ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


SENSACIÓ TÈRMICA A LA INTEMPÈRIE: L’ÍNDEX DE FREDOR (2a part)

Publicat el 30 de novembre de 2017

 

En la darrera publicació del 13 de novembre vam explicar què és i com es calcula l’índex WCI (Wind Chill Index), la fórmula que s’utilitza habitualment per aproximar-nos a l’efecte d’estar exposats a condicions rigoroses de fred i vent. Avui ens preguntem quins valors d’aquest índex es poden arribar a assolir al Pirineu, quan s’han produït i sota quines condicions meteorològiques.

Per respondre la pregunta, hem fet una petita aproximació climatològica (només 7 anys de dades) calculant l’índex WCI per a l’estació de la XEMA de Boí (2535 m, Pirineu Occidental).

Els resultats mostren que, des de l’1 de gener de 2010 fins ahir (29 de novembre de 2017) s’han totalitzat 13 dies amb un WCI mitjà de -28 o menys. Destaquen els cinc episodis que podeu veure a les taules, tots al mes de febrer, inclosa una seqüència de dos dies. Són jornades amb registres meteorològics extrems, i amb valors de WCI que indiquen un grau de perill alt persistent i moments puntuals amb perill molt alt. Condicions duríssimes a la intempèrie, sens dubte.

 

 

Des de la perspectiva sinòptica, l’advecció del nord-est amb aire molt fred a tots els nivells és la situació més habitual associada als casos severs de WCI a casa nostra. N’és un bon exemple el cas de l’11 de febrer de 2010, i us n’adjuntem els mapes de pressió en superfície, i geopotencial a 850 i 500 hPa (a uns 1500 i 5500 m d’altitud respectivament). Hi podem observar el flux superficial d’origen continental i amb les isòbares ben juntes sobre el Pirineu, alhora que valors de temperatura d’uns -10ºC cap als 1300-1350 m d’altura, i d’uns -34/-38ºC cap als 5200 m.

 

 

També hem donat una ullada a la distribució mensual del WCI. Al gràfic següent ens mostra el nombre mitjà de dies per mes amb valors de WCI de -10 o menys (límit amb risc d’hipotèrmia), de nou pel cas de Boí (2535 m). Són un total de 450 dies, i podem observar el màxim de probabilitat d’ocurrència al febrer, amb una mica més d’un 50%, és a dir, en aquest punt de l’alta muntanya pirinenca es poden donar aquestes condicions de temperatura de sensació amb certa facilitat. Per la seva banda, al juny i a l’octubre és molt difícil que es doni la situació, tot i que se n’ha arribat a produir algun cas. Entre juliol i setembre, en canvi, la probabilitat és nul·la.

 

 

 


 

SENSACIÓ TÈRMICA A LA INTEMPÈRIE: L’ÍNDEX DE FREDOR

Publicat el 13 de novembre de 2017

 

En l’àmbit de la muntanya és habitual sentir a parlar de la temperatura de sensació o l’efecte de refredament pel vent. L’anomenat WCI (Wind Chill Index) s’utilitza per quantificar el ritme de pèrdua de calor per part del cos humà com a conseqüència de l’efecte combinat d’una temperatura ambient baixa i el vent.

Aquest índex va néixer durant la campanya americana a l’Antàrtida entre el 1939 i el 1941. Paul Simple i Charles Passel van mesurar el ritme de refredament de l’aigua fins a la congelació en un cilindre de plàstic penjat d’un pal al sostre de l’edifici de l’expedició. D’aquí van derivar la primera fórmula per calcular el WCI.

Posteriorment se n’han fet diverses revisions per incorporar altres factors importants, entre ells el pes de la calor metabòlica emesa pel cos humà. La més recent, ja assumida pel National Weather Service dels Estats Units el 2001, deriva del treball d’un equip de científics, l’anomenat Joint Action Group for Temperature Indices (JAG/TI). La taula següent és, ara com ara, la referència per a l’ús d’aquest índex (adaptat a partir de Osczevski i Bluestein, 2005).

 

http://meteomuntanya.cat/wp-content/uploads/2017/01/word-image.png

 

Els valors assolits del WCI es poden traslladar a uns graus de perill. Els hem resumit de la següent manera a partir de la informació del Environment and Climate Change Canada:

Perill Baix: WCI 0 a -9

  • Increment evident del malestar pel fred.

Perill Moderat: WCI -10 a -27

  • Sensació acusada d’incomoditat.

  • Possibilitat d’hipotèrmia i congelacions si ens exposem llargs períodes de temps sense una protecció adequada.

Perill Alt: WCI -28 a -39

  • La pell exposada pot congelar-se en 10 a 30 minuts.

  • Alta probabilitat d’hipotèrmia si quedem exposats llargs períodes de temps sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

Perill Molt Alt: WCI -40 a -54

  • La pell exposada pot congelar-se en 2 a 10 minuts.

  • Molt alta probabilitat d’hipotèrmia si quedem exposats llargs períodes de temps sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

  • Valorar seriosament la cancel·lació de l’activitat a l’aire lliure.

Perill Sever: WCI inferior a -54

  • Les condicions de l’exterior són francament perilloses.

  • La pell exposada pot congelar-se en menys de 2 minuts.

  • Perill sever d’hipotèrmia sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

  • Anar amb molt de compte. Es recomana abandonar l’activitat a l’aire lliure. Busqueu refugi.

Cal afegir que la congelació de la pell es pot produir amb més celeritat tant si els vents són superiors als 50 km/h (recordem, caldria que fossin sostinguts), com també si la pell exposada està inicialment ja freda.

Si voleu calcular pel vostre compte el valor del WCI, podeu anar a aquest enllaç.

Per altra banda, fa uns dies vam començar a parlar a l’Espai Blog de la hipotèrmia i les congelacions. Ho podeu llegir a la publicació que teniu just a continuació.

 


 

CONGELACIONS I HIPOTÈRMIA: AFECTACIONS ASSOCIADES AL FRED

Publicat el 6 de novembre de 2017

 

Les condicions hivernals han arribat aquest cap de setmana a muntanya. Neu, mala visibilitat, fred i vent han agafat el protagonisme al Pirineu. Són condicions que, si som a la intempèrie i no anem ben protegits i preparats, ens exposen a certs perills que cal tenir molt en compte. Una possibilitat és la de patir congelacions o hipotèrmia. Però a què fa referència cada concepte?

 

Congelacions: Són afectacions i lesions locals, bàsicament a les parts més distals del cos com dits de mans i peus, nas, orelles. Aquestes es veuen afectades amb més facilitat que altres parts del cos quan la temperatura és baixa, per sota dels 0ºC, i reaccionen per defensar-se d’aquestes inclemències externes.

I és que davant de condicions de fred, es produeix vasoconstricció dels vasos sanguinis (els vasos es fan més estrets) amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de calor. Però aquesta estretor produeix que l´aigua de les cèl·lules es solidifiqui, formant-se cristalls que donen lloc a les lesions en aquestes zones. Abans no es produeixi aquesta situació, normalment notem pèrdua de sensibilitat, fet que ens avisa de què alguna cosa no va bé.

 

 

Hipotèrmia: És una alteració de tot l’organisme, que es caracteritza per el descens de la temperatura central del cos (no la que mesurem a l’aixella) per sota dels 35ºC. Recordem que el nostre organisme funciona normalment al voltant del 37ºC.

Quan la temperatura corporal, doncs, disminueix, primer es posen en marxa una sèrie de mecanismes de defensa (per exemple, els tremolors), però quan aquest ja s’han esgotat, les afectacions arriben a tots els sistemes de l’organisme.

 

Pel que fa a la prevenció, els consells següents són vàlids per les dues situacions:

  • Bona condició física.

  • Hidratació i nutrició adequades per les condicions i les activitats d’hivern.

  • Protecció amb la roba adequada (sistema de capes). En condicions hivernals, mai oblidar guants i barret, per exemple.

  • Planificar bé l’activitat, informant-nos de les condicions de temperatura i vent durant el nostre recorregut.

  • Evitar alcohol i drogues.

  • Portar roba de recanvi, manta tèrmica, beguda i menjar.

Recordeu doncs: Congelació igual a lesió local, hipotèrmia a afectació general. En continuarem parlant en properes publicacions.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb Curs de Medicina i Socors de Muntanya

 


ANTICICLONS, DORSALS I INVERSIÓ DE SUBSIDÈNCIA

Publicat el 10 d’octubre de 2017

 

Aquests darrers dies, el domini de l’anticicló al nostre sector ens està regalant unes jornades fantàstiques per sortir a muntanya. Són dies interessants sobretot si voleu trepitjar l’alta muntanya mentre esperem que la neu comenci a dominar-hi. Però de moment, segons el pronòstic a mitjà termini, sembla que aquesta situació tan benigna s’allargarà, almenys, fins al cap de setmana.

 

Un dels fenòmens que sovint es produeix amb condicions anticiclòniques és la subsidència de l’aire a nivells alts i mitjans de l’atmosfera: l’aire, en sectors amb configuració de dorsal a 500 hPa (uns 5500 m), descendeix i s’escalfa, provocant la inversió tèrmica. Parlem, doncs, de franges altitudinals amb increment de la temperatura amb l’altitud, al revés del que és normal. Aquestes se situen normalment per sota dels 4000 m, sent freqüents cap als 1500-2000 m. Aquesta dinàmica pot afectar, doncs, les cotes mitjanes i altes a muntanya, i en algunes situacions també a cotes inferiors.

D’aquest tipus de situació n’és un molt bon exemple el dissabte dia 7 d’octubre. En podeu veure el mapa de pressió en superfície, amb domini clar de l’anticicló, i el mapa del geopotencial a 500 hPa, amb la zona de caiguda de la dorsal anticiclònica sobre de Catalunya.

 

http://10.116.12.227/2017/10/07/wrf/wrf_27_12/wrf_171007_s12_27_0slpv.gif http://10.116.12.227/2017/10/07/wrf/wrf_27_12/wrf_171007_s12_27_0zt500.gif

 

La figura següent correspon al perfil vertical real (radiosondatge) de la temperatura de l’aire, la temperatura de rosada i la humitat a Barcelona del mateix dissabte 7 d’octubre de 2017 a les 12.00 h UTC (14.00 hora local). Es poden observar valors positius de temperatura fins als 4000 m d’altitud, així com valors d’humitat per sota del 10% per sobre dels 2000 m. A més, en alguns moments, la corba de temperatura mostra un augment d’aquesta variable amb l’alçada: són nivells d’inversió tèrmica. És aquí on localitzem la inversió de subsidència, una barrera dinàmica que separa dos mons meteorològicament diferents.

 

 

Per sobre de la inversió de subsidència, absència de núvols baixos i mitjans. Visibilitat molt bona, fins i tot excepcional. Poc vent o calmes, i condicions de temperatura que probablement estan per sobre del normal per l’època. Isoterma dels 0oC que pot quedar més amunt dels cims (és el cas del dia 7), fins i tot en ple hivern. Podeu veure els detalls de com aquest dissabte es van comportar les diferents variables a estacions meteorològiques d’alta muntanya com la de Boí (2535 m), Salòria (2451 m) o la Tosa d’Alp (2451 m). És interessant destacar que s’observen valors de la humitat relativa molt baixos durant la majoria de la jornada, però amb un pic a la tarda associat a un fenomen local: escalfament solar, formació de brises de vall-muntanya, convecció, i formació de núvols. Afegir que aquestes condicions d’humitat tan baixa incrementen el perill associat als efectes de la radiació solar en alçada, així com la necessitat d’anat ingerint líquids per evitar deshidratació.

 

 

Per sota de la inversió de subsidència, normalment a cotes mitjanes i baixes (en general per sota dels 1500-2000 m), els valors d’humitat relativa de l’aire són més alts, sobretot en aquells sectors de muntanya que miren cap al mar (massissos de la Serralada Litoral i Prelitoral, Serralada Transversal, Pirineu marítim). A més, com en el cas que mostrem, pot arribar a haver-hi un nivell on assolim les condicions necessàries per a la condensació de l’aire (temperatura de l’aire i de rosada iguals), formant-se nuvolositat. Això pot implicar visibilitat fins i tot molt dolenta, en alguns casos i en una franja altitudinal molt concreta. A més, en dies càlids, la sensació de xafogor es veu reforçada, així com les conseqüències que se’n poden derivar sota condicions d’esforç físic intens (cop de calor, …). Així, podeu observar com el dia 7 la humitat de l’aire va ser molt alta, fins i tot del 100% en alguns casos, a cims de massissos com el del Montseny, Montserrat, o el dels Ports.

 


NEVADA GENERALITZADA AL PIRINEU A MIG SETEMBRE

Publicat el 18 de setembre de 2017

 

Des de divendres 15 i durant el darrer cap de setmana hem tingut als massissos catalans una situació meteorològica que ens ha apropat a les sensacions purament tardorals, i fins i tot hivernals. Si heu sortit a muntanya, sens dubte era un cap de setmana per no deixar-se la roba d’abric i planificar molt bé l’activitat que teníeu al cap. Si aquesta implicava tocar roca, segur que m’és d’un ha maleït no haver agafat els guants. Si a més us heu enfilat a l’alta muntanya pirinenca, la presència generalitzada de la neu, tot i no dificultar el desplaçament, segur que ha complicat alguns trams i passos, fent-los més relliscosos o no posant fàcil la identificació del camí. Per la seva banda, la formació de ruixats i tempestes han fet del cap de setmana un clar exemple de com de ràpid es pot complicar el temps a muntanya, i com és de necessari seguir la informació meteorològica abans, però també durant l’activitat. I tot això, sense deixar de banda la gran quantitat d’estones de temps assolellat o poc ennuvolat a gairebé arreu, sobretot diumenge, i que han donat estones magnífiques per gaudir del territori.

 

 

Si ens centrem en la nevada, l’element més visible del cap de setmana, dir que va afectar tot el Pirineu i Prepirineu durant les hores centrals del divendres, amb una cota que va anar baixant des dels 2.400 m fins als 2.000 m, puntualment per sota. Dissabte es van repetir algunes nevades, sovint en forma de ruixat localment acompanyat de tempesta, i que va caure a cotes lleugerament inferiors, de fins a 1.600 a 1.800 m.

En aquesta taula podeu veure els totals acumulats a diferents estacions de la XEMA, la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de l’SMC.

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\Taula GN 15-16 setembre 2017.png

 

En aquest sentit cal dir que la majoria de setembres es registra alguna nevada al Pirineu a cotes de 2.000 a 2.500 m, tot i que en general acumulen menys de 10 cm de neu. Això sí, de les estacions d’alta muntanya de la XEMA que tenen sèrie més llargues de gruix de neu (més de els 15 anys de dades), cap d’elles no havia registrat mai un gruix màxim de 20 cm en un mes de setembre. I és que des de l’any 2000, la nevada més important durant el novè més de l’any era la del 27 de setembre de 2007, quan es van mesurar 18 cm a Sasseuva (2.228 m), 14 cm a Bonaigua (2.266 m) i 13 cm a Certascan (2.400 m).

 

 

L’altra variable que ha estat notícia el cap de setmana i el canvi de la qual tots hem percebut clarament arreu del territori ha estat l’ambient fred per l’època, en molts casos amb valors de temperatura propis del mes de novembre. Ara bé, tot i que ha glaçat a molts indrets de mitjana i alta muntanya, en general no s’han registrat rècords de temperatura mínima en aquests indrets. El valor més baix a les estacions de la XEMA s’ha registrat a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, amb -4,6 ºC de mínima el dissabte 16. La seva mínima absoluta de setembre és de -8,3 ºC (27 de setembre de 2007). Això sí, diumenge, tot i aixecar-se encara molt fred, la recuperació de la temperatura va ser ben perceptible i al migdia les condicions tèrmiques eren clarament més agradables que 24 hores abans a molts sectors.

 

 

Finalment, comentar que durant la tarda de dissabte, les tempestes que van afectar punts del Pirineu i Prepirineu, així com les muntanyes del litoral i prelitoral nord, i serralada transversal, van ser moderadament actives pel que fa a l’activitat de llamps, com podeu veure al mapa de descàrregues elèctriques següent. Quantitativament, 180 llamps van tocar a terra dins del territori català. La resta, aproximadament un 90%, van caure dins del mar.

 

 

Més detalls de l’episodi a escala general del país els trobareu a la nota de premsa que demà es publicarà per part de l’SMC .