ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


VENT, BOIRA I NEU AL MONTSENY

Publicat l’11 de desembre de 2018

 

El Parc Natural del Montseny, també Reserva de la Biosfera per la UNESCO, està situat a cavall de tres comarques: Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Es pot dir que està format per tres unitats geogràfiques o massissos: l’altiplà del Pla de la Calma, al sud-oest, amb punts culminants com el Puig Drau (1345 m) o el Sui (1318 m); el sector del cim del Matagalls (1698 m), al nord-oest; i a l’est el sector culminant del Turó de l’Home (1706 m)-Les Agudes (1705 m). Tenint en compte que al seu voltant hi dominen sectors de baixa altitud com la depressió vallesana (prelitoral), la de la Selva o la plana de Vic, el massís del Montseny és ben característic i domina el paisatge d’aquell sector del territori català.

 

Visió típica del Montseny des de l’interior del país (Plana de Vic, Lluçanès), amb les Agudes mostrant la cara més agresta del massís. Fotografia: Carme Molist.

 

Aquesta peculiaritat geogràfica, a part de regalar-nos un interessant mosaic geològic, biòtic i cultural, també fa que les condicions meteorològiques que ens podem trobar al sector més enlairat de massís siguin ben diferenciades de les zones baixes de l’entorn. I és que en estar tan oberts al flux general de vents, a cims com el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls s’assoleixen dinàmiques pròximes al que es dóna pròpiament a l’atmosfera lliure (sense la influència del relleu). Fruit de tot això, i tenint en compte que l’accessibilitat a les cotes altes és ben fàcil, cal ser molt conscients que en certes situacions meteorològiques i en determinants moments de l’any ens podem trobar exposats a condicions força desfavorables, fins i tot extremes, a la intempèrie. És el cas del vent, que pot arribar a ser molt fort, la boira, que pot ser molt densa i persistent, o la neu, que pot fer acte de presència, encara que sigui amb gruixos molt poc significatius, durant una part important de la meitat freda de l’any.

En aquest sentit, gràcies a l’estació meteorològica automàtica (EMA) situada al Puig Sesolles i que recull dades des de l’any 2010, podem fer una bona aproximació al comportament meteorològic del sector culminant del massís.

 

La mala visibilitat

La proximitat al mar i el refredament de l’aire fruit de l’ascens orogràfic fan que sigui habitual la presència de núvols al sector alt del Montseny. Si mirem el gràfic d’humitat relativa, veiem com 10 dels 12 mesos de l’any (de febrer a novembre) la humitat relativa mitjana supera el 70%, i que la mitjana suavitzada de les màximes supera el 90%. Això és simptomàtic d’aquesta presència prou recurrent d’estrats enganxats als cims, fet que implica visibilitat reduïda. És una situació que cal no menystenir, especialment per part de visitants o excursionistes poc experimentats. Fa unes setmanes, precisament vam parlar de la perillositat de la boira aquí a l’Espai blog (publicat el 22 de novembre de 2018).

 

 

El vent fort

Hem comentat abans que la situació privilegiada respecte a l’entorn immediat dóna al sector culminant del massís una obertura magnífica als fluxos d’aire de qualsevol direcció. Només cap al nord és on, el Pirineu, li fa una mica d’ombra. En canvi, amb la resta de components: oest, sud i est, el vent agafa molt de protagonisme i s’assoleixen, sovint, ratxes màximes fortes o molt fortes, fins al punt que el registre a l’EMA pugui ser el màxim de la xarxa de tot Catalunya, fins i tot per sobre de sectors enlairats del Pirineu.

 

Des de les Agudes, s’observa un cel amb núvols de vent i la carena culminant amb (d’esquerra a dreta) el Turó Gros (1646 m), el Puig Sesolles (actualment 1667 m i amb l’antena fruit de la presència militar), el Turó de l’Home (1706 m) i el Turó de Catiu d’Or (1677 m). L’esclat de la primavera a cotes altes del Montseny té com a protagonista la grandalla i la verdor del faig que remunta fins ben a prop de la carena. Fotografia: Llucià Garolera.

 

L’hivern, amb el domini dels “westerlies“ o vents generals de l’oest de les latituds mitjanes, és quan les dades mostren el període amb les ratxes màximes més destacades i que arriben a superar els 150 km/h. Fixeu-vos, a més, que les ratxes màximes superiors als 50 km/h són ben normals al llarg de tot l’any. Parlem doncs de situacions prou freqüents que poden implicar, per una banda, problemes d’equilibri (a tenir molt en compte en llocs més abrupte com el cim de les Agudes i la seva ascensió pels Castellets). Per l’altra, que la sensació de fred sigui molt més acusada del que ens diu el termòmetre fruit de l’efecte de refredament per vent (també conegut com a “Wind Chill effect”). Un paravent a la motxilla, doncs, mai farà nosa.

 

 

La neu

Tot i l’alta variabilitat entre un any i un altre, l’observació del sector culminant del Montseny emblanquinat no és pas una imatge estranya durant la meitat freda de l’any, i quan passa, els gruixos acumulats normalment són poc importants. Gruixos, això sí, difícils de mesurar com a conseqüència de l’exposició tan acusada de l’estació meteorològica (i en general de tos el sector culminant) als efectes del vent.

Com a cas recent volem destacar el gener-febrer del 2017, un període amb diferents nevades que va implicar un gruix de neu acumulada al voltant del mig metre (majors als sectors favorables a la sobreacumulacions). Això conferí a cims com El Turó de l’Home, Les Agudes o el Matagalls un aspecte que més aviat esperaríem a l’alta muntanya pirinenca. Aquesta situació va implicar també la ratxa més llarga de dies amb neu a terra, concretament entre el 20 de gener i el 8 de febrer, és a dir, un total de 20 dies. Afegir, també, que un any després es va haver de fer un rescat semblaria que per un despreniment de neu o allau petita al sector de les Agudes. Així, tot i que les allaus són un fenomen geomorfològic molt rar al massís (s’ha reportat molt puntualment a la zona), cal tenir-les en compte sobretot si voleu completar alguna ascensió hivernal com les ressenyades al voltant de la cresta dels Castellets.

 

Primera nevada d’aquesta tardor del 2018, amb un gruix d’uns 4 cm de neu el 26 d’octubre. Des del Catiu d’Or s’observen els núvols que envolten el cim del Matagalls. Fotografia: Jesús Puigmartí.

 

Observant el gràfic de probabilitat de neu a terra veiem com durant la meitat freda de l’any (novembre-maig) no es pot descartar, doncs, la possibilitat de trobar-se neu a la zona culminant del Montseny, tot i que en general tenim pocs números. L’excepció és el període entre finals de gener i mitjans de febrer, durant el qual, amb les dades de 8 anys disponibles, la probabilitat de trepitjar el meteor blanc és prou important: superior al 50% i fins a arribar a superar alguns dies el 70%.

 

 


 

20 ANYS DE L’EMA DE BOÍ (2.535 m)

Publicat el 27 de novembre de 2018

 

Fa pocs dies es van assolir els 20 anys de dades de l’EMA (Estació Meteorològica Automàtica) de Boí (2.535 m), emplaçada al sector culminant de la vall a les proximitats del Tuc de Muntanyó. La seva instal·lació va respondre a la implementació de la xarxa nivològica de suport del pronòstic del perill d’allaus al Pirineu català.

L’estació disposa de diferents aparells de mesura, concretament enregistra la temperatura, la humitat relativa, la direcció i la velocitat del vent, la precipitació, el gruix de neu i la irradiància solar. Fruit del seu emplaçament, amb condicions a la intempèrie que poden arribar a ser molt dures, tant els aparells de mesura com l’estructura de l’estació estan dissenyats per suportar condicions extremes i poder donar resposta les 24 hores dels 365 dies de l’any. Podeu consultar els valors mesurats cada 30 minuts i l’històric recent de dades en aquest enllaç. A la següent imatge, on també podeu veure l’estació meteorològica, s’hi recullen els valors més rellevants observats durant aquestes dues dècades amb registre de dades.

 

\\smcfiler01\SOM\CQD\Aniversaris XEMA\Boí_20.jpg

 

Valors de referència i extrems meteorològics

Amb 20 anys de dades, l’aproximació estadística al que es pot considerar la climatologia “normal” és força sòlida, alhora que també és probable que els extrems observats siguin molt representatius del que s’hi pot arribar a mesurar en un període més llarg de temps. En aquest sentit, i aprofitant aquesta efemèride a l’EMA de Boí, hem incorporat els gràfics de l’estació a l’apartat de Calendaris Climàtics de Meteomuntanya, de manera que podeu consultar quines són les condicions meteorològiques més probables que us podeu trobar al llarg de l’any. Us n’hem adjuntat alguns dels gràfics: temperatura de l’aire, velocitat del vent, irradiància solar, i probabilitat de neu a terra.

 

 

Podeu veure doncs que aquesta és una eina climàtica força interessant a l’hora de planificar activitats a llarg termini,  ja que ens informa també dels extrems observats i com es distribueixen al llarg dels 365 dies. Això ens permet valorar quin tipus d’activitat podem plantejar, alhora que fer una aproximació a quines condicions a la intempèrie es poden afrontar els organitzadors o participants.

 

 

A part de la informació detallada sobre variables clàssiques com la temperatura i la precipitació, amb les dades i gràfics disponibles es poden destacar altres aspectes climàtics d’aquesta estació meteorològica en època hivernal. Per una banda, per exemple, el gran nombre de dies assolellats (mireu el gràfic d’irradiació solar global), ja que la nuvolositat de retenció tan habitual al vessant nord no sol arribar-hi. Si bé algunes nevades de nord poden afectar prou directament la vall de Boí, a les cotes més altes solen anar acompanyades de fort vent (observeu que l’hivern és el període més ventós de l’any), redistribuint-la de forma molt acusada o directament afavorint la seva pèrdua per sublimació.

En canvi, quan tenim situacions depressionàries amb flux de component sud, a part d’afavorir episodis de molt mala visibilitat a muntanya, les cotes altes del vessant sud del Pirineu són les zones del país que recullen més precipitació. I encara que sovint es tracti de situacions relativament càlides, l’elevada altitud de l’estació fa que, en general, la precipitació sigui en forma de neu durant la meitat freda de l’any. En aquest sentit, podeu veure que hi ha un 100% de probabilitat de tenir neu al terra des de mitjans de desembre fins principis de maig. Però aquesta acumulació de neu pot variar molt d’un any a l’altre, en funció de si dominen l’anticicló i les situacions de nord o bé ens afecten altres tipus d’episodis de precipitació, com va passar aquest inici de 2018, quan es va assolir el gruix màxim de tota la sèrie: 348 cm el 13 d’abril.

 

 


 

BOIRA A MUNTANYA

Publicat el 22 de novembre de 2018

 

La boira, és a dir, núvols enganxats al relleu, pot formar-se durant tot l’any a l’alta, la mitja i la baixa muntanya i en situacions meteorològiques molt diverses. La principal afectació són els problemes d’orientació que pot implicar trobar-nos dins del núvol. Hem de pensar que pot portar-nos a no reconèixer el nostre entorn més enllà de pocs metres, fet que ens pot portar a perdre fàcilment les referències (nord, sud, est, oest). Ens pot fer perdre la pista de corriols poc marcats, de senyals, o deixar de veure o difícilment identificar els passos adients per superar, per exemple, una grimpada o ascensió. Desorientar-nos amb la boira pot portar-nos a caminar en direcció oposada a la desitjada i acabar a llocs ben allunyats d’on teníem previst arribar. Més complicat encara pot ser quan els núvols baixos espessos es combinen amb la blancor de la neu contínua a terra. Això pot portar-nos al fenomen del White-out, amb possible pèrdua total de les referències, i fins i tot de l’equilibri.

 

Núvols baixos tapen completament el sector del Puigsacalm Autor: Emili Vilamala

 

Planificar bé la ruta, saber-nos orientar amb mapa i brúixola o disposar d’un GPS són elements a no oblidar sempre que fem muntanya, ja que en condicions de visibilitat reduïda poden ser clau per evitar situacions compromeses.

Aquest fenomen meteorològic de reducció severa de la visibilitat es produeix quan, per alguna raó, l’aire en contacte amb el terreny se satura, formant un núvol arran de terra. Aquest procés pot desencadenar-se per motius diversos, però en l’àmbit de la muntanya és produeix normalment per l’arribada d’aire humit que es veu forçat a ascendir i es refreda fins a la condensació.

 

Quan tenim vent de nord-oest (procedència atlàntica de la humitat), els núvols baixos poden cobrir de forma persistent els cims del Pirineu axial, i especialment el seu vessant nord (entre els cims aranesos i pallaresos, i el nord de la Cerdanya-Ripollès).

Al vessant sud de la serralada, inclòs el Prepirineu, serà sovint en situacions del sud-oest a sud-est (origen meridional tant atlàntic com mediterrani de la humitat) quan la nuvolositat pot ser especialment densa a la mitja i l’alta muntanya de serres com el Cadí, Ensija, Port del Comte o cims del Pallars i de l’Alta Ribagorça.

Per la seva banda, a tota la franja de massissos del litoral i del prelitoral és amb vent de component est, provinent de la Mediterrània, quan tenim més números de trobar-nos amb boires denses i persistents, especialment als sectors culminants del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Prades o el massís del Port.

 

http://10.116.12.227/2018/02/01/wrf/wrf_03_00/wrf_180201_s00_03_12RH850.gif

A la imatge, sortida del model meteorològic amb el vent i la humitat relativa a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) prevista pel dijous 1 de febrer al migdia, el dia que dues persones que havien sortit amb raquetes de neu als Rasos de Peguera (Berguedà) es van desorientar per la boira i van haver de ser rescatades. La humitat relativa prevista superior al 95% indicava l’alta probabilitat de boira.

 

Els núvols d’evolució diürna també poden implicar boira, sobretot a l’alta muntanya, encara que no acabin amb pluja. Amb tempesta, la manca de visibilitat és una variable a tenir també molt present.

Ens trobem en una situació ben diferent quan la boira es forma al fons de les valls en condicions d’estabilitat (anticicló), podent derivar en la formació de capes de núvols a cotes baixes i fondalades, que des dels cims podem gaudir com a mars de núvols que sovint es perden a l’horitzó.

 

Quan consultem la predicció meteorològica no solem parar tanta atenció a la possibilitat de boira com ho fem amb la pluja, la neu, la tempesta o el vent fort, però val la pena tenir-la en compte, tant per garantir la nostra seguretat com per saber si podrem gaudir plenament del paisatge. A l’apartat “Predicció Cims” de MeteoMuntanya hi trobareu informació de l’estat del cel i la visibilitat (sector pirinenc), així com de l’evolució de la humitat relativa prevista a cotes a altes.

 

Aquest text el podeu llegir també a la revista Vèrtex número 280 (setembre/octubre 2018).

 


 

NEU PER TOTS SANTS

Publicat el 6 de novembre de 2018

 

Aquests últims dies ha sigut notícia la prematura innivació del Pirineu i el Prepirineu, en alguns moments fins a cotes ben baixes i amb gruixos que han superat els 50 cm en alguns sectors. La primera quinzena d’octubre ja havia fet les primeres emblanquinades de fins a 10-15 cm a cotes altes del Pirineu occidental, però en general la neu va desaparèixer ràpidament, ja que també vam tenir precipitació en forma líquida per sota dels 2.500 m. Va ser pels volts de la Castanyada quan la neu va cobrir de manera més extensa i abundant el Pirineu. Fins a quin punt és inusual?

 

La nevada primerenca més important dels últims 10 anys

No va ser fins al cap de setmana del 27 i 28 d’octubre que el paisatge del Pirineu va canviar dràsticament. El fred d’hivern es va instal·lar per uns dies arreu del país i la cota de neu va baixar fins al voltant dels 1.000 m. La neu va agafar a les poblacions de l’Aran (17 cm a Vielha) o a la Cerdanya (3 cm a Puigcerdà) i es van acumular gruixos de fins a prop de 40 cm a les cotes altes del Pirineu occidental. En general va ser la nevada més extensa i abundant en un mes d’octubre dels últims 10 anys, des de finals d’octubre de 2008.

 

Nevada inusual per la Castanyada

Dos dies després la temperatura s’havia recuperat lleugerament, però l’ambient es mantenia fred i l’arribada d’un nou canvi de temps va provocar una important nevada a tota la serralada, amb gruixos de neu nova superiors als 40 cm a cotes altes del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu. Entre el dimarts 30 d’octubre al vespre i el dimecres 31 al migdia la cota de neu es va situar al voltant dels 1.800 – 1.900 m, però dimecres a la tarda-vespre va baixar novament fins a uns 1.100 – 1.200 m, deixant (almenys per unes hores) el Pirineu gairebé del tot innivat:

 

Aspecte de l’Alt Berguedà a primera hora de l’1 de novembre des del Refugi de Rebost (1.635 m)

 

Gruixos excepcionals en un mes d’octubre

Que nevi al Pirineu a finals d’octubre no és ni molt menys excepcional, però el més habitual és que la neu encara no cobreixi el terra a cotes de 2.000 a 2.500 m. Segons dades d’estacions automàtiques d’alta muntanya com Bonaigua (2.266 m) o Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, la probabilitat de trobar neu al terra l’1 de novembre és aproximadament d’un 30%. Podeu consultar aquesta informació a l’apartat de Calendaris Climàtics de MeteoMuntanya.

Enguany estem parlant de gruixos que la nit de la Castanyada voltaven els 50 cm en alguns sectors del Pirineu i del Prepirineu, clarament inusuals. Consultant les sèries de dades contínues disponibles, de 15 a 20 anys en general, en alguns casos trobem que el gruix màxim del dia 31 va ser el més important de la sèrie en un mes d’octubre:

  • Malniu (2.230 m, la Cerdanya) va arribar a mesurar 44 cm de neu acumulada, gruix màxim en un mes d’octubre en els 19 anys de dades disponibles, superant els 34 cm del 31 d’octubre de 2008.

  • Núria (1.971 m, el Ripollès) també va mesurar fins a 44 cm de neu acumulada, gruix màxim en un mes d’octubre en els 20 anys de dades disponibles, superant els 34 cm del 13 d’octubre de 2000.

En canvi, hi ha precedents de gruixos majors en un mes d’octubre precisament a les estacions que a finals de mes mesuraven una major quantitat de neu:

  • Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya, va assolir els 60 cm de neu acumulada abans d’acabar el mes, gairebé tants com els 61 cm del 31 d’octubre de 2008

  • Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, va arribar a 54 cm de neu acumulada, lluny dels 84 cm del 31 d’octubre de 2003.

Panorama del Pirineu oriental després de la nevada

 

Neu fins a la primavera?

Aquest seguit de nevades primerenques, especialment la de la vigília de Tots Sants, van deixar importants gruixos a tota la serralada, sobretot al vessant sud i al Prepirineu, però aquesta neu ja persistirà tot l’hivern? Dependrà de la cota i l’orientació. De moment la precipitació de les últimes hores ha augmentat el gruix de neu de les cotes més altes, amb 73 cm de neu acumulada a Boí (2.535 m) com a valor més alt de les estacions automàtiques de la XEMA. En canvi, al Pirineu oriental ha plogut per sota de 1.800 – 2.000 m, de manera que la neu gairebé ha desaparegut del tot per sota d’uns 1.700 m.

Fins al cap de setmana la temperatura encara es mantindrà relativament baixa, d’avançada tardor, i es poden repetir algunes nevades a cotes altes, tot i que amb gruixos modestos. En canvi, de cara al cap de setmana la temperatura pot pujar clarament, cosa que pot accelerar la fusió de la neu, sobretot si acaba precipitant en forma líquida a l’alta muntanya.

 


EL MASSÍS DEL PORT, UN TERRITORI METEOROLÒGICAMENT ÚNIC

Publicat el 23 d’octubre de 2018

 

El Sistema Ibèric s’estén des de la Sierra de la Demanda i la d’Urbion al nord-oest, fins als massissos que queden entre la Vall del Túria (País Valencià) i la Vall de l’Ebre (Catalunya). En aquest sector que mira a la Mediterrània hi trobem punts culminats com la serra de Javalambre (2020 m), la del Maestrat (amb el pic del Penyagolosa de 1815 m), o ja a Catalunya, el Massís del Port, amb el Caro i els seus 1442 m. Parlem doncs d’una barrera geogràfica ben prominent a pocs quilòmetres del mar.

En el cas de Massís del Port, el mur muntanyós genera un fort gradient climàtic entre el sector del Montsià i el Baix Ebre, amb clara influència marítima, i el sector de la Terra Alta, força més continental. Entremig, un complex mosaic de torrents, cims, cingleres, valls i altiplans on hi conviu una interessant varietat de fauna i de flora. Teniu més informació en aquest enllaç al Parc Natural dels Ports.

 

 

L’estació meteorològica de l’SMC

Des del 4 de gener de 2007 funciona l’estació automàtica del Parc Natural dels Ports, a 1055 m i als peus del vessant oest del Mont Caro. Tot i que el període de dades disponibles és curt per establir una climatologia robusta, la informació disponible ens permet tenir una fotografia força clara de quin és el comportament climàtic normal a la zona, i especialment interessant pels qui fem muntanya, els extrems meteorològics i els períodes amb possibilitat de trobar-nos les millors o pitjors condicions per fer-hi alguna activitat. Tant al mateix web de MeteoMuntanya (Calendaris Climàtics) com a la de l’SMC (Normals Climàtiques Recents) disposeu de productes per si voleu tafanejar aquesta informació.

Com podeu observar, i fent un resum molt breu, els equinoccis són els períodes més plujosos, i hi ha una probabilitat prou destacada (fins a un 39%) de trobar neu a terra entre el gener i el febrer (gruixos modestos). El vent, com és conegut i sovint anunciat pel característic núvol anomenat la Cella, és un dels meteors protagonistes en aquell sector, i especialment durant la meitat freda de l’any no són estranys els dies en què les ratxes màximes poden superar els 100 km/h. La temperatura màxima ha arribat a superar els 35ºC (recordem, a 1055 m), mentre que a l’hivern no és pas estrany que s’hi assoleixin registres negatius, que si els combinem amb el vent, poden implicar condicions ben dures a la intempèrie pel que fa a la sensació tèrmica.

Tornant a la pluja, a les dades també s’observa com s’han produït episodis amb acumulacions molt destacades de precipitació, fins i tot superiors als 100 mm en 24 hores. Com ara veurem, i per aquell sector, la informació climàtica ens indica que no és pas una situació excepcional.

 

 

Episodis de més de 100 mm de precipitació

Aquests darrers dies s’han tornat a acumular totals ben cridaners de precipitació al sector de les Terres de l’Ebre, i especialment al Massís del Port. Concretament a l’estació automàtica del Parc Natural (1055 m) s’han recollit 312,1 mm de pluja en dos dies (102,5 mm dijous i 209,6 mm divendres), caiguts en 36 hores a partir de dijous al migdia. A primera vista pot semblar un registre fora de la normalitat, però si donem una ullada a les dades veurem que no és tan estrany. Així, en 11 anys llargs de dades l’estació ha recollit més de 100 mm diaris en 19 ocasions, inclosos aquests dos últims dies. S’han produït sobretot a la tardor però també a la primavera. Els més destacats, superant els 200 mm, són:

  • 336.1 mm/24 h el 29/11/2014

  • 232.9 mm/24 h el 21/12/2007

  • 219.8 mm/24 h el 23/03/2015

  • 208.3 mm/24 h el 21/03/2015

Com veieu, al capdamunt de la llista tenim els 336,1 mm del 29 de novembre de 2014, màxim absolut de la XEMA (Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC) en el capítol de pluja màxima diària.

 

 

Pel que fa a episodis, s’han recollit més de 200 mm en 9 ocasions. Una cosa que a la majoria d’estacions de la XEMA no passa gairebé mai o directament no ha passat mai, allà té una freqüència poc menys que anual! És un cas realment únic al país. Els registres més destacats són:

  • 700,6 mm en 7 dies del 18 al 24 de març de 2015

  • 513 mm en 7 dies del 17 al 23 de desembre de 2007

  • 472 mm en 3 dies del 28 al 30 de novembre 2014

  • 312 mm en 2 dies del 18 al 19 d’octubre de 2018

En aquest llistat destaquen molts especialment els més de 700 mm en una setmana del març de 2015. Per trobar un precedent d’un episodi de pluja tant o més important cal retrocedir fins l’octubre de l’any 2000, quan segons alguns registres no oficials podrien haver caigut prop de 900 mm a la zona on actualment hi ha l’estació de la XEMA del PN dels Ports.

 

 

Cal dir que tots aquests episodis amb totals pluviomètrics tan destacats es donen principalment en situacions mediterrànies, que van des del gregal fins al xaloc, passant pel llevant. En aquest sentit, queda clar que si planifiqueu una sortida al Massís dels Ports amb aquestes configuracions meteorològiques, caldrà estar atents a la possibilitat de molt mala visibilitat i pluges abundants, de manera que serà clau anar preparat davant de problemes d’orientació i humidificació del material, i estar atents a la crescuda dels barrancs i torrents, alguns d’ells normalment ben secs.

 


115 DIES SENSE GLAÇAR A L’ALTA MUNTANYA

Publicat el 2 d’octubre de 2018

 

L’estiu del 2018 va començar amb una innivació superior a l’habitual al Pirineu, després d’una temporada 2017-2018 excepcionalment nivosa a molts sectors de la serralada, sobretot al vessant sud i al Prepirineu. 4 mesos després, i amb la neu pirinenca reduïda a la mínima expressió, hem tingut la primera fredorada de la tardor. Ha arribat amb un notable retard, ja que tot el setembre la temperatura s’ha mantingut en valors força estiuencs. Les estacions automàtiques d’alta muntanya de la XEMA, situades fins a 2.500 m d’altitud, han registrat un llarg període de 115 dies sense glaçada, inèdit en més de 20 anys de dades.

 

Clapes de neu testimonials al vessant sud de la Pica d’Estats (Foto: Montse Uró). 

 

Fred restringit al vessant nord

La caiguda de la temperatura de les últimes hores s’ha notat sobretot al vessant nord, mentre que l’aire més fred amb prou feines ha travessat la carena principal. S’han mesurat fins a -5,2 ºC de mínima a Certascan (2.400 m) o -5,0 ºC a Bonaigua (2.266 m), però a l’estació de Boí (2.535 m) no hi ha arribat ni a glaçar (0,3 ºC de mínima ahir dilluns), malgrat ser l’estació situada a major altitud de tota la xarxa.

El mapa mostra la temperatura d’aquesta matinada al nivell de 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) i s’hi pot veure com l’aire més fred, impulsant pel vent del nord, queda retingut al vessant nord de la serralada (2-4 ºC). Al centre i sud del Principat, en canvi, la temperatura (8-10 ºC) era més semblant a la normal per l’època.

 

http://10.116.12.227/2018/10/02/wrf/wrf_09_00/wrf_181002_s00_09_0zt850.gif

Topografia de 850 hPa i temperatura al mateix nivell el 2 d’octubre de 2018 a les 00 h UTC.

 

Aquesta matinada també s’han registrat les primeres glaçades fora de l’alta muntanya pirinenca, en algunes fondalades que han quedat a recer del vent del nord. S’han mesurat -0,6 ºC a Guixers – Valls (Solsonès) o 0,0 ºC a Prades (Baix Camp).

 

Mapa de temperatura mínima del 2 d’octubre, elaborat amb dades d’estacions de la XEMA

 

Un estiu allargat

L’estiu no ha estat excepcionalment càlid a muntanya, però tampoc no hem tingut cap d’aquelles refrescades que, fins i tot a plena canícula, provoquen glaçades a cotes altes, de vegades amb alguna enfarinada. Sense anar més lluny, l’estiu del 2017 va ser força més càlid que el d’enguany, però va incloure dues refrescades breus a finals de juny i al voltant del 10 d’agost, amb glaçades a partir de 2.200 – 2.300 m i lleugeres nevades als cims del Ripollès.

Enguany, en canvi, no hem tingut cap entrada d’aire fred des de mitjans de juny i fins que ha començat l’octubre. Vegem algunes dades de les dues estacions d’alta muntanya de la XEMA amb sèries més llargues:

  • A Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà, hi ha hagut 137 dies sense glaçar entre el 17 de maig i el 30 de setembre. Al llarg dels seus gairebé 21 anys de dades, els períodes més llargs sense glaçades havien sigut els estius del 2003 (104 dies) i el 2013 (100 dies)

  • A Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, portem 116 dies (i sumant) sense glaçar entre el 8 de juny i avui 2 d’octubre. L’estació té prop de 20 anys de dades i els períodes més llargs sense glaçada els trobem els estius del 2013 (107 dies) i el 2003 (104 dies)

No ha estat una situació exclusiva del Pirineu català, sinó de tota la serralada. Segons informa MeteoFrance, l’observatori occità del Pic de Migdia de Bigorra, amb 135 anys de dades i situat a 2.877 m d’altitud, ha tingut 108 dies lliures de glaçada entre el 15 de juny i el 30 de setembre. Aquest període supera de molt l’anterior rècord, de 77 dies l’any 1999.

 

Una fredorada breu

La sobtada baixada de la temperatura d’aquestes últimes 24 hores no tindrà continuïtat. De fet, el termòmetre s’ha començat a recuperar ràpidament a les cotes altes, on els pròxims dies no es preveu que es repeteixin les glaçades, si més no per sota dels 2.500 m. En canvi, les nits cada cop més llargues i la situació anticiclònica faran que les pròximes matinades pugui glaçar a les fondalades més fredes.

Fins al cap de setmana tindrem condicions òptimes per sortir a l’alta muntanya, amb bonança. Cal assenyalar també que el vent, que les últimes hores ha arribat a bufar fins a 110,5 km/h a la Tosa d’Alp 2500, anirà perdent força ràpidament.

 


 

LES RAMPES MUSCULARS, LA SÍNCOPE I EL COP DE CALOR

Publicat el 9 de juliol de 2018

 

Fa uns dies (publicat el 19/06/2018) ja vam introduir les tres possibles conseqüències fisiològiques derivades de la temperatura elevada: les rampes de calor, la síncope, o en cas més greu, cop de calor.

Així, és conegut que el cos té diversos mecanismes que activa sota condicions ambientals desfavorables que puguin conduir a un excés de temperatura corporal: suem més, augmentem la freqüència respiratòria i vasodilatem (obrim els vasos de la circulació perifèrica). Això ocorre sobretot en condicions de temperatura ambiental alta, però s’agreuja amb la humitat elevada, la manca de vent o amb alta insolació. Però això pot no ser suficient, i és aleshores que se’n poden derivar les afectacions citades.

 

O:\CQD\BlogFEEC\Fotografies\Meteo\Meteo\170528 Caminades de Resistència_42a Travessa del Montseny_Xavier Capdevila_8a.jpg

 

Les rampes de calor són contraccions fortes i doloroses però de curta durada que afecten principalment als músculs de les cames, els braços o l’abdomen i que poden ocórrer durant o després de practicar un exercici vigorós en condicions de calor extrema. Es produeixen per augment de la sudoració durant l’exercici físic, fet que pot derivar en la deshidratació: pèrdua de líquid i sals, principalment sodi i potassi.

 

Quan la situació anterior s’agreuja i la temperatura corporal s’enfila per sobre dels 36-37ºC, una de les possibles conseqüències és la síncope per calor.  Els símptomes associats que es poden donar són habitualment cansament, vòmits, mal de cap i desmai (pèrdua transitòria de consciència). La síncope, a més, també pot produir-se com a conseqüència d’estar una bona estona a peu dret i sotmesos a l’alta temperatura.

 

Per la seva banda, el cop de calor és un quadre clínic que requereix atenció urgent fruit del fracàs dels mecanismes termoreguladors de la temperatura corporal. Podem dir que seria l’últim pas, posterior a les citades rampes i a la síncope. Per tant, si abans heu notat alguna d’aquestes manifestacions més lleus o penseu que es pot donar aquesta situació, pareu l’activitat, eviteu les condicions d’alta temperatura i rehidrateu-vos.

El cop de calor és causat per una disfunció important del sistema nerviós central que es manifesta amb temperatura corporal molt elevada, per sobre dels 40 ºC, pell humida o seca però calenta, i alteració del nivell de consciència. Cal tenir en compte que el pronòstic és molt preocupant quan la pèrdua de consciència ha superat les dues hores sense atenció especialitzada (amb la síncope, recordem, només era transitòria). Caldrà actuar amb celeritat i avisar als Serveis d’Emergència.

És important també tenir clar que el cop de calor per activitat intensa pot succeir a persones saludables però que fan activitat física sota aquestes condicions que hem comentat abans de temperatura i humitat elevades, i poc vent, és a dir, en condicions que dificulten la nostra refrigeració.

 

 

Com prevenir aquestes afectacions fisiològiques?

  • Adapteu la vostra sortida tenint en compte les condicions ambientals de temperatura i humitat d’on aneu a fer l’activitat de lleure o competitiva que teniu prevista. Eviteu, si pot ser, les hores de més sol.

  • Assegureu-vos de tenir aigua suficient, i mantingueu una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física.

  • Feu servir roba i protecció adequada.

 

Veiem doncs la importància de, quan planifiquem una activitat en dies de calor, ser conscients no només de les condicions de temperatura que ens trobarem a la intempèrie, sinó també d’humitat, així com de vent i de radiació solar. Recordeu, en aquest sentit, que al producte Predicció cims de MeteoMuntanya disposeu diàriament del pronòstic a 3 dies vista d’aquestes variables a cims de tot el país.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

http://meteomuntanya.cat/wp-content/uploads/2017/01/word-image-10.png

 


 

COM ENS POT AFECTAR LA CALOR FENT MUNTANYA?

Publicat el 19 de juny de 2018

 

El nostre cos funciona a una temperatura que es mou entre els 36-37 ºC. Permet, això sí, petites oscil·lacions que ens faciliten l’adaptació al fred, a la calor, al ritme cardíac, o al cicle menstrual de les dones.

Per regular-nos davant els augments de la temperatura ambiental i evitar que es produeixin patologies per temperatura elevada, el cos té quatre mecanismes per adaptar-se i mantenir aquest marge entre els 36 i 37º centígrads: conducció, convecció, radiació i evaporació.

Per simplificar, diríem que davant l´augment de la temperatura i amb la intenció de perdre calor, el que fem és suar més, augmentar la freqüència respiratòria, i vasodilatem (obrim) els vasos de la circulació perifèrica. Quan algun o alguns d’aquests mecanismes que hem dit fallen, és quan es desenvolupen el que anomenem les rampes de calor, el síncope per calor, o en cas més greu, el cop de calor.

 

 

Si ens centrem en la suor, que és el mecanisme corporal més determinant de cara a refrigerar-nos, la quantitat que es pot evaporar depèn fonamentalment del vent (regeneració de l’aire en contacte amb la pell) i de la humitat de l’aire (capacitat de l’atmosfera per emmagatzemar vapor d’aigua). Com més elevada sigui la humitat al nostre entorn, més difícil serà evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat del vent, més elevada serà la quantitat de suor que s’evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu clarament condicionada pel comportament combinat de diverses variables meteorològiques: bàsicament la temperatura, la humitat i el vent, així com la radiació solar que rebem. Si aquestes són desfavorables, la capacitat de refrigeració de la sudoració pot quedar invalidada i poden començar les complicacions més serioses associades de l’excés de calor.

 

Què cal fer per evitar que ens apareguin els símptomes de l’excés de calor? Per una banda, reduir l’exposició directe al sol adaptant tant com pugueu el recorregut i l’horari, tenint en compte a més com us poden afectar les condicions de temperatura ambient (com és lògic), però també les del vent i sobretot les de la humitat de l’aire. Per l’altra, cal mantenir una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física, especialment si aquesta és intensa.

 

Tinguem present, a més, que davant els primers dies de calor, el cos acostuma a necessitar una aclimatació, i per això tenim aquesta sensació d’anar “arrossegant-nos”, és a dir, el cos ens frena per adaptar-se. Si feu activitat física, aleshores és altament recomanable fer-la de forma progressiva i intentar reduir-la al 60-70%. Aquest fet l’heu de tenir present de cara a la planificació d’activitats de muntanya, ja que les afectacions en el ritme de marxa, per exemple, poden ser molt importants.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


 

CAP DE SETMANA DE TEMPESTA I NEU

Publicat el 14 de maig de 2018

 

Aquest darrer cap de setmana del 12 i 13 de maig ens ha portat una bona colla d’elements meteorològics d’interès pel món excursionista. Dissabte es van produir condicions severes a la intempèrie, associades a pluja molt intensa, vent fort, calamarsades i pedregades, i una destacable activitat de llamps. La situació va començar per ponent (massís dels Ports, Pirineu i Prepirineu Occidental), però finalment es va generalitzar a bona part del país durant la segona meitat del dia, de manera que, sobretot a l’est, va haver-hi força marge per fer activitat de muntanya durant el matí. Diumenge, per la seva banda, els ruixats i algunes tempestes van acabar afectant sobretot els massissos del nord-est. Allò que va ser del tot generalitzada va ser una davallada tèrmica més que notable, que va començar el dia anterior amb el pas del front i que va fer baixar les nevades a cotes inusualment baixes.

 

Sobretot dissabte, però també diumenge, s’han pogut observar núvols de gran desenvolupament vertical, normalment associats a tempestes. Fotografia: Josep Maria Costa.

 

Com dèiem, dissabte va ser una jornada marcadament tempestuosa. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar 2.957 llamps núvol-terra, dels quals 1.997 van caure dins de Catalunya. Per comarques, destaquen els 401 llamps de la Noguera, 275 de l’Alt Urgell i 182 del Berguedà. En podeu veure la seva distribució al mapa adjunt. La situació va anar acompanyada de xàfecs locals, en alguns casos amb alta intensitat (localment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació de 20 mm en 30 minuts). Els més destacats es van concentrar sobretot cap al sector de la serra de Mont-Roig i Carbonera (la Noguera), així com al sector de la Serra d’Aubenç (Alt Urgell). Els totals en 24 hores, que van arribar a superar els 50 mm a molts punts, van assolir els 85 mm a Núria, els 76 mm a Gisclareny, els 62 a Oliana, els 56 a Ulldeter o els 52 al Tagamanent (PN del Montseny). Intensitats i acumulacions ben destacables, doncs.

 

 

La situació, a part de xàfecs locals, sovint tempestusos, també va implicar períodes de pluja fina i persistent en algunes zones, fet que anava acompanyat d’un ambient carregat d’humitat i molt mala visibilitat. N’és un exemple el sector del Montnegre-Corredor (serralada Litoral) durant les hores prèvies a l’arribada del front el vespre-nit de dissabte.

 

La presència abundant de núvols ha donat períodes de mala visibilitat a molts massissos durant el cap de setmana. Fotografia: Carme Molist.

 

Per altra banda, dissabte al migdia la cota de neu encara estava situada per sobre dels 2.500 m, però al llarg del vespre i nit va baixar de manera espectacular fins a situar-se en alguns casos al voltant dels 1.000 m. Per exemple, va nevar (sense fer gruix) a Vielha o a la plana de la Cerdanya, mentre que l’Albera (Alt Empordà) es va emblanquinar a partir d’uns 950 m.

 

Dissabte va retornar la neu al Pirineu i Prepirineu. Fotografia: Jaume Alegre.

 

 

Aquesta davallada tèrmica, que va començar dissabte al vespre, va fer baixar la mínima d’ahir diumenge fins als -10,7 ºC a Boí (2.535 m) i encara s’ha deixat notar de valent aquesta darrera matinada, amb valors de temperatura mínima inferiors als 5 ºC a bona part de l’interior i sota zero en alguns valls del Pirineu: -2,0 ºC a Das – Aeròdrom (Cerdanya), -0,7 ºC a Guardiola de Berguedà (Berguedà), -0,6 ºC a Sant Pau de Segúries (Ripollès) i -0,5 ºC al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Amb tot, no hi ha hagut rècords de fred en un mes de maig entre les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades.

 

Ambient ben humit a les fagedes del Montseny. Fotografia: Llucià Garolera.

 


CLIMATOLOGIA DELS DIES DE TEMPESTA

Publicat el 10 de maig de 2018

 

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) registra els llamps associats a les tempestes que tenen lloc al nostre país al llarg de l’any. La XDDE permet el seguiment de l’activitat elèctrica atmosfèrica a temps real, i conjuntament amb les imatges radar, conforma l’eina bàsica de vigilància meteorològica de situacions de perill.

 

De l’històric de dades generades per la XDDE , iniciat el 2004, se’n deriven diferents productes, com els resums anuals d’activitat i l’estudi climàtic dels llamps, informació necessària, per exemple, a l’hora de dimensionar les mesures de protecció contra els danys que causen els llamps. Aquesta informació climàtica també és de gran utilitat pel món excursionista, ja que ens permet identificar el comportament al llarg del territori i al llarg de l’any de l’activitat tempestuosa i així valorar el grau d’exposició que podem esperar en uns massissos o d’altres.

 

Una variable que es pot obtenir amb el registre històric és el de dies de tempesta. Si n’observeu al mapa adjunt la distribució espacial de la mitjana anual pel període 2004-2017, podeu veure com és al sector del Pirineu i Prepirineu on hi ha major probabilitat de tenir una jornada tempestuosa.

 

dt2018

 

Així, amb 14 anys de dades (cal doncs agafar-lo amb certa cautela), el mapa mitjà destaca el màxim localitzat cap al Ripollès, l’alta Garrotxa i nord d’Osona. Parlem de sectors com la Serra Cavallera els cims de l’alta vall del Ter i Freser, les serres i cims del nord d’Osona i interior de la Garrotxa, i l’àrea del Moixeró. En tot aquest sector l’efecte del relleu junt amb l’aportació d’humitat mediterrània que remunta per les valls del Fluvià, Ter i Llobregat gràcies a les brises és la raó principal que explica aquest màxim.

Cap a l’oest hi ha una tendència a la baixa, però que remunta de nou al sector de l’Alta Ribagorça (Vall de Barravés) i nord del Pallars Jussà (Vall Fosca). El màxim es continua reforçant cap a l’Aragó amb l’eix principal entre el Turbó i el sector Aneto-Balliberna. Sembla que l’activitat de tempestes provinents del sud i sud-oest i formades en molts casos a la serralada Ibèrica podria explicar aquest altre sector tan destacat en nombre de dies de tempesta.

Per contra, la proximitat a la Mediterrània fa disminuir els dies de tempesta, fet que es fa palès en sectors com les muntanyes del litoral empordanès (Les Gavarres), així com en general el litoral i prelitoral sud.

També és interessant veure com els màxims que ja hem comentat a la serralada Ibèrica, concretament situats cap al sector del Maestrat, deixen certa empremta al Massís dels Ports amb un increment ràpid dels dies tempestuosos a mesura que anem cap al sud-oest. En aquest sentit hem de tenir present que la Serralada Ibèrica, especialment el seu sector més oriental, així com el Pirineu i Prepirineu, són en l’àmbit de la península Ibèrica, els sectors més destacats pel que fa a l’ocurrència de tempestes.

 

 

Molt important a l’hora d’interpretar la distribució espacial d’aquests dies de tempesta també ho és la seva distribució mensual. Al gràfic següent podeu veure com és a la meitat càlida de l’any (abril-setembre) quan tenim la concentració més gran de jornades tempestuoses a casa nostra, amb el juny com a líder. Destaca el fet que de mitjana, més la meitat dels dies (més de 15) dels mesos de maig, juny, juliol o agost impliquen activitat tempestuosa en l’àmbit geogràfic català. A l’altre extrem, el mes de desembre, concentra de mitjana dues jornades tempestuoses en algun punt del país, fins al punt que alguns anys el valor ha estat zero.

 

 

Al gràfic també apareix una altra variable, que és el nombre de llamps (de mitjana) per dia de tempesta. Aquí s’observa un element molt interessant: així com en els mesos de primavera i inici d’estiu (maig-juny) podem tenir més dies de tempesta, les tronades tendeixen a ser locals i de curta durada. En canvi, a mesura que ens endinsem a l’estiu, les tempestes s’intensifiquen i s’extenen arreu del país, de manera que la perillositat pel que fa a l’activitat elèctrica s’incrementa al juliol-setembre (menys tempestes però amb més llamps i/o afectant més sectors del territori). Aquí és important el factor de la temperatura del mar, més alta al final de l’estiu, afavorint que la probabilitat de tempesta deixi d’estar tan restringida al Pirineu i Prepirineu i s’incrementi a massissos més propers al mar (serralada Litoral i Prelitoral).

 

Fonts d’informació:

Francisco Pérez Puebla y César Zancajo Rodríguez. 2013. Regímenes tormentosos en la Península Ibérica durante la década 2000-2009. Asociación Meteorológica Española, vol. 5, núm. 28.

Nicolau Pineda, Xavier Soler, Eliseu Vilaclara. 2011. Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya: anàlisi de les dades de l’SMC per al període 2004-2008. Nota d’Estudi núm. 73 del Servei Meteorològic de Catalunya.

Servei Meteorològic de Catalunya. 2018. Xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques del Servei Meteorològic de Catalunya. Informe resum de l’anualitat 2017 (Informe intern).

Anuaris de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya (des del 2007).

 


FUSIÓ D’ABRIL

Publicat el 24 d’abril de 2018

 

En una temporada hivernal que, com hem anat comentant, ha estat molt nivosa al Pirineu i Prepirineu, aquests darrers dies de mitjans d’abril hem passat a una fase de fusió accelerada del mantell nival. Per una banda, tenim l’ambient assolellat de les últimes jornades que implica una forta insolació sobre el mantell fruit de l’època de l’any (el sol ja està molt alt i tenim més hores de llum). Per l’altra, l’ascens tèrmic causat per situacions meteorològiques favorables, sovint amb vent del sud, que fan que s’enfili força la isozero.

Aquesta combinació, sens dubte, és funesta pel mantell. Però hi ha d’altres variables que ajuden, i molt, a què el mantell nival “s’escalfi” i passi a ser isoterm, és a dir, que s’apropi als 0ºC en tot el seu perfil vertical. És el pas previ per la seva fusió o sublimació. Anem a veure aquestes altres variables:

 

 

La primera és la pluja a cotes altes. Així, quan sobre el mantell nival precipita aigua líquida, aquesta pot circular per sobre i fer reguerots sobre la neu en direcció al fons de vall, però també pot percolar cap a l’interior, circular pels espais buits del mantell nival, i arribar fins a la seva base. D’aquesta manera, amb aigua líquida a temperatura positiva dins de la neu, facilitarem l’escalfament del mantell en el seu interior, trencant l’aïllament respecte a la dinàmica tèrmica exterior. Serà un factor que n’afavorirà la fusió, amb canvis que poden ser acusats a tot el gruix de neu acumulada. En aquest sentit, per exemple ahir mateix, dia de Sant Jordi, a Espot (2519 m) i Bonaigua (2266 m) hi van ploure entre 10 i 15 mm, amb una temperatura que es va moure entre els 2 i els 5ºC aproximadament, sobre un mantell ja molt malmès (mireu la següent fotografia precisament de dissabte al Pallars). Anteriorment, un bon exemple de pluja a cotes altes va ser el 6-7 d’abril.

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2018\04_Abril2018\Gràfiques gruix de neu fins 23 abr 2018\GN Bonaigua fins 23 abr 2018.png

 

Un altra variable a tenir en compte és la humitat ambiental alta, i especialment quan va lligada a la presència de núvols baixos i boires enganxades al relleu. Sota aquestes condicions, la radiació que emet la neu (com qualsevol objecte), en comptes de perdre’s en l’atmosfera, rebota en les partícules de vapor d’aigua o a les gotes dels núvols, retornant cap al mantell i afavorint el seu escalfament. Dit d’una altra manera, l’alta humitat i la nuvolositat afavoreixen l’efecte hivernacle sobre la neu. Aquesta situació es va produir, per exemple, el cap de setmana del 14 i 15 d’abril, quan es va succeir alta humitat i pluja, per passar a un increment de la temperatura i a una alta insolació, però sense caure de manera gaire significativa la humitat relativa. Va ser l’inici de la fusió accelerada dels darrers dies, durant els quals les estacions d’alta muntanya han mesurat reduccions del gruix de neu de 5 a 10 cm diaris, com podeu observar als gràfics de Bonaigua i Cadí Nord.

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2018\04_Abril2018\Gràfiques gruix de neu fins 23 abr 2018\GN Cadí Nord fins 23 abr 2018.png

 


 

DIES DE PLUJA I NEU, QUE ENCARA NO HAN ACABAT

Publicat el 09 d’abril de 2018

 

Aquest darrer cap de setmana ha estat un cas més dins la dinàmica d’episodis de precipitació extensa i abundant que fa tres mesos que dura (des del dia de Reis). La pluja i la neu del cap de setmana podria haver estat notícia, però enguany ha passat més desapercebut, en comparació amb altres episodis del que portem del 2018. Un any, de moment, ben mogut meteorològicament parlant, i amb l’anticicló desaparegut d’escena o amb aparicions esporàdiques. Així, si acabàvem el 2017 patint per la sequera a bona part del territori, en poques setmanes en trobem amb el paisatge ben regat, les imatges de rius i salts d’aigua ufanosos (us adjuntem fotografia del Salt dels Tirabous, a Rupit), i els gruixos de neu per sobre del normal per l’època. Hem deixat enrere l’amenaça de mancança de recurs hídric a curt termini.

 

 

Així, entre divendres i avui dilluns, pel que fa a la precipitació acumulada, s’han recollit més de 50 mm a sectors d’alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, parts més altes del massís dels Ports i comarques del nord-est (Garrotxa, Pla de l’Estany i Gironès). Com podeu veure al mapa, a més, en menor o major mesura, tots els massissos del país han rebut aigua, i en el cas de sectors més enlairats, neu.

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\Mapa_PPT_06_08-04-2018.png

 

Així, pel que fa a la nevada, la cota de neu va anar baixant durant el cap de setmana, des d’uns 2.400 m dissabte fins al voltant de 1.500 – 1.600 m diumenge a la tarda, sent més baixa en alguns casos, ja que per exemple es va veure a nevar testimonialment a Puigcerdà (Cerdanya, 1.200 m). Per la seva banda, la nit de dissabte a diumenge l’estació del PN dels Ports (1.055 m) va mesurar una mínima de fins a 0,5 ºC quan encara precipitava, o sigui que allà la neu va arribar fins als voltants de la cota 1.000 (no sembla que agafés al nivell de l’estació). A la següent fotografia es veu com nevava ahir a la tarda a l’aparcament a peus del Turó de l’Home, al Montseny (1.540 m).

 

 

Aquests són els gruixos mesurats al llarg del cap de setmana per les estacions d’alta muntanya de la XEMA i algun observador de la XOM:

 

Com segurament vàreu percebre, la precipitació de divendres i dissabte va anar acompanyada de pols en suspensió, de manera que la superfície de la neu a l’alta muntanya es va tenyir amb colors marronosos. A la següent fotografia podeu observar com va quedar el paisatge pel cas de Boí-Taüll. Diumenge, ja va quedar tapada de blanc amb la nova nevada.

 

 

La nuvolositat abundant d’aquests dies, especialment d’ahir diumenge, va implicar mala visibilitat a molts cims, fins i tot arribant a ser reduïda. Per la seva banda el vent fort, que es va fer notar sobretot el dissabte, va assolir ratxes màximes prou destacables al Pirineu (99 km/h a la Tosa d’Alp o 98 km/h al Lac Redon), el Prepirineu (93 km/h al Montsec), com també a d’altres com la serralada prelitoral (76 km/h al cim del Montseny).

 

 

Ara, de cara als pròxims dies, estem a l’espera d’aquesta nit de dilluns, amb una nova tongada de precipitacions, i sobretot de l’episodi de dimarts-dimecres, que pot portar, de nou, pluja general i abundant, aportacions de neu nova molt generoses al Pirineu i Prepirineu i fins i tot a cotes altes del Prelitoral (la cota de neu pot baixar als 1000-1200 m), alguna tempesta i períodes de vent fort. Si heu de rondar per la intempèrie, estigueu ben atents a la informació meteorològica.