ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


 

LES RAMPES MUSCULARS, LA SÍNCOPE I EL COP DE CALOR

Publicat el 9 de juliol de 2018

 

Fa uns dies (publicat el 19/06/2018) ja vam introduir les tres possibles conseqüències fisiològiques derivades de la temperatura elevada: les rampes de calor, la síncope, o en cas més greu, cop de calor.

Així, és conegut que el cos té diversos mecanismes que activa sota condicions ambientals desfavorables que puguin conduir a un excés de temperatura corporal: suem més, augmentem la freqüència respiratòria i vasodilatem (obrim els vasos de la circulació perifèrica). Això ocorre sobretot en condicions de temperatura ambiental alta, però s’agreuja amb la humitat elevada, la manca de vent o amb alta insolació. Però això pot no ser suficient, i és aleshores que se’n poden derivar les afectacions citades.

 

O:\CQD\BlogFEEC\Fotografies\Meteo\Meteo\170528 Caminades de Resistència_42a Travessa del Montseny_Xavier Capdevila_8a.jpg

 

Les rampes de calor són contraccions fortes i doloroses però de curta durada que afecten principalment als músculs de les cames, els braços o l’abdomen i que poden ocórrer durant o després de practicar un exercici vigorós en condicions de calor extrema. Es produeixen per augment de la sudoració durant l’exercici físic, fet que pot derivar en la deshidratació: pèrdua de líquid i sals, principalment sodi i potassi.

 

Quan la situació anterior s’agreuja i la temperatura corporal s’enfila per sobre dels 36-37ºC, una de les possibles conseqüències és la síncope per calor.  Els símptomes associats que es poden donar són habitualment cansament, vòmits, mal de cap i desmai (pèrdua transitòria de consciència). La síncope, a més, també pot produir-se com a conseqüència d’estar una bona estona a peu dret i sotmesos a l’alta temperatura.

 

Per la seva banda, el cop de calor és un quadre clínic que requereix atenció urgent fruit del fracàs dels mecanismes termoreguladors de la temperatura corporal. Podem dir que seria l’últim pas, posterior a les citades rampes i a la síncope. Per tant, si abans heu notat alguna d’aquestes manifestacions més lleus o penseu que es pot donar aquesta situació, pareu l’activitat, eviteu les condicions d’alta temperatura i rehidrateu-vos.

El cop de calor és causat per una disfunció important del sistema nerviós central que es manifesta amb temperatura corporal molt elevada, per sobre dels 40 ºC, pell humida o seca però calenta, i alteració del nivell de consciència. Cal tenir en compte que el pronòstic és molt preocupant quan la pèrdua de consciència ha superat les dues hores sense atenció especialitzada (amb la síncope, recordem, només era transitòria). Caldrà actuar amb celeritat i avisar als Serveis d’Emergència.

És important també tenir clar que el cop de calor per activitat intensa pot succeir a persones saludables però que fan activitat física sota aquestes condicions que hem comentat abans de temperatura i humitat elevades, i poc vent, és a dir, en condicions que dificulten la nostra refrigeració.

 

 

Com prevenir aquestes afectacions fisiològiques?

  • Adapteu la vostra sortida tenint en compte les condicions ambientals de temperatura i humitat d’on aneu a fer l’activitat de lleure o competitiva que teniu prevista. Eviteu, si pot ser, les hores de més sol.

  • Assegureu-vos de tenir aigua suficient, i mantingueu una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física.

  • Feu servir roba i protecció adequada.

 

Veiem doncs la importància de, quan planifiquem una activitat en dies de calor, ser conscients no només de les condicions de temperatura que ens trobarem a la intempèrie, sinó també d’humitat, així com de vent i de radiació solar. Recordeu, en aquest sentit, que al producte Predicció cims de MeteoMuntanya disposeu diàriament del pronòstic a 3 dies vista d’aquestes variables a cims de tot el país.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

http://meteomuntanya.cat/wp-content/uploads/2017/01/word-image-10.png

 


 

COM ENS POT AFECTAR LA CALOR FENT MUNTANYA?

Publicat el 19 de juny de 2018

 

El nostre cos funciona a una temperatura que es mou entre els 36-37 ºC. Permet, això sí, petites oscil·lacions que ens faciliten l’adaptació al fred, a la calor, al ritme cardíac, o al cicle menstrual de les dones.

Per regular-nos davant els augments de la temperatura ambiental i evitar que es produeixin patologies per temperatura elevada, el cos té quatre mecanismes per adaptar-se i mantenir aquest marge entre els 36 i 37º centígrads: conducció, convecció, radiació i evaporació.

Per simplificar, diríem que davant l´augment de la temperatura i amb la intenció de perdre calor, el que fem és suar més, augmentar la freqüència respiratòria, i vasodilatem (obrim) els vasos de la circulació perifèrica. Quan algun o alguns d’aquests mecanismes que hem dit fallen, és quan es desenvolupen el que anomenem les rampes de calor, el síncope per calor, o en cas més greu, el cop de calor.

 

 

Si ens centrem en la suor, que és el mecanisme corporal més determinant de cara a refrigerar-nos, la quantitat que es pot evaporar depèn fonamentalment del vent (regeneració de l’aire en contacte amb la pell) i de la humitat de l’aire (capacitat de l’atmosfera per emmagatzemar vapor d’aigua). Com més elevada sigui la humitat al nostre entorn, més difícil serà evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat del vent, més elevada serà la quantitat de suor que s’evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu clarament condicionada pel comportament combinat de diverses variables meteorològiques: bàsicament la temperatura, la humitat i el vent, així com la radiació solar que rebem. Si aquestes són desfavorables, la capacitat de refrigeració de la sudoració pot quedar invalidada i poden començar les complicacions més serioses associades de l’excés de calor.

 

Què cal fer per evitar que ens apareguin els símptomes de l’excés de calor? Per una banda, reduir l’exposició directe al sol adaptant tant com pugueu el recorregut i l’horari, tenint en compte a més com us poden afectar les condicions de temperatura ambient (com és lògic), però també les del vent i sobretot les de la humitat de l’aire. Per l’altra, cal mantenir una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física, especialment si aquesta és intensa.

 

Tinguem present, a més, que davant els primers dies de calor, el cos acostuma a necessitar una aclimatació, i per això tenim aquesta sensació d’anar “arrossegant-nos”, és a dir, el cos ens frena per adaptar-se. Si feu activitat física, aleshores és altament recomanable fer-la de forma progressiva i intentar reduir-la al 60-70%. Aquest fet l’heu de tenir present de cara a la planificació d’activitats de muntanya, ja que les afectacions en el ritme de marxa, per exemple, poden ser molt importants.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


 

CAP DE SETMANA DE TEMPESTA I NEU

Publicat el 14 de maig de 2018

 

Aquest darrer cap de setmana del 12 i 13 de maig ens ha portat una bona colla d’elements meteorològics d’interès pel món excursionista. Dissabte es van produir condicions severes a la intempèrie, associades a pluja molt intensa, vent fort, calamarsades i pedregades, i una destacable activitat de llamps. La situació va començar per ponent (massís dels Ports, Pirineu i Prepirineu Occidental), però finalment es va generalitzar a bona part del país durant la segona meitat del dia, de manera que, sobretot a l’est, va haver-hi força marge per fer activitat de muntanya durant el matí. Diumenge, per la seva banda, els ruixats i algunes tempestes van acabar afectant sobretot els massissos del nord-est. Allò que va ser del tot generalitzada va ser una davallada tèrmica més que notable, que va començar el dia anterior amb el pas del front i que va fer baixar les nevades a cotes inusualment baixes.

 

Sobretot dissabte, però també diumenge, s’han pogut observar núvols de gran desenvolupament vertical, normalment associats a tempestes. Fotografia: Josep Maria Costa.

 

Com dèiem, dissabte va ser una jornada marcadament tempestuosa. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar 2.957 llamps núvol-terra, dels quals 1.997 van caure dins de Catalunya. Per comarques, destaquen els 401 llamps de la Noguera, 275 de l’Alt Urgell i 182 del Berguedà. En podeu veure la seva distribució al mapa adjunt. La situació va anar acompanyada de xàfecs locals, en alguns casos amb alta intensitat (localment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació de 20 mm en 30 minuts). Els més destacats es van concentrar sobretot cap al sector de la serra de Mont-Roig i Carbonera (la Noguera), així com al sector de la Serra d’Aubenç (Alt Urgell). Els totals en 24 hores, que van arribar a superar els 50 mm a molts punts, van assolir els 85 mm a Núria, els 76 mm a Gisclareny, els 62 a Oliana, els 56 a Ulldeter o els 52 al Tagamanent (PN del Montseny). Intensitats i acumulacions ben destacables, doncs.

 

 

La situació, a part de xàfecs locals, sovint tempestusos, també va implicar períodes de pluja fina i persistent en algunes zones, fet que anava acompanyat d’un ambient carregat d’humitat i molt mala visibilitat. N’és un exemple el sector del Montnegre-Corredor (serralada Litoral) durant les hores prèvies a l’arribada del front el vespre-nit de dissabte.

 

La presència abundant de núvols ha donat períodes de mala visibilitat a molts massissos durant el cap de setmana. Fotografia: Carme Molist.

 

Per altra banda, dissabte al migdia la cota de neu encara estava situada per sobre dels 2.500 m, però al llarg del vespre i nit va baixar de manera espectacular fins a situar-se en alguns casos al voltant dels 1.000 m. Per exemple, va nevar (sense fer gruix) a Vielha o a la plana de la Cerdanya, mentre que l’Albera (Alt Empordà) es va emblanquinar a partir d’uns 950 m.

 

Dissabte va retornar la neu al Pirineu i Prepirineu. Fotografia: Jaume Alegre.

 

 

Aquesta davallada tèrmica, que va començar dissabte al vespre, va fer baixar la mínima d’ahir diumenge fins als -10,7 ºC a Boí (2.535 m) i encara s’ha deixat notar de valent aquesta darrera matinada, amb valors de temperatura mínima inferiors als 5 ºC a bona part de l’interior i sota zero en alguns valls del Pirineu: -2,0 ºC a Das – Aeròdrom (Cerdanya), -0,7 ºC a Guardiola de Berguedà (Berguedà), -0,6 ºC a Sant Pau de Segúries (Ripollès) i -0,5 ºC al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Amb tot, no hi ha hagut rècords de fred en un mes de maig entre les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades.

 

Ambient ben humit a les fagedes del Montseny. Fotografia: Llucià Garolera.

 


CLIMATOLOGIA DELS DIES DE TEMPESTA

Publicat el 10 de maig de 2018

 

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) registra els llamps associats a les tempestes que tenen lloc al nostre país al llarg de l’any. La XDDE permet el seguiment de l’activitat elèctrica atmosfèrica a temps real, i conjuntament amb les imatges radar, conforma l’eina bàsica de vigilància meteorològica de situacions de perill.

 

De l’històric de dades generades per la XDDE , iniciat el 2004, se’n deriven diferents productes, com els resums anuals d’activitat i l’estudi climàtic dels llamps, informació necessària, per exemple, a l’hora de dimensionar les mesures de protecció contra els danys que causen els llamps. Aquesta informació climàtica també és de gran utilitat pel món excursionista, ja que ens permet identificar el comportament al llarg del territori i al llarg de l’any de l’activitat tempestuosa i així valorar el grau d’exposició que podem esperar en uns massissos o d’altres.

 

Una variable que es pot obtenir amb el registre històric és el de dies de tempesta. Si n’observeu al mapa adjunt la distribució espacial de la mitjana anual pel període 2004-2017, podeu veure com és al sector del Pirineu i Prepirineu on hi ha major probabilitat de tenir una jornada tempestuosa.

 

dt2018

 

Així, amb 14 anys de dades (cal doncs agafar-lo amb certa cautela), el mapa mitjà destaca el màxim localitzat cap al Ripollès, l’alta Garrotxa i nord d’Osona. Parlem de sectors com la Serra Cavallera els cims de l’alta vall del Ter i Freser, les serres i cims del nord d’Osona i interior de la Garrotxa, i l’àrea del Moixeró. En tot aquest sector l’efecte del relleu junt amb l’aportació d’humitat mediterrània que remunta per les valls del Fluvià, Ter i Llobregat gràcies a les brises és la raó principal que explica aquest màxim.

Cap a l’oest hi ha una tendència a la baixa, però que remunta de nou al sector de l’Alta Ribagorça (Vall de Barravés) i nord del Pallars Jussà (Vall Fosca). El màxim es continua reforçant cap a l’Aragó amb l’eix principal entre el Turbó i el sector Aneto-Balliberna. Sembla que l’activitat de tempestes provinents del sud i sud-oest i formades en molts casos a la serralada Ibèrica podria explicar aquest altre sector tan destacat en nombre de dies de tempesta.

Per contra, la proximitat a la Mediterrània fa disminuir els dies de tempesta, fet que es fa palès en sectors com les muntanyes del litoral empordanès (Les Gavarres), així com en general el litoral i prelitoral sud.

També és interessant veure com els màxims que ja hem comentat a la serralada Ibèrica, concretament situats cap al sector del Maestrat, deixen certa empremta al Massís dels Ports amb un increment ràpid dels dies tempestuosos a mesura que anem cap al sud-oest. En aquest sentit hem de tenir present que la Serralada Ibèrica, especialment el seu sector més oriental, així com el Pirineu i Prepirineu, són en l’àmbit de la península Ibèrica, els sectors més destacats pel que fa a l’ocurrència de tempestes.

 

 

Molt important a l’hora d’interpretar la distribució espacial d’aquests dies de tempesta també ho és la seva distribució mensual. Al gràfic següent podeu veure com és a la meitat càlida de l’any (abril-setembre) quan tenim la concentració més gran de jornades tempestuoses a casa nostra, amb el juny com a líder. Destaca el fet que de mitjana, més la meitat dels dies (més de 15) dels mesos de maig, juny, juliol o agost impliquen activitat tempestuosa en l’àmbit geogràfic català. A l’altre extrem, el mes de desembre, concentra de mitjana dues jornades tempestuoses en algun punt del país, fins al punt que alguns anys el valor ha estat zero.

 

 

Al gràfic també apareix una altra variable, que és el nombre de llamps (de mitjana) per dia de tempesta. Aquí s’observa un element molt interessant: així com en els mesos de primavera i inici d’estiu (maig-juny) podem tenir més dies de tempesta, les tronades tendeixen a ser locals i de curta durada. En canvi, a mesura que ens endinsem a l’estiu, les tempestes s’intensifiquen i s’extenen arreu del país, de manera que la perillositat pel que fa a l’activitat elèctrica s’incrementa al juliol-setembre (menys tempestes però amb més llamps i/o afectant més sectors del territori). Aquí és important el factor de la temperatura del mar, més alta al final de l’estiu, afavorint que la probabilitat de tempesta deixi d’estar tan restringida al Pirineu i Prepirineu i s’incrementi a massissos més propers al mar (serralada Litoral i Prelitoral).

 

Fonts d’informació:

Francisco Pérez Puebla y César Zancajo Rodríguez. 2013. Regímenes tormentosos en la Península Ibérica durante la década 2000-2009. Asociación Meteorológica Española, vol. 5, núm. 28.

Nicolau Pineda, Xavier Soler, Eliseu Vilaclara. 2011. Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya: anàlisi de les dades de l’SMC per al període 2004-2008. Nota d’Estudi núm. 73 del Servei Meteorològic de Catalunya.

Servei Meteorològic de Catalunya. 2018. Xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques del Servei Meteorològic de Catalunya. Informe resum de l’anualitat 2017 (Informe intern).

Anuaris de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya (des del 2007).

 


FUSIÓ D’ABRIL

Publicat el 24 d’abril de 2018

 

En una temporada hivernal que, com hem anat comentant, ha estat molt nivosa al Pirineu i Prepirineu, aquests darrers dies de mitjans d’abril hem passat a una fase de fusió accelerada del mantell nival. Per una banda, tenim l’ambient assolellat de les últimes jornades que implica una forta insolació sobre el mantell fruit de l’època de l’any (el sol ja està molt alt i tenim més hores de llum). Per l’altra, l’ascens tèrmic causat per situacions meteorològiques favorables, sovint amb vent del sud, que fan que s’enfili força la isozero.

Aquesta combinació, sens dubte, és funesta pel mantell. Però hi ha d’altres variables que ajuden, i molt, a què el mantell nival “s’escalfi” i passi a ser isoterm, és a dir, que s’apropi als 0ºC en tot el seu perfil vertical. És el pas previ per la seva fusió o sublimació. Anem a veure aquestes altres variables:

 

 

La primera és la pluja a cotes altes. Així, quan sobre el mantell nival precipita aigua líquida, aquesta pot circular per sobre i fer reguerots sobre la neu en direcció al fons de vall, però també pot percolar cap a l’interior, circular pels espais buits del mantell nival, i arribar fins a la seva base. D’aquesta manera, amb aigua líquida a temperatura positiva dins de la neu, facilitarem l’escalfament del mantell en el seu interior, trencant l’aïllament respecte a la dinàmica tèrmica exterior. Serà un factor que n’afavorirà la fusió, amb canvis que poden ser acusats a tot el gruix de neu acumulada. En aquest sentit, per exemple ahir mateix, dia de Sant Jordi, a Espot (2519 m) i Bonaigua (2266 m) hi van ploure entre 10 i 15 mm, amb una temperatura que es va moure entre els 2 i els 5ºC aproximadament, sobre un mantell ja molt malmès (mireu la següent fotografia precisament de dissabte al Pallars). Anteriorment, un bon exemple de pluja a cotes altes va ser el 6-7 d’abril.

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2018\04_Abril2018\Gràfiques gruix de neu fins 23 abr 2018\GN Bonaigua fins 23 abr 2018.png

 

Un altra variable a tenir en compte és la humitat ambiental alta, i especialment quan va lligada a la presència de núvols baixos i boires enganxades al relleu. Sota aquestes condicions, la radiació que emet la neu (com qualsevol objecte), en comptes de perdre’s en l’atmosfera, rebota en les partícules de vapor d’aigua o a les gotes dels núvols, retornant cap al mantell i afavorint el seu escalfament. Dit d’una altra manera, l’alta humitat i la nuvolositat afavoreixen l’efecte hivernacle sobre la neu. Aquesta situació es va produir, per exemple, el cap de setmana del 14 i 15 d’abril, quan es va succeir alta humitat i pluja, per passar a un increment de la temperatura i a una alta insolació, però sense caure de manera gaire significativa la humitat relativa. Va ser l’inici de la fusió accelerada dels darrers dies, durant els quals les estacions d’alta muntanya han mesurat reduccions del gruix de neu de 5 a 10 cm diaris, com podeu observar als gràfics de Bonaigua i Cadí Nord.

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2018\04_Abril2018\Gràfiques gruix de neu fins 23 abr 2018\GN Cadí Nord fins 23 abr 2018.png

 


 

DIES DE PLUJA I NEU, QUE ENCARA NO HAN ACABAT

Publicat el 09 d’abril de 2018

 

Aquest darrer cap de setmana ha estat un cas més dins la dinàmica d’episodis de precipitació extensa i abundant que fa tres mesos que dura (des del dia de Reis). La pluja i la neu del cap de setmana podria haver estat notícia, però enguany ha passat més desapercebut, en comparació amb altres episodis del que portem del 2018. Un any, de moment, ben mogut meteorològicament parlant, i amb l’anticicló desaparegut d’escena o amb aparicions esporàdiques. Així, si acabàvem el 2017 patint per la sequera a bona part del territori, en poques setmanes en trobem amb el paisatge ben regat, les imatges de rius i salts d’aigua ufanosos (us adjuntem fotografia del Salt dels Tirabous, a Rupit), i els gruixos de neu per sobre del normal per l’època. Hem deixat enrere l’amenaça de mancança de recurs hídric a curt termini.

 

 

Així, entre divendres i avui dilluns, pel que fa a la precipitació acumulada, s’han recollit més de 50 mm a sectors d’alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, parts més altes del massís dels Ports i comarques del nord-est (Garrotxa, Pla de l’Estany i Gironès). Com podeu veure al mapa, a més, en menor o major mesura, tots els massissos del país han rebut aigua, i en el cas de sectors més enlairats, neu.

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\Mapa_PPT_06_08-04-2018.png

 

Així, pel que fa a la nevada, la cota de neu va anar baixant durant el cap de setmana, des d’uns 2.400 m dissabte fins al voltant de 1.500 – 1.600 m diumenge a la tarda, sent més baixa en alguns casos, ja que per exemple es va veure a nevar testimonialment a Puigcerdà (Cerdanya, 1.200 m). Per la seva banda, la nit de dissabte a diumenge l’estació del PN dels Ports (1.055 m) va mesurar una mínima de fins a 0,5 ºC quan encara precipitava, o sigui que allà la neu va arribar fins als voltants de la cota 1.000 (no sembla que agafés al nivell de l’estació). A la següent fotografia es veu com nevava ahir a la tarda a l’aparcament a peus del Turó de l’Home, al Montseny (1.540 m).

 

 

Aquests són els gruixos mesurats al llarg del cap de setmana per les estacions d’alta muntanya de la XEMA i algun observador de la XOM:

 

Com segurament vàreu percebre, la precipitació de divendres i dissabte va anar acompanyada de pols en suspensió, de manera que la superfície de la neu a l’alta muntanya es va tenyir amb colors marronosos. A la següent fotografia podeu observar com va quedar el paisatge pel cas de Boí-Taüll. Diumenge, ja va quedar tapada de blanc amb la nova nevada.

 

 

La nuvolositat abundant d’aquests dies, especialment d’ahir diumenge, va implicar mala visibilitat a molts cims, fins i tot arribant a ser reduïda. Per la seva banda el vent fort, que es va fer notar sobretot el dissabte, va assolir ratxes màximes prou destacables al Pirineu (99 km/h a la Tosa d’Alp o 98 km/h al Lac Redon), el Prepirineu (93 km/h al Montsec), com també a d’altres com la serralada prelitoral (76 km/h al cim del Montseny).

 

 

Ara, de cara als pròxims dies, estem a l’espera d’aquesta nit de dilluns, amb una nova tongada de precipitacions, i sobretot de l’episodi de dimarts-dimecres, que pot portar, de nou, pluja general i abundant, aportacions de neu nova molt generoses al Pirineu i Prepirineu i fins i tot a cotes altes del Prelitoral (la cota de neu pot baixar als 1000-1200 m), alguna tempesta i períodes de vent fort. Si heu de rondar per la intempèrie, estigueu ben atents a la informació meteorològica.