ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


Temporada de neu generosa al Cadí

Publicat el 23/5/2017

 

Aquests dies la neu encara és prou present a l’alta muntanya pirinenca, requerint material hivernal (esquís, raquetes, grampons) per desplaçar-nos en alguns recorreguts o ascensions. Això no és pas estrany per l’època, tot i que pot variar substancialment any a any. Ara mateix només mesurem neu en algunes estacions d’alta muntanya del Pirineu Occidental com Certascan (uns 30 cm a 2400 m) o Boí (uns 70 cm a 2535 m). El ràpid desgel d’aquestes últimes setmanes ja ens permet, doncs, fer balanç de la temporada de neu 2016-2017 a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu.

Si bé al vessant nord de la serralada no ha estat especialment nivosa, amb gruixos fins i tot inferiors a la mitjana de les últimes dècades, al Prepirineu català i al sector més oriental del Pirineu s’hi han acumulat gruixos superiors als habituals, sobretot a les cotes mitjanes i altes, situant-se entre les més nivoses de les últimes dècades. Els diversos episodis de precipitació amb vent de component sud que s’han produït entre finals de novembre i finals de març han afectat directament les zones ben exposades del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu, com ara el nord del Solsonès, l’Alt Berguedà, l’Alt Urgell, la Cerdanya o el Ripollès. Així, indrets com el Port del Comte, la Serra del Cadí, els Rasos de Peguera o la Serra d’Ensija han rebut diverses nevades de més de 20 o 30 cm que han anat acumulant gruixos superiors als habituals.

 

 

Al Cadí, el Servei Meteorològic de Catalunya gestiona una estació meteorològica automàtica a la cota 2.143 del Prat d’Aguiló, just al peu de les parets del vessant nord, prop del Pas dels Gosolans. Des de fa més de 14 anys, aquesta estació mesura contínuament les diverses variables meteorològiques i el gruix de neu acumulada. Això ens permet comparar la innivació d’enguany amb la de les últimes temporades, observant que aquest 2016-2017 s’han mesurat els gruixos més importants des del 2008-2009, quan va registrar tant el gruix de neu màxim de la sèrie (203 cm el 18 d’abril de 2009) com la temporada més llarga i amb una mitjana de gruix major.

Enguany, el gruix de neu màxim va ser de 172 cm el 27 de març de 2017. La temporada 2005-2006 va ser semblant, amb un gruix màxim molt lleugerament superior (174 cm el 29 de gener de 2006) però amb un desgel encara més ràpid. Cal dir que la ubicació de l’estació del Prat d’Aguiló afavoreix molt l’acumulació de la neu, ja que es troba a ple vessant nord (al pic de l’hivern no arriba a tocar-hi el sol) i a recer del vent per la proximitat de les parets del Cadí i la presència d’alguns pins. Per aquest motiu, i malgrat la discreta altitud de l’estació, el gruix màxim s’acostuma a assolir ja ben avançada la primavera, a principis d’abril.

Cal esmentar també que al llarg d’aquests 14 anys s’han registrat diverses temporades en què el gruix màxim de neu acumulada no ha arribat a un metre de neu: 69 cm el 2004-2005, 85 cm el 2011-2012, 73 cm el 2014-15 i 89 cm el 2015-2016.

La gràfica següent mostra l’evolució del gruix de neu mesurat per l’estació del Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.143 m) al llarg de la temporada 2016-2017, juntament amb la temporada anterior i la mitjana del període 2004-2016. S’hi observa clarament com d’ençà de la primera nevada a finals de novembre del 2016, el gruix de neu ha estat superior a la mitjana fins a finals de maig.

 

 

Finalment, es detalla el gruix de neu nova mesurat per l’estació de Cadí Nord durant les nevades més importants d’aquesta temporada 2016-2017:

30 cm entre el 22 i el 24 de novembre de 2016

28 cm el 25 de gener de 2017

31 cm entre el 27 i el 28 de gener de 2017

29 cm entre el 13 i el 14 de febrer de 2017

37 cm entre el 3 i el 4 de març de 2017

50 cm entre el 24 i el 25 de març de 2017

En canvi, la que va ser la nevada més important de la temporada a molts indrets de la serralada, bàsicament del vessant nord (13-16 de gener de 2017), va deixar un gruix discret de 15 cm de neu nova a l’estació del Cadí Nord, fet habitual en aquesta mena de situacions de nord.

 

 


La temporada de neu al Montseny

Publicat el 9/5/2017

 

Si haguéssim de triar les imatges més impactants que ens ha deixat aquesta temporada hivernal a muntanya potser una que podríem triar és la de la nevada abundant al Montseny de finals de gener. La seqüència de 3 episodis nivosos en menys de 10 dies, el primer dels quals amb precipitació molt abundant, van conferir a cims com El Turó de l’Home, Les Agudes o el Matagalls un aspecte hivernal i unes condicions que habitualment associem a l’alta muntanya pirinenca. Així, el 20 de gener l’estació meteorològica automàtica del Puig Sesolles (situada a 1.668 m d’altitud i a pocs centenars de metres del Turó de l’Home) va mesurar 27 cm de neu nova, el gruix més important registrat per aquesta estació des de la seva instal·lació, el setembre del 2010. Una setmana després, el gruix de neu acumulada assolia els 42 cm. Tractant-se d’una ubicació molt ventada, és probable que en indrets més a recer dels cims del Montseny el gruix de neu devia ser molt superior. Aquesta acumulació va ser causada per una seqüència d’episodis associats, primer, a una advecció mediterrània, posteriorment a la presència d’un embossament d’aire molt fred en alçada, i finalment el pas d’un sistema frontal. Com podem veure a les fotografies dels dies 29 i 30 de gener, el paisatge va quedar espectacular, implicant un ambient força concorregut d’aficionats a la muntanya.

 

jesuspuigmartisanchez_turohome-29-gener-2017

llucanesmontseny

 

Però aquests 3 episodis no han estat els únics d’aquest hivern que han portat el meteor blanc al massís culminant de la serralada prelitoral. Prèviament, el 19 de desembre ja vam tenir la primera emblanquinada gràcies als 3 centímetres de neu nova com a conseqüència d’una situació de baixa a la mediterrània i vents de l’est.

Posteriorment, després de la seqüència que hem comentat de finals de gener, en van venir encara 4 emblanquinades més: el 4 de març pel pas d’un front del  nord-oest (4 cm de neu nova), el 24-25 de març arran d’una depressió amb flux del sud-oest a sud-est (7 cm de neu nova), l’1 d’abril pel pas d’un front de l’oest (2 cm), i el darrer i força recent, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, que va deixar 12 centímetres pel pas d’un altre sistema frontal.

 

20170401_lluciagarolera_montsenyenfarinatceltempestaagudesneu

 

Així doncs, com hem comentat, la temporada 2016-2017 ens ha portat el gruix màxim de neu dels darrers anys, però també ha deixat un altre rècord: la ratxa més llarga de dies amb neu a terra. Concretament, l’estació de Puig Sesolles va enregistrar la presència de forma contínua de neu a terra entre el 20 de gener i el 8 de febrer, un total de 20 dies, força més dels 14 assolits les temporades 2011-12 i 2015-16.

En canvi, si ens centrem en el nombre total de dies que hi ha neu a terra (no necessàriament seguits), és a dir, registre diari amb gruix de neu a l’estació meteorològica, aquesta temporada ha estat per sota en relació als altres anys amb mesures. Han estat un total de 34 dies, per sota de la mitjana d’aquests darrers anys, 39 dies, i lluny dels 55 de la temporada 2012-2013.

 


Tempestes de primavera a l’alta muntanya pirinenca

Publicat el 10/04/2017

 

Tot i el domini general de les condicions anticiclòniques, tant dissabte, com sobretot ahir diumenge 09/04/2017 al migdia i la tarda, es van produir ruixats cap al sector de l’Alt Pirineu i l’Aran. Podeu veure l’acumulació de diumenge en 24 hores en el mapa següent.

 

 

També us mostrem l’evolució diürna de la nuvolositat en aquesta tria d’imatges del satèl·lit Meteosat. A primera hora del matí només observem la cobertura nivosa a l’alta muntanya pirinenca, mentre que amb el pas de les hores la nuvolositat es va fent més i més abundant fins a cobrir tot el sector axial de la serralada. A la darrera imatge ja s’observa que, fruit de la radiació solar que va de baixa d’est a oest, els núvols situats més a llevant ja es van desfent, tancant-se el cicle diürn de la convecció.

 

 

És curiós, això sí, que els ruixats es concentressin sobretot en aquest sector central de la serralada, ja que en aquesta època de l’any el més habitual és que es produeixin cap al Prepirineu, on ja s’han activat de forma molt eficient les brises de vall-muntanya que alimenten el creixement de les nuvolades, i on l’efecte inhibidor de la neu és lleu o ja inexistent. A la següent fotografia podeu observar el cel tempestuós d’ahir a l’Alta Ribagorça.

 

 

A més, tot i que en el pronòstic de divendres de meteomuntanya vam creure que no es produiria, els ruixats van anar acompanyats de llamps tal com podeu veure en el mapa de localització de descàrregues elèctriques següent obtingut a partir de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE).

 

 

Si en aquell moment ens trobàvem fent activitat a la zona pirinenca, la mica de precipitació que es va produir, doncs, potser no deixa de ser una anècdota que ens pot recordar que és recomanable sempre portar l’impermeable a la motxilla. Però en canvi, l’ocurrència d’activitat elèctrica ja és un altre tema més delicat si us trobeu fent muntanya en zones exposades. Podeu consultar les principals recomanacions en cas de tempesta en aquest enllaç.

 


Tempesta, Neu i Llamps

Publicat el 30 de març de 2017

 

El recent episodi del 24 i 25 de març de 2017, associat a una depressió amb força aire fred en altura, va implicar precipitació abundant a molts massissos del país, nevada destacable a sectors on no és habitual aquest fenomen, tempesta amb activitat elèctrica, vent molt fort en algunes zones, entre d’altres. Un temporal en tota regla el resum del qual el podeu trobar en aquesta nota informativa.

Un dels elements que també va ocórrer i que ha passat més desapercebut és la nevada acompanyada de tempesta (thundersnow). De fet és un fenomen rar a casa nostra, les últimes observacions es corresponen amb nevades tardanes, com la del 27 de febrer de 2016 o la nevada a cotes baixes del 8 de març de 2010.

La imatge següent correspon al període 6-minutal entre les 22.00 i les 22.06 UTC del divendres 24 de març de 2017, i mostra la superposició de la localització dels llamps ocorreguts en aquest període amb el camp de precipitació classificat en funció de si és pluja líquida (vermell), aiguaneu (verd) o neu (blau). Observeu encerclats els llamps detectats al nord de la Cerdanya i al sector de la Collada de Toses.

 

 

Per a l’ocurrència de llamps cal l’electrificació del núvol, és a dir, una separació de càrregues en diferents estrats o regions del núvol. Ho podeu veure a la figura següent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega oposada; o sigui el llamp, que pot transcórrer només a l’interior del núvol o pot acabar impactant a terra.

En una típica tempesta d’estiu, aquesta electrificació és fruit dels processos de convecció que originen els núvols de gran desenvolupament vertical. Al llarg del seu ascens, els hidrometeors canvien d’estat, de mida i de densitat, col·lideixen i s’agreguen entre si, i s’acaben electrificant. Per tal que aquesta electrificació sigui suficient per a generar llamps, cal una massa crítica d’hidrometeors en estat sòlid, que traduït en paràmetres de radar meteorològic correspon a observar reflectivitats per sobre dels 35 dBZ a 7-8 km d’altitud (on típicament es troba la isoterma de -15ºC).

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\LLAMPS_HIVERN (3).png

 

En canvi, en condicions d’hivern, aquesta isoterma es troba molt més a prop de la superfície, al voltant dels 3-4 km. Llavors l’efecte punta dels objectes en superfície pren molta més rellevància, sobretot a cotes altes.

Malgrat que el desenvolupament vertical del núvol és molt menor, com també ho és l’electrificació, la proximitat amb la superfície de l’estrat electrificat fa que l’efecte punta generat per torres de comunicacions, o fins i tot les creus dels cims, puguin induir llamps que possiblement no tindrien lloc si no fos per la presència d’aquests elements. Així, en l’episodi d’entre la tarda del 24 i la matinada del 25 de març, la majoria de llamps a cotes altes es van enregistrar a llocs com la Tosa d’Alp (2.537 m, Pirineu Oriental), la Torreta de l’Orri (2.439 m, Pirineu Occidental), el Puig del Querol (2.214 m, Prepirineu), el Pic de Maià (2.614 m, Pirineu Occidental – Andorra) o el Costabona (2.464 m, Pirineu Occidental).

 


V Jornades Tècniques de Neu i Allaus

Publicat el 27 de març de 2017

 

Ens alegra molt poder difondre aquesta informació coincidint, a més, amb l’episodi meteorològic del 24 i 25 de març en què la neu ha estat protagonista a muntanya, però també a altres sectors del territori poc habituats a les nevades i menys encara una segona quinzena de març. Precisament des de l’SMC acabem de treure del forn aquest mapa.

 

gn_24-25mar2017

 

El fet és que els propers 9, 10 i 11 d´octubre del 2017, Ordino (Principat d’Andorra) acollirà les cinquenes jornades tècniques de neu i allaus. Aquesta edició, organitzada pel CENMA de l’Institut d’Estudis Andorrans, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, porta per nom Pyrenean Symposium on Snow and Avalanches.

L’esdeveniment pretén ser un punt de trobada d’aquelles persones que, tant particularment com professionalment, estan interessades en el món de la neu i de les allaus, tant dels Pirineus com dels Alps.

Les jornades d’enguany s’estructuraran en els blocs temàtics següents: meteorologia de muntanya, neu i recursos hídrics, canvi climàtic, predicció d’allaus, cartografia d’allaus, dinàmica d’allaus, prevenció i protecció, seguretat en activitats de muntanya i divulgació.

Podeu consultar la primera circular aquí.

Us animem a participar-hi. Trobareu més informació a

www.snowandavalanches.ad / info@snowandavalanches.ad

 

Foto: Òscar Santos, Grup de Rescat de Muntanya, Bombers d’Andorra.

 


Estiuet a muntanya al març

Publicat el 14 de març de 2017

 

Vau sortir a fer muntanya entre dijous i dissabte de la setmana passada? Semblava que fos maig, oi? I es que entre el dijous 9 i el dissabte 11 de març vam tenir uns dies en què la temperatura a muntanya es va mostrar anormalment alta. Un anticicló amb aire càlid també als nivells mitjans de la troposfera va afavorir registres tèrmics clarament superiors als habituals per l’època. Al gràfic següent podeu veure l’evolució de la temperatura a 3000 m (700 hPa) i a 1500 m (850 hPa) i ho podeu comparar amb els valors climàtics (normals).

 

cid:image001.png@01D29CA8.ED1E7240

 

S’observa com va ser divendres 10 quan es va assolir l’anomalia càlida més marcada, en un període de tres jornades en què la temperatura va ser positiva fins a l’alta muntanya.

 

 

Pel que fa als registres tèrmics enregistrats a les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC, cal dir que es van assolir alguns valors rècord pel mes de març, tot i que no es va arribar al nivell de l’episodi de finals del març del 2001, que va ser molt destacat.

Pel que fa a la temperatura màxima, destaquen a muntanya:

 

 

Però els rècords a muntanya es van generalitzar més pel cas de la temperatura mínima:

 

 

Aquest comportament tèrmic, junt amb una manca força generalitzada del vent i un temps assolellat, a part d’afavorir una probable sensació de confort mentre fèieu activitat a l’aire lliure, fins i tot a molts cims, també va afectar de forma acusada a la qualitat i continuïtat de la neu. Ho va fer especialment a cotes mitjanes, però també als sectors de cotes altes on el refredament nocturn de la neu no era suficient per resistir l’embat diürn de la radiació solar i la temperatura alta. En general, durant aquest període càlid, el gruix de neu es va reduir entre 10 i 15 cm cap als 2.000 – 2.500 m.

 

Si voleu veure més dades sobre aquest episodi, recordeu que les podeu consultar directament al portal web de l’SMC, a http://www.meteo.cat/observacions/xema

 


 

Sensació tèrmica: L’índex de fredor (1a part)

Publicat el 6 de març de 2017

 

En l’àmbit de la muntanya és habitual sentir a parlar de la temperatura de sensació o l’efecte de refredament pel vent. L’anomenat WCI (Wind Chill Index) s’utilitza per quantificar el ritme de pèrdua de calor per part del cos humà com a conseqüència de l’efecte combinat d’una temperatura ambient baixa i el vent.

Aquest índex va nèixer durant la campanya americana a l’Antàrtida entre el 1939 i el 1941. Paul Simple i Charles Passel van mesurar el ritme de refredament de l’aigua fins a la congelació en un cilindre de plàstic penjat d’un pal al sostre de l’edifici de l’expedició. D’aquí van derivar la primera fórmula per calcular el WCI.

Posteriorment se n’han fet diverses revisions per incorporar altres factors importants, entre ells el pes de la calor metabòlica emesa pel cos humà. La més recent, ja assumida pel National Weather Service dels Estats Units el 2001, deriva del treball d’un equip de científics, l’anomenat Joint Action Group for Temperature Indices (JAG/TI). La taula següent és, ara com ara, la referència per a l’ús d’aquest índex (adaptat a partir de Osczevski i Bluestein, 2005).

 

 

Els valors assolits del WCI es poden traslladar a uns graus de perill. Els hem resumit de la següent manera a partir de la informació del Environment and Climate Change Canada:

 

Perill Baix: WCI 0 a -9

  • Increment evident del malestar pel fred.

Perill Moderat: WCI -10 a -27

  • Sensació acusada d’incomoditat.

  • Possibilitat d’hipotèrmia i congelacions si ens exposem llargs períodes de temps sense una protecció adequada.

Perill Alt: WCI -28 a -39

  • La pell exposada pot congelar-se en 10 a 30 minuts.

  • Alta probabilitat d’hipotèrmia si quedem exposats llargs períodes de temps sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

Perill Molt Alt: WCI -40 a -54

  • La pell exposada pot congelar-se en 2 a 10 minuts.

  • Molt alta probabilitat d’hipotèrmia si quedem exposats llargs períodes de temps sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

  • Valorar seriosament la cancel·lació de l’activitat a l’aire lliure.

Perill Sever: WCI inferior a -54

  • Les condicions de l’exterior són francament perilloses.

  • La pell exposada pot congelar-se en menys de 2 minuts.

  • Perill sever d’hipotèrmia sense la roba adequada o protecció contra el vent i el fred.

  • Anar amb molt en compte. Es recomana abandonar l’activitat a l’aire lliure. Busqueu refugi.

 

Cal afegir que la congelació de la pell es pot produir amb més celeritat tant si els vents són superiors als 50 km/h (recordem, caldria que fossin sostinguts), com també si la pell exposada està inicialment ja freda.

Si voleu calcular pel vostre compte el valor del WCI, podeu anar a aquest enllaç.

 

L’efecte d’altres variables i més índexs de sensació tèrmica.

Existeixen molts altres índexs que aborden l’efecte combinat de la temperatura amb el vent o amb altres variables meteorològiques per quantificar la sensació de fred i la pèrdua de calor corporal en contacte amb la intempèrie. Variables com la humitat de l’aire o la radiació solar són també de gran importància per determinar les condicions que finalment pateix el nostre cos, en qualsevol moment de l’any, i tan sota condicions de fred, però també de calor. Els darrers anys s’han fet esforços des del camp científic per buscar un índex unificat útil a qualsevol lloc del territori i sota diferents condicions atmosfèriques. És el cas de l’acció europea COST 730 de la qual se n’ha derivat el Universal Thermal Climate Index (UTCI; Jendritzky et al. 2012). És possible que al llarg dels immediats anys en sentim a parlar cada cop més.

En definitiva, saber cap a on apunten els índexs de sensació tèrmica a partir dels pronòstics meteorològics és també un factor a tenir en compte a l’hora d’ ajustar el tipus d’activitat a realitzar en funció de la nostra capacitat i experiència davant condicions extremes a muntanya. I si finalment sortim a fer activitat, caldrà disposar del material necessari per protegir-nos adequadament de la intempèrie i evitar així riscos amb possibles conseqüències fatals.

 

En continuarem parlant de la sensació  tèrmina i de l’índex de fredor en pròximes entregues a l’Espai Blog de Meteomuntanya…

 


 

Vent de nord i efecte del relleu

Publicat el 18 de gener de 2017

 

Es parla sovint de com és de diferent el comportament de l’atmosfera quan hi ha o quan no hi ha relleu. Segur que heu sentit a parlar de conceptes com l’ascens orogràfic i l’efecte trampolí. Aquests responen a un comportament meteorològic ben senzill: quan un flux d’aire es troba una muntanya o serralada, el més probable és que aquest flux d’aire es vegi forçat a superar-ho. L’aire, en ascendir pel vessant de sobrevent del relleu, es refredarà i això facilitarà la formació de núvols i fins i tot de precipitació (figura 1).

 

Figura 1: El flux d’aire ascendeix per la presència del relleu, en aquest cas, formant un capell de núvols sobre el massís del Montnegre. Fotografia: Jordi Rodoreda.

 

Així, partim que tenim un flux d’aire amb valors mitjans d’humitat de l’aire a sectors de poca altitud o fons de vall. Encara que les condicions generals siguin anticiclòniques (estabilitat atmosfèrica), pel simple fet de trobar-se un relleu prou imponent al seu davant fàcilment pot arribar a condensar en el seu ascens, aportant fins i tot precipitació. Aquest és un mecanisme molt freqüent al Pirineu amb vent de component nord.

Un cas dels molts que passen desapercebuts, si no us vau moure per muntanya, és el del diumenge 8 de gener de 2017 (figura 2): condicions generals anticiclòniques i una situació en superfície que poc faria pensar en la presència de núvols i de precipitació als cims pirinencs. En canvi, la nuvolositat va ser abundant a la Val d’Aran i a tota la zona culminant de canvi de vessant pirinenc des del Ripollès fins al Pallars. Fins i tot es van poder veure alguns flocs de neu i el paisatge es va enfarinar en alguns llocs. Condicions anticiclòniques (1028 hPa en superfície) però que a l’alta muntanya poden implicar, per exemple, mala visibilitat, vent fort (ratxes màximes que fàcilment poden superar els 70 km/h) i condicions de desconfort tèrmic a cotes mitjanes i altes.

 

Figura 2: Mapa de pressió en superfície (línies isòbares) i a 850 hPa (línies isohipses a uns 1500 m d’altitud) del dia 8 de gener de 2017. Les condicions anticiclòniques dominen a l’Europa occidental, però un flux de component nord en superfície afecta la serralada pirinenca.

 

Imaginem aquest flux de vent de component nord amb més gradient de les isòbares i de les isohipses, i amb una direcció més ben orientada en superfície per a l’arribada de la humitat atlàntica (nord o nord-oest). Aleshores les condicions de nuvolositat i de precipitació s’accentuen sobretot del Pirineu Occidental (des de punts de l’Alta Cerdanya i l’Alt Ripollès fins a la franja nord Pallaresa i l’Alta Ribagorça) tal com es va produir dos dies després, els dies 10 i 11 de gener de 2017 (figura 3). Aquesta situació que va portar nevades moderades a bona part en alguns sectors de la serralada, així com vent fort amb ratxes molt fortes a molts punts culminants de la serralada pirinenca i la serralada prelitoral (Els Ports, muntanyes de Tivissa o el Montseny).

 

Núvols tapant el Pirineu Oriental amb vent de nord. Fotografia: Jaume Mos Puente

 

Figura 3: Mapes de Pressió en Superfície (línies isòbares) i topografia de 850 hPa (línies isohipses) del 10 de gener de 2017 que mostren un flux marcat del nord-oest i d’origen atlàntic sobre els Pirineus.

 

Però aquesta situació pot arribar a la seva plenitud quan el flux de nord és perpendicular a la serralada pirinenca, d’origen marítim, amb fort gradient isobàric i de les isohipses, i ben establert a tots els nivells (des de superfície fins a nivells alts de la troposfera). Aleshores es donen les condicions ideals per a un episodi de nevades molt abundants que poden afectar de forma també destacada al vessant sud pirinenc. Això és el que ha passat en gran mesura entre el divendres 13 i el dilluns 16 de gener de 2017 (cliqueu aquí per consultar les dades més destacades), i especialment durant el matí de diumenge 15 i a la matinada de dilluns 16 (Figura 4). Cal destacar que es va superar el metre de neu nova a cotes altes i es van enregistrar ratxes màximes de vent de fins a 100 km/h a molts sectors també més enllà dels Pirineus. A més, l’entrada d’aire associada va permetre que la neu arribes a cotes baixes. I és en aquests casos quan es produeix el fenomen del torb: temporal de neu i vent que provoca dificultat per orientar-se i desplaçar-se, i amb condicions de temperatura de sensació extremes.

 

Figura 4: Mapes de Pressió en Superfície (línies isòbares) i topografia de 850 hPa (línies isohipses) del 16 de gener de 2017 que mostren un flux de nord perpendicular als Pirineus.

 

lauratorb

Entre diumenge 15 i dilluns 16 de gener les condicions de torb van arribar més enllà de l’alta muntanya pirinenca . Fotografia: Laura Amador.

 


Anticicló i inversió de subsidència

Publicat el 22 de desembre de 2016

 

Tal com ja vam tenir durant bona part de la primera quinzena de desembre, els dies vinents torna l’anticicló. Aquesta situació és sinònima d’estabilitat atmosfèrica, sobretot durant la meitat freda de l’any. Això afavoreix l’acumulació de l’aire fred a les zones més fondes, facilitant la formació de boires persistents a conques i depressions, així com la presència de gebre i rosada a molts sectors del Principat. També és predominant la manca de nuvolositat a les muntanyes catalanes i que sovint no passa d’alguns núvols baixos testimonials tapant els massissos del litoral i prelitoral si hi ha un lleuger flux de vent marítim.

Però si mirem cap a l’alta muntanya, aquesta situació normalment implica registres de temperatura per sobre del normal per l’època als sectors més enlairats, alhora que s’hi observen valors d’humitat molt baixos, en alguns casos baixíssims (inferiors al 5%).

I és quan s’anuncia anticicló i volem sortir a fer muntanya tendim a pensar en condicions de “bon temps” per fer activitat a l’aire lliure. Recordem que els anticiclons corresponen a aquells sectors en superfície on la pressió atmosfèrica assoleix els valors màxims respecte a l’entorn immediat. Parlem de valors normalment per sobre del 1013 hPa. La seva configuració, que en teniu un cas al mapa de pressió en superfície del dia 8 de desembre passat, quan està ben establerta, va normalment acompanyada a nivells mitjans de l’atmosfera (mapa de 500 hPa) per una estructura de dorsal. Ens trobem aleshores sota condicions d’estabilitat atmosfèrica, és a dir, seran molt difícils els moviments verticals de l’aire que afavoreixen el creixement de núvols i la gènesi de precipitació.

 

 

La inversió de subsidència*

Un dels fenòmens que sovint es produeix en condicions anticiclòniques és la subsidència de l’aire a nivells alts i mitjans de l’atmosfera: l’aire, en sectors amb configuració de dorsal a 500 hPa, descendeix i s’escalfa, provocant una inversió tèrmica (increment de la temperatura amb l’altitud) que es pot situar per sota dels 5000 m i pot baixar fàcilment fins als 1500-2000 m, afectant en molts casos a cotes mitjanes i altes a muntanya.

Observeu la figura següent. Correspon al perfil vertical real (radiosondatge) de la temperatura, la temperatura de rosada i la humitat a Barcelona el dia 8 de desembre de 2016. Es poden observar valors positius de temperatura fins als 3000 m d’altitud, així com valors d’humitat per sota del 40% per sobre dels 2000 m. Fins i tot són inferiors al 10% quan ens aproximem als 3000 m. A més, en alguns moments, la corba de temperatura mostra un augment d’aquesta variable amb l’alçada: són nivells d’inversió. I on és la inversió de subsidència? Se situaría entre els 1500 i els 3000 m (concretament cap als 2100 m), on a més la humitat cau en picat del 50 al 10%.

 

 

Sota aquestes condicions, a l’hivern, i evidentment de forma esquemàtica i sempre depenent de cada situació concreta i de l’alçada on es localitzi la inversió de subsidència, podem esperar:

Per sobre de la inversió de subsidència, normalment a cotes altes: Cels serens i visibilitat excepcional, sense o amb poc vent, i condicions de temperatura alta per l’època. Isoterma dels 0oC que pot quedar per sobre dels cims. Durant el dia, doncs, es pot arribar a produir fusió del mantell nival. Però durant les hores nocturnes o als sectors més obacs, la baixa humitat (inferior al 20%, fins i tot per sota del 5%) afavoreix un fort refredament de la neu, endurint-se o formant crostes, o amb possibilitat de formar-se neu facetada (pols reciclada) segons les condicions i llocs concrets. Atenció, a més, si ens movem per terreny nevat en aquestes situacions, cal protegir-nos adequadament dels efectes de la radiació solar: temperatures suaus que generen sensació de confort, humitat molt baixa que poc filtra la radiació directa i neu al sòl que fa efecte mirall.

Podeu veure les condicions meteorològiques enregistrades a diferents estacions d’alta muntanya de la XEMA com Boí (2535 m), Malniu (2230 m) o Ulldeter (2410 m) el dia 8 de desembre passat.

Per sota de la inversió de subsidència, normalment a cotes mitjanes: Cel també serè, però la humitat ja no és tan baixa com a cotes superiors, fent que la visibilitat pugui reduir-se a bona. Aquí els objectes també es refreden notablement per la pèrdua d’energia a les hores nocturnes per la manca de nuvolositat. Però el vent en calma i les condicions d’humitat sovint d’entre el 30 i el 60% poden afavorir, amb temperatura negativa, la formació de gebre sobre la neu*. Aquests cristalls, que poden arribar a fer centímetres i regalar-nos un paisatge preciós (mireu la fotografia de fa uns dies a Tuixent), és molt important tenir-los presents de cara a l’evolució del perill d’allaus al llarg de la temporada tal com expliquen al seu blog els tècnics del Centre de Lauegi de l’Aran. Si feu esquí de muntanya, raquetes, o qualsevol altra activitat que impliqui desplaçar-se per terreny nevat us en recomanem la lectura.

 

 

Podeu veure les condicions enregistrades a diferents estacions de mitja muntanya pel dia 8 de desembre com Montsec d’Ares (1505 m) o el Santuari de Queralt (1167 m). Cal dir, que fruit del lleuger flux humit de component mediterrània a nivells baixos, a estacions costaneres com Puig Sesolles (1668 m), al Montseny, o l’estació del PN dels Ports (1055 m) ens mostren valors d’humitat més elevats, i és que en molts punts de les serres litorals i prelitorals si van arribar a formar núvols baixos aquells dies.

A fons de vall, conques i depressions: Acumulació d’aire molt fred als nivells més baixos que provoca un nou nivell d’inversió tèrmica. Fàcilment durant els mesos amb els dies més curts els valors tèrmics seran negatius tota la jornada i poden, per exemple, afavorir bones condicions de gel a cotes baixes i sectors molt obacs no necessàriament nevats. Humitat de l’aire, doncs, alta (70-100%), amb possibilitat de boires denses, especialment a tota la depressió central, així com a depressions i conques prepirinenques o d’arreu del país com la de Barberà, Osona, Bages i Tremp, o també a la vall de l’Ebre. Des dels cims, veurem extensos mars de núvols.

 

 

En són exemples pel cas del dia 8 de desembre estacions com Tremp (473 m), Gurb (509 m) Falset (359 m), o Vilanova del Vallès (126 m), on fins i tot s’enregistra rosada si mirem les dades de precipitació.

En definitiva, l’anticicló hivernal aporta molts matisos interessants al territori que van des de les boires compactes i temps gèlid a conques i fons de vall, fins a la visibilitat excepcional i temperatures suaus de l’alta muntanya. Situació, a més, que pot arribar a tenir un impacte important en la qualitat, continuïtat i estabilitat del mantell nival.

*Sobre la inversió de subsidència i la formació de gebre sobre el mantell nival trobareu un breu anàlisi d’alguns casos en aquest article de la Revista Catalana de Geografia.

 


Vent, pluja, neu i mala visibilitat prefrontal

Publicat el 9 de desembre de 2016

 

Enmig del període anticiclònic que ens domina aquests dies, volem recordar els dos episodis meteorològics que es van produir ara fa unes dies, entre diumenge 20 i 27 de novembre, fruit de la presència al nostre sector d’un embossament d’aire fred en altura i una depressió associada en superfície. Ambdós van aportar precipitació generalitzada arreu del territori, neu a muntanya i vent molt fort en alguns sectors enlairats del Pirineu, entre altres elements meteorològics destacats. En podeu veure un resum als següents enllaços, que corresponen a les notes de premsa emeses per l’SMC.

Entre el 20 i el 23 de novembre

Entre el 26 i el 27 de novembre

 

Situació prefrontal de sud-oest del dilluns 21:

Dels molts elements meteorològics que es podrien comentar dels dos episodis, ens hem volgut centrar en el seu inici: el període previ a l’arribada de la baixa i del seu front associat. Parlem de les condicions prefrontals de la matinada i sobretot el matí de dilluns 21 de novembre.

Si observeu la següent imatge del satèl·lit Meteosat (corresponent a les 11.00 h de dilluns 21), podeu observar molt bé el remolí de núvols de la depressió que ens començava a afectar aquells dies. La línia blava gruixuda ens marca el front. Identifiquem, per una banda, la part anterior més càlida, molt carregada d’humitat i amb vent associat del sud-oest (fletxa vermella) i núvols densos i continus, sent orogràfics per la interacció de la massa d’aire amb el relleu al vessant nord pirinenc (rodona ataronjada). Per l’altra, la part posterior o postfrontal, amb vents ja de l’oest i nord-oest (fletxa blava) amb nuvolositat més granular (rodona blavosa), simptomàtica de condicions d’aire més fred.

 

 

Què podem esperar en general en una situació d’aquest tipus a les muntanyes del nostre país?

  • VENT: Hi ha un reforç progressiu del vent a cotes altes de moltes serralades, destacant els cims pirinencs i prepirinencs. Atenció amb els vents descendents a l’Aran, fins a fons de vall, que algunes vegades poden ser destacats. També als sectors més enlairats i exposats de la serralada prelitoral, especialment al Montseny. Aquesta entrada progressiva del vent acostuma a produir-se entre 24-48 hores abans de l’arribada del front, sent un bon avís de què ens espera les següents hores i quan a cotes mitjanes i baixes encara no s’ensuma res del que vindrà. En el cas que ens ocupa, del dia 21 de novembre, s’arribaren a enregistrar ratxes màximes molt destacades: 125,6 km/h a Lac Redon (2.247 m, Vall d’Aran), 116,3 km/h a Ulldeter (2.410m, Ripollès) , 112,7 km /h a Puig Sesolles (1.668 m, al Montseny, Vallès Oriental), o 106,9 km/h a la Tosa d’Alp (2.500 m, la Cerdanya)

 

  • NUVOLOSITAT – VISIBILITAT: També des d’almenys 24-48 hores abans del front, el cel es va enteranyinant progressivament amb núvols alts (Cirrus, Cirrostrats i amb possibilitat d’observar halos solars). A mesura que passen les hores arriben els núvols mitjans (Altocúmuls i Altostrats), alhora que l’efecte del relleu provoca la formació de capells a dalt de molts cims d’arreu del territori. També comencen les primeres boires denses als cims i zones enlairades, quan cal estar atent a la seva evolució, alhora que potser s’escapa ja alguna gota o floc segons altitud i moment de l’any. Finalment, amb major o menor rapidesa segons la situació, ja tindrem a sobre els estrats i nimbostrats que portaran molt mala visibilitat a cotes mitjanes i altes, que pot set molt reduïda, i l’inici del gruix de la precipitació. Serà un mal moment per estar exposat a la intempèrie.

 

  • PRECIPITACIÓ: Els vents del sud-oest i sud sobre les serralades catalanes, i especialment sobre el Pirineu, afavoreixen un òptim efecte trampolí que fa ascendir l’aire de forma molt efectiva. Aquest es condensa de forma molt ràpida i contínua i provoca, per una banda, que la precipitació augmenti molt amb l’altitud, alhora que les quantitats acumulades puguin ser molt importants. Pel dia 21 us posem un exemple a partir de les dades de la XEMA de l’SMC: a la comarca del Solsonès, i quasi en línia recta, es van enregistrar un total de 11,2 mm a Solsona (691 m), 22,4 a Lladurs (785 m) i 119,2 al Port del Compte (2.316 m). Es disparen, doncs, els totals acumulats a l’alta muntanya, amb totes les implicacions que té en l’estat del terreny o en el refredament del nostre cos en cas de no anar prou ben protegits. Si és neu, l’acumulació important que es pot produir segurament afectarà la nostra mobilitat, sobretot si no portem el material adequat per desplaçar-nos en terreny nevat.

 

  • COTA DE NEU: en general és alta, estem a la part prefrontal i acostuma a implicar una massa d’aire provinent de latituds més baixes. A més, aquesta cota de neu puntualment pot quedar per sobre del que pugui semblar inicialment en molts casos, fruit de la mateixa dinàmica de formació de precipitació (emissió de calor latent per condensació del vapor d’aigua).

 

Amb el pas de la línia frontal s’obriran progressivament clarianes, amb possibilitat ara de ruixats dispersos que poden ser intensos, fàcilment de neu rodona durant la meitat freda de l’any a l’alta muntanya. Molts núvols enganxats als cims i baixada de la temperatura, és a dir, descens també de la cota de neu. Encara presència, en molts casos, de vent fort.

 

En definitiva, quan parlem d’aquestes situacions prefrontals amb vents del sud-oest, cal tenir molt present que el canvi de temps sempre comença pels cims, i que en poques hores ens podem trobar immersos en condicions de vent fort, molt mala visibilitat i precipitació contínua i abundant, sobretot al Pirineu, però també a molts sectors enlairats i exposats dels massissos del prelitoral.

 


Primer tast de l’hivern meteorològic a muntanya

Publicat el 8 de novembre de 2016

Entre el 4 i el 6 de novembre es va produir un episodi de precipitació que va deixar més de 50 mm en alguns sectors del vessant sud del Pirineu i Prepirineu. A la resta, la precipitació va ser minsa, tot i els ruixats més intensos acompanyats de tempesta del dia 5 a bona part de la meitat nord del Principat. També va destacar la caiguda de la temperatura, que va acabar afectant a tot el territori, i que va permetre la primera nevada important de la temporada al Pirineu.

Precipitació minsa en general i neu als Pirineus, sobretot a l’Occidental

La situació meteorològica a escala sinòptica mostra com ens va afectar un solc molt marcat associat a una baixa en superfície al sector del Mar del Nord (Figura 1). La seva aproximació lenta, amb vent del sud-oest a nivells mitjans entre divendres i dissabte va afavorir la precipitació persistent i abundant a cotes altes de l’Alta Ribagorça i del Pallars, i en menor mesura de l’Alt Urgell, el Solsonès i l’Alt Berguedà.

 

http://10.116.12.227/2016/11/05/wrf/wrf_27_12/wrf_161105_s12_27_0zt500.gif

Figura 1: Topografia a 500 hPa del 5 de novembre de 2016 al migdia.

 

El resultat va ser una diferència molt gran entre la precipitació registrada al Pirineu i a la resta del país (en general, inferior als 10 mm) o bé entre els fons de vall i les cotes mitjanes i altes, tal com es desprèn de les dades i del mapa adjunt.

 

https://pbs.twimg.com/media/Cwq7wY5XgAEx2pC.jpg:large

Figura 2: Mapa de precipitació acumulada a partir de 291 pluviòmetres de la XEMA i de la XOM: https://twitter.com/meteocat/status/795656401146249221/photo/1

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2016\11_Novembre2016\Llistat ppt 4-6 nov 2016.png

Taula 1: Llistat de precipitació acumulada a les estacions de la XEMA i de la XOM que han superat els 30 mm.

 

Pel que fa a la cota de neu, fins dissabte al migdia es va mantenir molt alta, al voltant dels 2.400 o 2.500 m. Fins llavors, només les estacions d’alta muntanya d’Espot (2.519 m) i Boí (2.535 m) havien registrat neu a terra, però escassa (8-10 cm) en comparació amb la quantitat de precipitació acumulada, que ja superava els 50 mm. Amb temperatura lleugerament positiva, cal suposar que la precipitació era en forma de neu molt humida i, a estones, aiguaneu.

Dissabte a la tarda la cota va baixar ràpidament, fins a poc més de 1.000 m en el cas del Pirineu occidental, amb aiguaneu a Vielha (la Val d’Aran). Així, entre dissabte a la tarda i la matinada de diumenge va nevar a bona part del Pirineu i Prepirineu (1.000 – 1.500 m de cota), però amb gruixos modestos, inferiors als 10 cm en la majoria dels casos, tal com podeu veure a la taula 2. Tot i no ser una nevada abundant, va ser la primera rellevant de la temporada i va portar el primer tast de l’hivern a l’alta muntanya pirinenca (Figura 3).

 

\\smcfiler01\Climatologia\09. Explotacio dades\Episodis\2016\11_Novembre2016\Llistat GN 4-6 novembre 2016.png

Taula 2: Gruixos de neu nova a les estacions de la XEMA i de la XOM.

 

https://pbs.twimg.com/media/CwpbAkgXcAAsN6c.jpg

Figura 3: Primera nevada de la temporada als Pirineus a vista de satèl·lit MODIS, imatges de dijous 3 i diumenge 6 de novembre de 2016. Crèdits: NASA GSFC ESDIS. https://twitter.com/NicolauPineda/status/795549806785654784/photo/1

 

Altres elements interessants de l’episodi

La inestabilitat associada al solc i el marcat contrast de temperatura entre les masses d’aire pre i post frontals van afavorir la formació de tempestes la tarda de dissabte 5. Així, una línia activa pel que fa a aparat elèctric va creuar la meitat nord de Catalunya (Figura 4).

La precipitació associada, a més, va arribar a produir intensitats puntualment destacables. Així, per exemple, a l’EMA de Banyoles (Pla de l’Estany) es van assolir els 2,8 mm de precipitació en 1 minut.

En aquest episodi també va destacar la caiguda de temperatura entre dissabte i diumenge, i que es va fer notar arreu del territori. Parlem d’un descens d’uns 5-10ºC en 24 hores a tots els massissos catalans i en general a tot el país, descens agreujat els dies posteriors (7 i 8 de novembre) fruit de la persistència de vents sinòptics de component nord.

 

http://www.meteocatclients.com/webs_clients/imatges_php/escala_xdde.php?any_inici=2016&mes_inici=11&dia_inici=05&hora_inici=00&minut_inici=00&segon_inici=00&any_fi=2016&mes_fi=11&dia_fi=05&hora_fi=23&minut_fi=59&segon_fi=00

Figura 4: Activitat de llamps del 5 de novembre de 2016.

 

Des de la perspectiva de la seguretat a muntanya

A les portes de l’hivern, al mes de novembre és fàcil trobar-nos situacions que puguin fer canviar radicalment el paisatge de l’alta muntanya d’un dia per un altre. És el cas de la situació que ens ocupa, ja que la caiguda de la temperatura entre dissabte i diumenge fa que si havíem ascendit per sobre dels 2000 metres, l’aproximació del primer dia al nostre objectiu hagués estat probablement amb pluja, però la tornada l’endemà potser ho era fins i tot amb temps força assolellat però amb el paisatge nevat i temperatura clarament més baixa i negativa. Preveure, doncs, material impermeable per l’efecte de la pluja persistent, material tèrmic per evitar els efectes del fred a qualsevol part del cos, així com tenir present les possibles dificultats per localitzar camins i senyals que implica la presència de neu nova, són aspectes clau de planificació de la nostra sortida en casos com aquest.