ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


CALOR I ACTIVITATS DE MUNTANYA

Publicat el 27 de juny de 2019

/

El nostre cos funciona a una temperatura que es mou entre els 36-37 ºC. Permet, això sí, petites oscil·lacions que ens faciliten l’adaptació al fred, a la calor, al ritme cardíac, o al cicle menstrual de les dones.

Per regular-nos davant els augments de la temperatura ambiental i evitar que es produeixin patologies per temperatura elevada, el cos té quatre mecanismes per adaptar-se i mantenir aquest marge entre els 36 i 37º centígrads: conducció, convecció, radiació i evaporació.

Per simplificar, diríem que davant l´augment de la temperatura i amb la intenció de perdre calor, el que fem és suar més, augmentar la freqüència respiratòria, i dilatem (obrim) els vasos de la circulació perifèrica.

/

/

La suor és el mecanisme corporal més determinant de cara a refrigerar-nos. La quantitat que es pot evaporar depèn fonamentalment del vent (regeneració de l’aire en contacte amb la pell) i de la humitat de l’aire (capacitat de l’atmosfera per emmagatzemar vapor d’aigua). Com més elevada sigui la humitat al nostre entorn, més difícil serà evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat del vent, més elevada serà la quantitat de suor que s’evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu clarament condicionada pel comportament combinat de diverses variables meteorològiques: bàsicament la temperatura, la humitat i el vent, així com la radiació solar que rebem. Si aquestes són desfavorables, la capacitat de refrigeració de la sudoració pot quedar invalidada i poden començar les complicacions més serioses associades de l’excés de calor.

/

Les rampes musculars, la síncope i el cop de calor

Les rampes de calor són contraccions fortes i doloroses però de curta durada que afecten principalment als músculs de les cames, els braços o l’abdomen i que poden ocórrer durant o després de practicar un exercici vigorós en condicions de calor extrema. Es produeixen per augment de la sudoració durant l’exercici físic, fet que pot derivar en la deshidratació: pèrdua de líquid i sals, principalment sodi i potassi.

/

Quan la situació anterior s’agreuja i la temperatura corporal s’enfila per sobre dels 36-37ºC, una de les possibles conseqüències és la síncope per calor.  Els símptomes associats que es poden donar són habitualment cansament, vòmits, mal de cap i desmai (pèrdua transitòria de consciència). La síncope, a més, també pot produir-se com a conseqüència d’estar una bona estona a peu dret i sotmesos a l’alta temperatura.

/

Per la seva banda, el cop de calor és un quadre clínic que requereix atenció urgent fruit del fracàs dels mecanismes termoreguladors de la temperatura corporal. Podem dir que seria l’últim pas, posterior a les citades rampes i a la síncope. Per tant, si abans heu notat alguna d’aquestes manifestacions més lleus o penseu que es pot donar aquesta situació, pareu l’activitat, eviteu les condicions d’alta temperatura i rehidrateu-vos.

El cop de calor és causat per una disfunció important del sistema nerviós central que es manifesta amb temperatura corporal molt elevada, per sobre dels 40 ºC, pell humida o seca però calenta, i alteració del nivell de consciència. Cal tenir en compte que el pronòstic és molt preocupant quan la pèrdua de consciència ha superat les dues hores sense atenció especialitzada (amb la síncope, recordem, només era transitòria). Caldrà actuar amb celeritat i avisar als Serveis d’Emergència.

És important també tenir clar que el cop de calor per activitat intensa pot succeir a persones saludables però que fan activitat física sota aquestes condicions que hem comentat abans de temperatura i humitat elevades, i poc vent, és a dir, en condicions que dificulten la nostra refrigeració.

/

/

 Què cal fer per prevenir els símptomes de l’excés de calor?

  • Adapteu la vostra sortida tenint en compte les condicions ambientals de temperatura i humitat d’on aneu a fer l’activitat de lleure o competitiva que teniu prevista. Eviteu, si pot ser, les hores de més sol i aprofiteu les obagues per traçar el vostre recorregut.

  • Assegureu-vos de tenir aigua suficient, i mantingueu una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física.

  • Feu servir roba i protecció adequada, amb una bona capacitat de transpiració i amb colors clars.

/

Tingueu present, a més, que davant els primers dies de calor forta de la temporada, el cos acostuma a necessitar una aclimatació, i per això tenim aquesta sensació d’anar “arrossegant-nos”, és a dir, el cos ens frena per adaptar-se. Aquest fet l’heu de tenir present de cara a la planificació d’activitats de muntanya, ja que les afectacions en el ritme de marxa, per exemple, poden ser molt importants.

/

/

Queda clar doncs, que a l’hora de planificar una activitat de muntanya en dies de calor cal tenir en compte les condicions de temperatura que ens trobarem a la intempèrie, però també les d’humitat, així com de vent i de radiació solar. Recordeu, en aquest sentit, que al producte Predicció cims de MeteoMuntanya disposeu diàriament del pronòstic a 3 dies vista d’aquestes variables a cims de tot el país.

/

Contingut elaborat en col·laboració amb:

/


RUTES DE MUNTANYA I CANVI CLIMÀTIC

Publicat el 20/06/2019

/

Fa pocs dies s’ha difós un interessant article científic on s’aborda com està afectant el canvi climàtic a l’estat de les rutes de muntanya, i més concretament, a les del massís del Mont Blanc (els Alps). El treball, publicat a la revista Artic, Antartic and Alpine Research, basa la seva metodologia a comparar l’estat actual de 95 rutes d’escalada en roca, mixtes, de neu o de gel, amb la seva descripció a una guia de ressenyes de referència dels anys 70. Amb entrevistes a muntanyencs experimentats, l’estudi ha constatat que 93 de les 95 rutes han sofert canvis que han afectat el traçat de l’itinerari original i els paràmetres tècnics d’ascensió, augmentant la dificultat tècnica i la perillositat.

/

Les afectacions identificades en el treball estan associades principalment amb l’aflorament de la superfície rocosa, l’increment del nombre o grandària de les rimaies o esquerdes, i l’augment en el pendent dels vessants amb glaç. A més, segons l’estudi, els períodes estivals considerats més òptims per fer moltes d’aquestes ascensions cada cop són més rars i difícils de predir, guanyant incertesa sobre les condicions que ens podem trobar a la ruta. Això està provocant que l’estiu deixi de ser el millor moment per fer moltes de les ascensions, traslladant-se el moment òptim més aviat a la primavera, la tardor, o fins i tot, segons a quins itineraris, ja a l’hivern. Algunes de les rutes incloses en el treball són força conegudes, com la cara oest del Petit Dru, afectada per un despreniment massiu de roca, el corredor Whymper de l’Aiguille Verte, no practicable a l’estiu per un avanç en la fusió de la neu i el glaç, o la ruta pel vessant sud de l’Aiguille de Midi, on l’aproximació al punt d’inici s’ha complicat per factors com una davallada de 25 m en 30 anys del nivell de la glacera en aquell punt d’accés (mireu la imatge adjunta).

/

/

Tot això ho hem de posar en un context d’escalfament quantificat, pel cas de Chamonix (1.044 m), en 1,7ºC entre 1934 i el 2009. Un increment més destacat a l’hivern i clarament accelerat des dels anys 90. Si, a més, ens centrem en les observacions a les cotes més altes (per sobre dels 4.000 m), l’augment tèrmic és de 1,4ºC entre 1990 i 2014, recolzant el que s’ha constatat a escala internacional: un escalfament més marcat i ràpid als ambients d’alta muntanya en relació a la mitjana planetària.

/

Les implicacions d’això, és clar, van més enllà de les rutes estudiades al treball. Així, canvis com la disminució dels dies de nevada o un decreixement del gruix de neu sobre les glaceres estan derivant en l’aparició cada cop més avançada i en més quantitat de les esquerdes a les glaceres, així com en el debilitament dels ponts de glaç, informació de molt interès per la comunitat alpinística.

/

I als Pirineus?

No coneixem que pel cas de la serralada pirinenca s’hagi abordat un treball com el que presentem pels Alps, i segurament, els estudis sobre el retrocés de les glaceres del Pirineu a través de la comparativa de fotografies històriques són els que més s’hi aproximen. En aquest sentit, és en l’àmbit dels tres-mils del Pirineu on és més probable trobar paral·lelismes, especialment en tot el relacionat amb els canvis de comportament de la neu estacional o el retrocés del gel perpetu. Afegir, finalment, que a la tardor es presentaran els resultats del projecte Clim’Py sobre Canvi Climàtic als Pirineus, amb les dades més acurades existents sobre l’evolució del clima a la serralada pirinenca des de mitjans del segle XX, i en el qual el Servei Meteorològic de Catalunya participa de forma activa.

/

El massís de l’Aneto, des del port de Comiols, a finals d’abril d’aquest any 2019. Fotografia: Ramon Baylina

/

Referència de l’article:

Jacques Mourey, Mélanie Marcuzzi, Ludovic Ravanel & François Pallandre (2019) Effects of climate change on high Alpine mountain environments: Evolution of mountaineering routes in the Mont Blanc massif (Western Alps) over half a century. Arctic, Antarctic, and Alpine Research, 51:1, 176-189, DOI: 10.1080/15230430.2019.1612216

/

Lectura recomanada:

Diversos autors (2018) Canvi Climàtic als Pirineus. Butlletí Anual de Mountain Wilderness de Catalunya, nº 28. 24 pp.

/


FRED I NEU DE JUNY

Publicat el 13/06/2019

/

El recent episodi de dimarts 11 de juny, amb pluja força general i rècord de temperatura mínima a prop de la meitat de les estacions automàtiques de la XEMA amb més de 10 anys de dades, també ha portat nevades al Pirineu fins a uns 1.800 m, quedant el paisatge de l’alta muntanya pirinenca ben emblanquinat per unes hores.

El causant d’aquesta situació no ha estat una ventada de nord, sinó l’aproximació d’una profunda depressió freda a tots els nivells, i que al migdia del dia 11 estava centrada a la Bretanya francesa. S’observa clarament a nivells mitjans, tal com es mostra al mapa de l’esquerra, corresponent a la topografia de 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud). La temperatura a aquest nivell era inferior als -20 ºC al Pirineu, un valor molt baix per l’època. A la dreta, la topografia de 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) mostra l’aire fred afectant bona part de l’Europa occidental, amb una temperatura d’uns +5 ºC a Catalunya, quan la mitjana d’aquesta època de l’any volta els 13 ºC.

/

/

Nevada excepcional en alguns sectors

Les nevades de juny a l’alta muntanya pirinenca no són un fenomen insòlit i al llarg dels últims anys n’hi ha diverses de registrades a cotes de 2.000 a 2.500 m, si bé no cada any. Les nevades de juny més recents comparables a les del passat dimarts 11 (d’uns 10 cm a 2.500 m) les vam tenir el 16 de juny de 2016 (9 cm a Certascan 2.400 m), el 8 i 9 de juny de 2013 (14 cm a Boí 2.535 m) o l’1 i 2 de juny de 2011 (17 cm a Certascan 2.400 m).

/

Anteriorment, destaquen els 28 cm mesurats a Certascan (2.400 m) del 4 al 8 de juny de 2002 i sobretot els 40 cm de Bonaigua (2.266 m) entre el 10 i l’11 de juny de 2000, el dia dels catastròfics aiguats a Montserrat. Al llarg de l’episodi va nevar a cotes inferiors als 2.000 m al Pirineu i de fins a 1.000 m a la Val d’Aran, on la neu va arribar fins a Vielha.

/

Vessant sud-oest de la Pica d’Estats (3.143 m), ahir dimecres 12 de juny després de la nevada de dimarts. Autor: Ramon Baylina.

/

Ara bé, la nevada de dimarts sí que es pot qualificar d’excepcional en alguns sectors del Pirineu oriental i del Prepirineu:

–       Malniu (2.230 m, Cerdanya) va mesurar 10 cm de neu, el gruix més important en un mes de juny dels seus 19 anys de dades, superant clarament els 5 cm de l’1 de juny de 2013. Podeu veure en aquesta piulada com nevava a 1900 m al sector de Guils-Fontanera.

 –       Port del Comte (2.230 m, Solsonès) va mesurar 7 cm de neu, igualant el gruix màxim de juny dels seus 16 anys de dades, també de l’1 de juny de 2013.

/

A les imatges següents del satèl·lit americà TERRA veiem la neu en fals color vermell, fet que ens permet diferenciar-la de la nuvolositat. Així, si comparem la imatge captada dissabte 8 de juny de 2019 (abans de l’episodi) amb la del 12 de juny (dia després de l’episodi), veiem com la neu, que ja era residual a l’alta muntanya del Pirineu axial, torna a fer-se present de manera clara a tota la serralada, arribant al massís del Canigó o a contraforts prepirinencs com el Port del Comte. Una neu, això sí, força efímera i que avui ja ha reculat de forma molt significativa.

/

/


LA PRIMAVERA ARRIBA TARD A L’ALTA MUNTANYA

Publicat el 28/05/2019

/

Després d’un hivern força càlid a muntanya, amb només unes quantes setmanes d’ambient fred concentrades al mes de gener, aquesta primavera s’ha mostrat molt més dinàmica. Els freqüents canvis de temps que hem tingut al llarg de l’abril i el maig han comportat sovint el retorn de les condicions hivernals a muntanya, una situació que no ha de sorprendre a la primavera, però que enguany s’ha repetit sovint. Així, fins ben a finals del mes de maig hem tingut diversos dies de nevada a cotes properes als 2.000 m, o en alguns casos inferiors. Si aquests dies heu visitat l’alta muntanya potser us heu trobat que la neu encara cobria el terra o bé que els prats més alts encara no havien reverdit.

/

Lleugera nevada a partir d’uns 1.900 m el divendres 24 de maig al nord del Pallars Sobirà. Foto: @meteopallars

/

Una primavera freda a l’alta muntanya, però no pas excepcional/

Aquesta setmana acabarem la primavera climàtica, que comprèn els mesos de març, abril i maig, i sembla que la temperatura mitjana quedarà lleugerament per sota de la climàtica a l’alta muntanya pirinenca. Tot i que el març va ser càlid, l’abril i el maig han estat més aviat freds. De totes maneres, estem parlant d’anomalies que tot just arriben a -1 ºC, de manera que no es tracta pas d’una primavera excepcionalment freda, encara que aquestes últimes setmanes hem tingut alguns episodis destacats de fred i neu a muntanya:

/

  • Entre el divendres 24 i el diumenge 26 de maig va nevar entre els 2.500 i els 2.000 m de cota (fins al voltant de 15 cm a 2.500 m d’altitud), amb acumulacions de precipitació pròximes als 100 mm al Pirineu axial i, per tant, importants gruixos als cims culminants del Pirineu

/

  • Una setmana abans, entre el divendres 17 i el diumenge 19 de maig, la cota de neu va ser més baixa, entre els 2.000 i els 1.500 m, en alguns moments fins i tot inferior al Prepirineu. En general els gruixos van voltar els 10-15 cm a l’alta muntanya i va glaçar per sobre d’uns 1.800 m i al fons de la Cerdanya

/

  /

Més fred a la primavera que a ple hivern/

La temporada hivernal 2018-2019 hem tingut moltes setmanes de temps anticiclònic, amb una temperatura clarament superior a la mitjana a cotes altes, sobretot els mesos de desembre, febrer i març. Per això, les successives refrescades del mes d’abril van implicar que la temperatura mitjana del mes fos més baixa que la de desembre, febrer o març a diverses estacions d’alta muntanya, sobretot aquelles situades a major altitud. Per exemple, l’estació d’Ulldeter (2.410 m, al Ripollès), va mesurar una temperatura mitjana de -1,2 ºC a l’abril, inferior als -0,5 ºC del març, els -0,1 ºC del febrer i sobretot als +1,9 ºC del desembre! L’únic mes clarament hivernal va ser el gener, amb -4,6 ºC de temperatura mitjana.

/

La gràfica següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana diària entre l’1 de desembre i el 28 de maig a Boí (2.535 m, l’Alta Ribagorça), juntament amb la mitjana climàtica dels últims 20 anys. D’una banda, veiem com enguany gairebé encara no s’ha observat la lògica pujada de temperatura durant la primavera, ja que els valors dels mesos d’abril i maig (amb les seves oscil·lacions) han estat semblants als de l’hivern. De l’altra, la comparació de la temperatura observada enguany amb la mitjana climàtica ens mostra àmplies anomalies positives els mesos de desembre i febrer, així com períodes freds al gener, abril i maig.

/

/

Neu tardana a l’alta muntanya/

En general, la temporada de neu ha estat deficitària al Pirineu i sobretot al Prepirineu, però l’ambient més aviat fred i les nevades d’aquesta primavera han ajudat a consolidar el gruix de neu a les cotes més altes avançada la primavera, fins al punt que en alguns sectors d’alta muntanya ara mateix es mesuren gruixos semblants als normals per l’època. Si centrem el focus al Pirineu occidental:

/

  • A l’estació de Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà, les úniques nevades importants de l’hivern van ser entre finals de gener i principis de febrer, però el gruix de neu acumulada ha estat inferior a la mitjana durant la major part de la temporada… fins a finals d’abril, quan el gruix va començar a superar la mitjana.

/

  • A Boí (2.535 m), a l’Alt Ribagorça, diverses nevades primerenques pels volts de Tots Sants van deixar més de mig metre de neu, un gruix que en aquelles dates superava de molt el gruix esperable. Després, però, l’hivern ha estat molt sec i el gruix ha estat deficitari fins aquests últims dies, quan la fusió ha estat més lenta del normal (gràcies a la temperatura més aviat freda i a diverses nevades).

/

  • A Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, la temporada ha estat molt més semblant al a mitjana, ja que el dèficit de desembre i principis de gener es va compensar amb les importants nevades de nord de finals de gener i principis de febrer.

/


COMENÇA LA TEMPORADA DE LLAMPS I TRONS

Publicat el 02/05/2019

ESPAI

Fa uns dies es va difondre aquest impactant vídeo a través del portal “el Temps” de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Hi apareixen uns excursionistes al cim de les Agudes (Massís del Montseny) que el dimarts 9 d’abril de 2019 es veien sorpresos per la caiguda d’un llamp, provocant una onada expansiva que els va tirar a terra.

Afortunadament no va haver-hi més conseqüències, però volem aprofitar aquest fet per aportar una mica més d’informació sobre el comportament dels llamps a les nostres muntanyes, ara que vénen els mesos amb més possibilitat de formar-se tempestes. A més, també mirarem de respondre algunes preguntes com si era gaire probable tenir tempesta per aquestes dates al Montseny o què calia fer en cas de percebre la possible caiguda d’un llamp en un punt tan exposat com el cim de les Agudes.

ESPAI

Potent sistema convectiu on s’assoleix, en un dels nuclis, la maduresa (formació de l’enclusa), fet que garanteix l’activitat de llamps. Foto: Jaume Alegre

ESPAI

Un breu apunt sobre la climatologia dels llamps a Catalunya

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) registra els llamps associats a les tempestes que tenen lloc al nostre país al llarg de l’any. La XDDE permet el seguiment de l’activitat elèctrica atmosfèrica a temps real, i conjuntament amb les imatges radar, conforma l’eina bàsica de vigilància meteorològica de situacions de perill. Com que ja disposa de 15 anys complets de dades (des del 2004), climàticament és una informació també de gran utilitat pel món excursionista, ja que ens permet identificar el comportament al llarg del territori i al llarg de l’any de l’activitat tempestuosa i així valorar el grau d’exposició que podem esperar en uns massissos o d’altres.

Una variable que es pot obtenir amb el registre històric és el de dies de tempesta. Si observeu al mapa adjunt la distribució espacial de la mitjana anual pel període 2004-2018, podeu veure com és al sector del Pirineu i Prepirineu on hi ha major probabilitat de tenir una jornada tempestuosa.

ESPAI

ESPAI

Més concretament, destaca el màxim localitzat cap al Ripollès, l’Alta Garrotxa i nord d’Osona. Parlem de sectors com la Serra Cavallera (cims del Taga o el Puig Estela), els cims de l’alta vall del Ter i Freser (Puigmal, Bastiments), les serres i cims del nord d’Osona i interior de la Garrotxa (Puigsacalm, Milany), així com l’àrea del Cadí – Moixeró.

Cap a l’oest hi ha un màxim secundari  al sector de l’Alta Ribagorça (Vall de Barravés) i nord del Pallars Jussà (Vall Fosca), i que s’estén cap al sector entre el Turbó i el massís d’Aneto-Balliberna.

La confirmació de com d’important és la presència de relleu a l’hora de tenir tempestes s’observa amb els mínims climàtics de DT cap a la Plana de Lleida, on també costa més de disposar d’un altre factor clau per la formació de nuvolades, el vapor d’aigua.

ESPAI

Probabilitat de tempesta al Montseny

Al mapa de dies de tempesta que hem mostrat més amunt observem que al sector del Montseny tenim un valor mitjà d’unes 32 jornades anuals amb activitat de llamps. Però com es distribueixen al llarg dels 365 dies? Per veure-ho, hem construït un calendari climàtic, un gràfic a resolució diària que representa el comportament d’una variable des de l’1 de gener fins al 31 de desembre. Concretament, hem representat, a partir de les dades de la XDDE, l’evolució de la probabilitat de dia de tempesta al mateix massís del Montseny (10 quilòmetres a l’entorn de del Puig Sesolles) en relació a tot el període de dades (línia groga) i en relació només als dies en que s’ha registrat precipitació a l’estació meteorològica situada al sector culminant del massís, operativa des del setembre de 2010.

ESPAI

ESPAI

Pel del cas del Montseny veiem, com passa a tots els massissos del país, un màxim durant la meitat càlida de l’any i un mínim hivernal, lògic tenint en compte que l’escalfament per radiació solar és un dels ingredients més importants per afavorir la convecció en zones de muntanya, la formació de núvols de desenvolupament vertical, i finalment la pluja i l’activitat elèctrica.

Molt interessant és veure, també, que en el període de més probabilitat de tenir un dia de tempesta (entre el juny i el setembre), el valor és només entre el 10 i el 25% aproximadament, però entre el 40 i fins vora el 85% si només tenim en compte els dies de pluja. Dit d’una altra manera, durant els mesos d’estiu, i especialment entre mitjans de juliol i principis d’agost, si us plou al Montseny, és força probable que sentiu tronar o veieu llampegar, i caldrà actuar en conseqüència.

Per la seva banda, si fem un zoom a les dates en que els protagonistes del vídeo de les Agudes van patir l’ensurt, constatem com la probabilitat de tempesta és molt baixa (cap a un 5%), i si passa que està precipitant (com era el cas), entre el 20 i el 30%, també força baixa (1 de cada 4 dies aproximadament).

Afegir que, si voleu, a través dels calendaris climàtics, conèixer altres curiositats pel que fa el comportament de variables meteorològiques d’interès per a l’excursionisme com el vent, la boira o la neu pel cas del Montseny, podeu llegir-vos l’article publicat l’11 de desembre de 2018 en aquest mateix Espai blog de MeteoMuntanya.

ESPAI

Com saber que hi ha tempesta elèctrica i què fer?

A continuació mostrem alguns dels senyals que, quan fem muntanya, sovint se citen o què considerem importants en relació a la possibilitat de caiguda de llamps, però que també tenen les seves limitacions:

  • Evolució de l’estat del cel: Saber llegir com van canviant els núvols és una gran eina per avançar-se a la possibilitat de tempesta. Si quan comencem la nostra activitat tenim poca nuvolositat, però aquesta va agafant ràpidament cos i sobretot, dimensió vertical, podem deduir que l’atmosfera està inestable, factor que afavoreix la formació de núvols de gran desenvolupament vertical (Cumulonimbus) i els llamps associats. És moment de valorar la possibilitat de repensar la nostra activitat.

  • Fenòmens associats a situació tempestuosa com calamarsa, pedra, ratxes fortes de vent, o un ràpid descens tèrmic són simptomàtiques que el que tenim a sobre és un núvol de tempesta, de manera que és molt probable que tinguem llamps.

  • Eriçament del cabell: sens dubte una pista prou clara de l’electrificació atmosfèrica, però que, si està plovent, potser no percebem si anem amb la caputxa posada.

  • Brunzit del material metàl·lic: Si esteu fent excursionisme sense neu, com pot passar a la majoria de massissos del país i durant bona part de l’any, probablement no portareu piolet i grampons, així com altre material tècnic que pugui reaccionar davant la situació atmosfèrica. Atenció també als telèfons mòbils, no és el millor moment per fer-se selfies.

ESPAI

Encara que el ruixat el veiem lluny, una distància de 10 quilòmetres no ens evita la possibilitat de ser afectats pels llamps de la tempesta, cal ser curosos. Fotografia: Carme Molist.

ESPAI

Si finalment la tempesta ens sorprèn i no tenim gaire marge de maniobra, i veiem llamps o sentim trons, les recomanacions són:

  • Buscar refugi: Si sabem de la proximitat d’un lloc on refugiar-se, anar-hi i aïllar-nos-hi. És important que no hi hagi corrent d’aire a l’habitacle, tot i que no sempre és fàcil segons les característiques i l’estat del cobert, refugi o cabana.

  • Disminuir el grau d’exposició: Si tenim opcions raonables, és bo intentar perdre alçada i exposició, mirant de no sobresortir com a element aïllat. Entrar al bosc espès (no serveixen els arbres aïllats) o perdre alçada per un vessant no exposat, per exemple.

  • Posició de seguretat fent la gatzoneta: Si la situació és molt compromesa i la sensació és que no hi ha gens de marge de maniobra, ajupiu-vos, amb les cames juntes i el cap i els braços units al cos, i intenteu mantenir la calma.

  • Regla del 30/30: En qualsevol de les situacions anteriors, o en qualsevol cas, compteu els segons que hi ha entre el llamp i el tro. 30 segons vol dir que el llamp/tro que hem vist/sentit es troba a uns 10 quilòmetres (1 segon=aproximadament 300 m), una distància prou petita per poder-nos veure afectats. Passat el pitjor, no tingueu pressa, i sigueu prudents a l’hora de reprendre la marxa. Podeu donar una ullada al radar meteorològic per si s’apropa un nou nucli de tempesta actiu.

ESPAI

ESPAI

Si voleu llegir més coses sobre els llamps i com reaccionar en una situació de compromís, podeu llegir l’article que vam publicar a la revista Vèrtex Nº 278 (maig-juny 2018), així com consultar les recomanacions més genèriques de Protecció civil que podeu trobar en aquest web.

Finalment, recordeu que en aquest enllaç podeu consultar l’activitat de llamps en temps real gràcies a la Xarxa de Detecció Descàrregues Elèctriques (XDDE) de l’SMC.

ESPAI


ACCIDENT PER ALLAU EN UN DIA RADIANT

Publicat el 28/02/2019

ESPAI

Si sou aficionats a les activitats de muntanya hivernal, però també si sou aficionats a la muntanya en general, us recomanem fermament que us mireu el següent vídeo. És  sobre l’accident per allau del dia 6 de febrer al Tuc de la Llança, al límit entre l’Aran i el Pallars Sobirà. Afortunadament, els tres esquiadors afectats en van sortir indemnes.

És un clar exemple del fet que un pronòstic de bon temps meteorològic no implica necessàriament estabilitat del mantell nival. Així, tot i que l’evolució de la neu ve principalment determinada pels canvis meteorològics, alguna de les derivades d’aquesta relació pot ser la formació de les anomenades capes febles, unes capes que poden ser altament inestables (fruit de la seva manca de cohesió) i persistents en el temps (poden durar dies o fins i tot setmanes). Aquests nivells més reactius, quan estan enterrats per neu més cohesionada, poden ser activats accidentalment pels mateixos muntanyencs que estan gaudint de la seva sortida a l’aire lliure, per exemple, en un dia meteorològicament radiant. És el cas d’aquesta situació del 6 de febrer.

ESPAI

ESPAI

És aquest, doncs, un bon exemple que il·lustra la necessitat de planificar sempre la vostra sortida a muntanya amb totes les eines disponibles, com per exemple, la predicció meteorològica i els Butlletins de Perill d’Allaus (BPA) generals i locals. També del fet que cal portar i saber utilitzar el material tècnic i de seguretat, i de formar-se en el seu ús. Un bon lloc on us podeu adreçar per adquirir o reciclar els vostres coneixements és l’ACNA (Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus). Afegir que de cara a la planificació de l’itinerari detallat a seguir, disposeu de la cartografia basada en l’escala ATES d’exposició del terreny a les allaus (Avalanche Terrain Exposure Scale), que ja existeix per sectors com l’Aran o Andorra, entre d’altres, i que podeu emprar a través de portals com l’Atesmaps.

Finalment volem agrair a en Roger Martorell i a l’equip del  Centre  del Lauegi d’Aran per haver fet aquest vídeo tan didàctic i il·lustratiu.

ESPAI


EL CORRENT EN JET I LA NEVADA AL PIRINEU

Publicat el 31 de gener de 2019

ESPAI

Els últims dies hem tingut importants nevades al Pirineu provocades per situacions meteorològiques amb vent del nord-oest. En alguns casos, a més, l’habitual nevada hivernal a la cara nord i al sector de canvi de vessant del Pirineu axial ha saltat també al vessant sud, afectant de manera generosa fins i tot sectors del Prepirineu.

Això va passar, per exemple, el dia 23 de gener, durant l’episodi que va anar del dia 22 al 24. Es van acumular màxims de més de 80 cm de neu nova a punts de l’Aran (86 cm a Bagergue, 1.417 m) i de 20 a 50 cm a moltes valls del Pirineu.

ESPAI

https://govern.cat/govern/docs/2019/01/24/19/01/6b1bdc77-0e66-4ca8-bd67-e20826c54fb9.png

ESPAI

Del 27 al 28 de gener va tornar a nevar a tota la serralada, amb màxims de més de 50 cm a diversos sectors, per exemple fins a la cota 1.300 de la Vall de Boí.

ESPAI

https://pbs.twimg.com/media/DyE3GvZWsAAWVig.jpg:large

ESPAI

Aquesta extensió de la nevada al vessant sud durant una situació de vent de nord es produeix de tant en tant, no amb massa freqüència, ja que requereix la combinació de diversos factors.

Així, quan tenim una nevada de nord, especialment de nord-oest en superfície (arribada d’humitat des de l’Atlàntic), la barrera pirinenca afavoreix l’ascens de l’aire, la condensació i la generació de precipitació, que si fa prou fred, serà en forma de neu. Si el flux del nord-oest no va acompanyat de vents similars en alçada, la nevada tendirà a quedar restringida al vessant septentrional fins a la línia de canvi de vessant principal. Amb vents de l’oest o del sud-oest en alçada, fins i tot, podem trobar-nos els núvols trencats a les crestes del canvi de vessant del Pirineu axial.

ESPAI

Panoràmica de Pic de Barbeguer (2.481 m), Muntanyol (2.456 m), Montaud (2.496 m) i el Port de Salau (dissabte 26 de gener). Els episodis recents han canviat radicalment el paisatge de la zona al nord del Pallars, que tenia dèficit de neu gruix de neu.

ESPAI

En canvi, si el vent del nord-oest bufa també a nivells superiors (700 hPa, 500 hPa), el salt al vessant sud està força garantit. Com més fort sigui aquest flux i com menys anticiclònica (estable) sigui la situació, més probabilitat hi ha de tenir una nevada generosa al vessant nord i un salt de la precipitació cap al vessant sud. A casa nostra és habitual que arribi fins a cims com els Besiberris, el Monteixo, l’Estanyó (Andorra) o el Puigpedrós, però pot variar uns quilòmetres amunt o avall en funció de la força del vent, entre altres condicionants. Tenim, doncs, un salt “contingut” a vessant sud i amb una nevada menor que a l’Aran i la resta de valls occitanes que queden al vessant nord.

Però quan a la situació anterior (vent del nord-oest a diferents nivells) li afegim la presència del corrent en jet (un canal de vent molt fort que circula a l’alta troposfera, a uns 9.000-10.000 m d’altura), s’ha pogut observar que el salt al vessant sud és prominent, estenent-se la nevada a tot el Pirineu i fins i tot al Prepirineu. És una situació amb molt de vent en alçada, afavorint el transport molt efectiu del nord cap al sud de la neu caiguda o que encara precipita al sector axial de la serralada. A més, tot apunta que la presència del corrent amb jet també permet una cosa que no passava amb els altres casos: que es donin condicions favorables a la generació de precipitació també al vessant sud. N’és un molt bon exemple el dia 28, us n’hem adjuntat alguns mapes del temps per veure aquesta circulació del nord-oest coincident a tots els nivells i amb el jet en alçada.

ESPAI

Mapes meteorològics (model GFS) a diferents nivells el 28/1/2019 al migdia. Observem com el mapa de superfície, el de 700 hPa (a uns 3000 m), el de 500 hPa (a uns 5500 m) i el de 300 hPa (uns 9000 m) mostren una circulació coincident del nord-oest, atlàntica, sobre el Pirineu. A 300 hPa s’hi identifica la presència del corrent en jet centrat al Pirineu aragonès, amb una velocitat del vent superior als 250 km/h.

ESPAI

Tot plegat acaba provocant una nevada que pot ser tant o més generosa al vessant sud que al vessant nord, com hem vist en els casos dels darrers dies, i en algunes ocasions, fins i tot, amb una cota de neu més baixa al vessant sud que al vessant nord, com va passar el dilluns 28. Aquell dia, la pujada transitòria de la cota de neu a l’Aran per l’arribada d’una massa d’aire lleugerament més càlida va provocar precipitació líquida a Vielha (1.000 m) durant el matí, mentre continuava nevant fins a fons de vall al Pallars o a la Cerdanya.

ESPAI


SENSACIÓ TÈRMICA A LA INTEMPÈRIE: L’ÍNDEX DE FREDOR

Publicat el 7 de gener de 2019

ESPAI

Quan feu muntanya, especialment a l’hivern, segur que heu notat com la sensació de fred s’aguditza quan fa vent i tenim part del nostre cos exposat a la intempèrie. Per quantificar aquest efecte sovint s’utilitza l’anomenat WCT (Wind Chill Temperature Index), que ens aproxima al ritme de pèrdua de calor que pot patir el cos humà com a conseqüència de l’efecte combinat d’una temperatura ambient baixa i el vent.

L’índex, que s’ha anat refent i millorant amb els anys, es pot traslladar a uns graus de perill que ens aproximen a les possibles conseqüències sobre l’excursionista, i que poden anar des d’una simple sensació de malestar fins a patir afectacions severes associades al fred: hipotèrmia o congelacions. La seva versió més recent i estesa, desenvolupada la darrera dècada per especialistes americans i canadencs, es va testar al laboratori (túnel de vent) sobre les galtes, nas i altres parts de la cara de diferents voluntaris mentre caminaven.

ESPAI

ESPAI

Així, amb un WCT baix, d’entre 0 i -9, parlem només d’un increment evident del malestar pel fred. Però a mesura que l’índex es va fent negatiu, no només la sensació de desconfort es fa més aguda, sinó que a partir d’un WCT de -10 (perill moderat), si ens mantenim exposats a la intempèrie i no anem ben protegits, podem patir hipotèrmia. A més, a partir d’un WCT de -28 (perill alt), ja hi ha possibilitat de patir congelacions de les parts del cos no cobertes, temps d’aparició de la lesió que es va escurçant a mesura que les condicions es van fent més extremes. Amb valors de WCT de -55 o inferiors (perill extrem), la pell exposada al vent pot congelar-se en menys de 2 minuts, i es recomana no estar a l’aire lliure i buscar refugi.

Veiem doncs que disposar del valor previst del WCT durant la nostra sortida a muntanya ens ajuda a veure quin grau de dificultat pot afegir-hi la meteorologia, i posa de relleu com de crític pot arribar a ser deixar-se el material tèrmic i paravent.

Cal afegir que la congelació de la pell es pot produir amb més celeritat amb vents sostinguts superiors als 50 km/h o si la pell ja està freda. A més, cal no oblidar que variables com la humitat relativa alta, o si el dia és assolellat, influeixen en la sensació de fred, elements no incorporats en el WCT. És per això que l’índex no deixa de ser un valor molt útil, però en gran mesura orientatiu.

ESPAI

ESPAI

Una mica de climatologia del WCT al Pirineu Català

Hem calculat l’índex WCT diari (mitjana i màxim instantani) per a l’estació de Boí (a 2535 m, Pirineu Occidental), integrada en la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC (XEMA). Des del 2010, s’han identificat 450 dies amb un WCT a partir de -10, concentrats sobretot al mes de febrer, quan la probabilitat d’ocurrència és al voltant d’un 50% (1 de cada 2 dies). En canvi, entre el juny i l’octubre ja és molt difícil que es doni la situació a Boí, tot i que se n’ha donat algun cas.

Si anem als casos més severs, són 13 els identificats amb un WCT a partir de -28, casos normalment associats a situacions amb vent fort del nord-est (aire molt fred continental). El dia més destacat és l’11/02/2010 (febrer, com no), amb un WCT mitjà diari de -36 i màxim instantani de – 44 (-21.5ºC pel que fa a la temperatura i 130,3 km/h de vent). Són, doncs, jornades amb registres meteorològics extrems, amb un grau de perill alt persistent i moments puntuals amb perill molt alt segons l’índex WCT. Condicions duríssimes a la intempèrie, sens dubte.

ESPAI

Finalment, recordar-vos que l’apartat Predicció Cims de Meteomuntanya podeu accedir a l’evolució prevista a 72 hores vista (3 dies) tant de la temperatura, com de la humitat, el vent, o l’altitud on trobareu la temperatura de 0ºC (isozero) i de -10ºC, per prop de 100 cims de tot el país, des dels Pirineus fins als Ports, passant per Montserrat. Aquesta informació, de gran utilitat per planificar la vostra activitat, us permetrà aproximar-vos al WCT previst allà on vulgueu anar. Us en recomanem la consulta.

Aquest text el podeu llegir també a la revista Vèrtex número 276 (gener/febrer 2018).

ESPAI


VENT, BOIRA I NEU AL MONTSENY

Publicat l’11 de desembre de 2018

ESPAI

El Parc Natural del Montseny, també Reserva de la Biosfera per la UNESCO, està situat a cavall de tres comarques: Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Es pot dir que està format per tres unitats geogràfiques o massissos: l’altiplà del Pla de la Calma, al sud-oest, amb punts culminants com el Puig Drau (1345 m) o el Sui (1318 m); el sector del cim del Matagalls (1698 m), al nord-oest; i a l’est el sector culminant del Turó de l’Home (1706 m)-Les Agudes (1705 m). Tenint en compte que al seu voltant hi dominen sectors de baixa altitud com la depressió vallesana (prelitoral), la de la Selva o la plana de Vic, el massís del Montseny és ben característic i domina el paisatge d’aquell sector del territori català.

ESPAI

Visió típica del Montseny des de l’interior del país (Plana de Vic, Lluçanès), amb les Agudes mostrant la cara més agresta del massís. Fotografia: Carme Molist.

ESPAI

Aquesta peculiaritat geogràfica, a part de regalar-nos un interessant mosaic geològic, biòtic i cultural, també fa que les condicions meteorològiques que ens podem trobar al sector més enlairat de massís siguin ben diferenciades de les zones baixes de l’entorn. I és que en estar tan oberts al flux general de vents, a cims com el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls s’assoleixen dinàmiques pròximes al que es dóna pròpiament a l’atmosfera lliure (sense la influència del relleu). Fruit de tot això, i tenint en compte que l’accessibilitat a les cotes altes és ben fàcil, cal ser molt conscients que en certes situacions meteorològiques i en determinants moments de l’any ens podem trobar exposats a condicions força desfavorables, fins i tot extremes, a la intempèrie. És el cas del vent, que pot arribar a ser molt fort, la boira, que pot ser molt densa i persistent, o la neu, que pot fer acte de presència, encara que sigui amb gruixos molt poc significatius, durant una part important de la meitat freda de l’any.

En aquest sentit, gràcies a l’estació meteorològica automàtica (EMA) situada al Puig Sesolles i que recull dades des de l’any 2010, podem fer una bona aproximació al comportament meteorològic del sector culminant del massís.

ESPAI

La mala visibilitat

La proximitat al mar i el refredament de l’aire fruit de l’ascens orogràfic fan que sigui habitual la presència de núvols al sector alt del Montseny. Si mirem el gràfic d’humitat relativa, veiem com 10 dels 12 mesos de l’any (de febrer a novembre) la humitat relativa mitjana supera el 70%, i que la mitjana suavitzada de les màximes supera el 90%. Això és simptomàtic d’aquesta presència prou recurrent d’estrats enganxats als cims, fet que implica visibilitat reduïda. És una situació que cal no menystenir, especialment per part de visitants o excursionistes poc experimentats. Fa unes setmanes, precisament vam parlar de la perillositat de la boira aquí a l’Espai blog (publicat el 22 de novembre de 2018).

ESPAI

ESPAI

El vent fort

Hem comentat abans que la situació privilegiada respecte a l’entorn immediat dóna al sector culminant del massís una obertura magnífica als fluxos d’aire de qualsevol direcció. Només cap al nord és on, el Pirineu, li fa una mica d’ombra. En canvi, amb la resta de components: oest, sud i est, el vent agafa molt de protagonisme i s’assoleixen, sovint, ratxes màximes fortes o molt fortes, fins al punt que el registre a l’EMA pugui ser el màxim de la xarxa de tot Catalunya, fins i tot per sobre de sectors enlairats del Pirineu.

ESPAI

Des de les Agudes, s’observa un cel amb núvols de vent i la carena culminant amb (d’esquerra a dreta) el Turó Gros (1646 m), el Puig Sesolles (actualment 1667 m i amb l’antena fruit de la presència militar), el Turó de l’Home (1706 m) i el Turó de Catiu d’Or (1677 m). L’esclat de la primavera a cotes altes del Montseny té com a protagonista la grandalla i la verdor del faig que remunta fins ben a prop de la carena. Fotografia: Llucià Garolera.

ESPAI

L’hivern, amb el domini dels “westerlies“ o vents generals de l’oest de les latituds mitjanes, és quan les dades mostren el període amb les ratxes màximes més destacades i que arriben a superar els 150 km/h. Fixeu-vos, a més, que les ratxes màximes superiors als 50 km/h són ben normals al llarg de tot l’any. Parlem doncs de situacions prou freqüents que poden implicar, per una banda, problemes d’equilibri (a tenir molt en compte en llocs més abrupte com el cim de les Agudes i la seva ascensió pels Castellets). Per l’altra, que la sensació de fred sigui molt més acusada del que ens diu el termòmetre fruit de l’efecte de refredament per vent (també conegut com a “Wind Chill effect”). Un paravent a la motxilla, doncs, mai farà nosa.

ESPAI

ESPAI

La neu

Tot i l’alta variabilitat entre un any i un altre, l’observació del sector culminant del Montseny emblanquinat no és pas una imatge estranya durant la meitat freda de l’any, i quan passa, els gruixos acumulats normalment són poc importants. Gruixos, això sí, difícils de mesurar com a conseqüència de l’exposició tan acusada de l’estació meteorològica (i en general de tos el sector culminant) als efectes del vent.

Com a cas recent volem destacar el gener-febrer del 2017, un període amb diferents nevades que va implicar un gruix de neu acumulada al voltant del mig metre (majors als sectors favorables a la sobreacumulacions). Això conferí a cims com El Turó de l’Home, Les Agudes o el Matagalls un aspecte que més aviat esperaríem a l’alta muntanya pirinenca. Aquesta situació va implicar també la ratxa més llarga de dies amb neu a terra, concretament entre el 20 de gener i el 8 de febrer, és a dir, un total de 20 dies. Afegir, també, que un any després es va haver de fer un rescat semblaria que per un despreniment de neu o allau petita al sector de les Agudes. Així, tot i que les allaus són un fenomen geomorfològic molt rar al massís (s’ha reportat molt puntualment a la zona), cal tenir-les en compte sobretot si voleu completar alguna ascensió hivernal com les ressenyades al voltant de la cresta dels Castellets.

Primera nevada d’aquesta tardor del 2018, amb un gruix d’uns 4 cm de neu el 26 d’octubre. Des del Catiu d’Or s’observen els núvols que envolten el cim del Matagalls. Fotografia: Jesús Puigmartí.

ESPAI

Observant el gràfic de probabilitat de neu a terra veiem com durant la meitat freda de l’any (novembre-maig) no es pot descartar, doncs, la possibilitat de trobar-se neu a la zona culminant del Montseny, tot i que en general tenim pocs números. L’excepció és el període entre finals de gener i mitjans de febrer, durant el qual, amb les dades de 8 anys disponibles, la probabilitat de trepitjar el meteor blanc és prou important: superior al 50% i fins a arribar a superar alguns dies el 70%.

ESPAI

ESPAI


20 ANYS DE L’EMA DE BOÍ (2.535 m)

Publicat el 27 de novembre de 2018

ESPAI

Fa pocs dies es van assolir els 20 anys de dades de l’EMA (Estació Meteorològica Automàtica) de Boí (2.535 m), emplaçada al sector culminant de la vall a les proximitats del Tuc de Muntanyó. La seva instal·lació va respondre a la implementació de la xarxa nivològica de suport del pronòstic del perill d’allaus al Pirineu català.

L’estació disposa de diferents aparells de mesura, concretament enregistra la temperatura, la humitat relativa, la direcció i la velocitat del vent, la precipitació, el gruix de neu i la irradiància solar. Fruit del seu emplaçament, amb condicions a la intempèrie que poden arribar a ser molt dures, tant els aparells de mesura com l’estructura de l’estació estan dissenyats per suportar condicions extremes i poder donar resposta les 24 hores dels 365 dies de l’any. Podeu consultar els valors mesurats cada 30 minuts i l’històric recent de dades en aquest enllaç. A la següent imatge, on també podeu veure l’estació meteorològica, s’hi recullen els valors més rellevants observats durant aquestes dues dècades amb registre de dades.

ESPAI

\\smcfiler01\SOM\CQD\Aniversaris XEMA\Boí_20.jpg

ESPAI

Valors de referència i extrems meteorològics

Amb 20 anys de dades, l’aproximació estadística al que es pot considerar la climatologia “normal” és força sòlida, alhora que també és probable que els extrems observats siguin molt representatius del que s’hi pot arribar a mesurar en un període més llarg de temps. En aquest sentit, i aprofitant aquesta efemèride a l’EMA de Boí, hem incorporat els gràfics de l’estació a l’apartat de Calendaris Climàtics de Meteomuntanya, de manera que podeu consultar quines són les condicions meteorològiques més probables que us podeu trobar al llarg de l’any. Us n’hem adjuntat alguns dels gràfics: temperatura de l’aire, velocitat del vent, irradiància solar, i probabilitat de neu a terra.

ESPAI

ESPAI

Podeu veure doncs que aquesta és una eina climàtica força interessant a l’hora de planificar activitats a llarg termini,  ja que ens informa també dels extrems observats i com es distribueixen al llarg dels 365 dies. Això ens permet valorar quin tipus d’activitat podem plantejar, alhora que fer una aproximació a quines condicions a la intempèrie es poden afrontar els organitzadors o participants.

ESPAI

ESPAI

ESPAI

A part de la informació detallada sobre variables clàssiques com la temperatura i la precipitació, amb les dades i gràfics disponibles es poden destacar altres aspectes climàtics d’aquesta estació meteorològica en època hivernal. Per una banda, per exemple, el gran nombre de dies assolellats (mireu el gràfic d’irradiació solar global), ja que la nuvolositat de retenció tan habitual al vessant nord no sol arribar-hi. Si bé algunes nevades de nord poden afectar prou directament la vall de Boí, a les cotes més altes solen anar acompanyades de fort vent (observeu que l’hivern és el període més ventós de l’any), redistribuint-la de forma molt acusada o directament afavorint la seva pèrdua per sublimació.

En canvi, quan tenim situacions depressionàries amb flux de component sud, a part d’afavorir episodis de molt mala visibilitat a muntanya, les cotes altes del vessant sud del Pirineu són les zones del país que recullen més precipitació. I encara que sovint es tracti de situacions relativament càlides, l’elevada altitud de l’estació fa que, en general, la precipitació sigui en forma de neu durant la meitat freda de l’any. En aquest sentit, podeu veure que hi ha un 100% de probabilitat de tenir neu al terra des de mitjans de desembre fins principis de maig. Però aquesta acumulació de neu pot variar molt d’un any a l’altre, en funció de si dominen l’anticicló i les situacions de nord o bé ens afecten altres tipus d’episodis de precipitació, com va passar aquest inici de 2018, quan es va assolir el gruix màxim de tota la sèrie: 348 cm el 13 d’abril.

ESPAI

ESPAI


BOIRA A MUNTANYA

Publicat el 22 de novembre de 2018

ESPAI

La boira, és a dir, núvols enganxats al relleu, pot formar-se durant tot l’any a l’alta, la mitja i la baixa muntanya i en situacions meteorològiques molt diverses. La principal afectació són els problemes d’orientació que pot implicar trobar-nos dins del núvol. Hem de pensar que pot portar-nos a no reconèixer el nostre entorn més enllà de pocs metres, fet que ens pot portar a perdre fàcilment les referències (nord, sud, est, oest). Ens pot fer perdre la pista de corriols poc marcats, de senyals, o deixar de veure o difícilment identificar els passos adients per superar, per exemple, una grimpada o ascensió. Desorientar-nos amb la boira pot portar-nos a caminar en direcció oposada a la desitjada i acabar a llocs ben allunyats d’on teníem previst arribar. Més complicat encara pot ser quan els núvols baixos espessos es combinen amb la blancor de la neu contínua a terra. Això pot portar-nos al fenomen del White-out, amb possible pèrdua total de les referències, i fins i tot de l’equilibri.

ESPAI

Núvols baixos tapen completament el sector del Puigsacalm Autor: Emili Vilamala

ESPAI

Planificar bé la ruta, saber-nos orientar amb mapa i brúixola o disposar d’un GPS són elements a no oblidar sempre que fem muntanya, ja que en condicions de visibilitat reduïda poden ser clau per evitar situacions compromeses.

Aquest fenomen meteorològic de reducció severa de la visibilitat es produeix quan, per alguna raó, l’aire en contacte amb el terreny se satura, formant un núvol arran de terra. Aquest procés pot desencadenar-se per motius diversos, però en l’àmbit de la muntanya és produeix normalment per l’arribada d’aire humit que es veu forçat a ascendir i es refreda fins a la condensació.

Quan tenim vent de nord-oest (procedència atlàntica de la humitat), els núvols baixos poden cobrir de forma persistent els cims del Pirineu axial, i especialment el seu vessant nord (entre els cims aranesos i pallaresos, i el nord de la Cerdanya-Ripollès).

Al vessant sud de la serralada, inclòs el Prepirineu, serà sovint en situacions del sud-oest a sud-est (origen meridional tant atlàntic com mediterrani de la humitat) quan la nuvolositat pot ser especialment densa a la mitja i l’alta muntanya de serres com el Cadí, Ensija, Port del Comte o cims del Pallars i de l’Alta Ribagorça.

Per la seva banda, a tota la franja de massissos del litoral i del prelitoral és amb vent de component est, provinent de la Mediterrània, quan tenim més números de trobar-nos amb boires denses i persistents, especialment als sectors culminants del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Prades o el massís del Port.

ESPAI

http://10.116.12.227/2018/02/01/wrf/wrf_03_00/wrf_180201_s00_03_12RH850.gif

A la imatge, sortida del model meteorològic amb el vent i la humitat relativa a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) prevista pel dijous 1 de febrer al migdia, el dia que dues persones que havien sortit amb raquetes de neu als Rasos de Peguera (Berguedà) es van desorientar per la boira i van haver de ser rescatades. La humitat relativa prevista superior al 95% indicava l’alta probabilitat de boira.

ESPAI

Els núvols d’evolució diürna també poden implicar boira, sobretot a l’alta muntanya, encara que no acabin amb pluja. Amb tempesta, la manca de visibilitat és una variable a tenir també molt present.

Ens trobem en una situació ben diferent quan la boira es forma al fons de les valls en condicions d’estabilitat (anticicló), podent derivar en la formació de capes de núvols a cotes baixes i fondalades, que des dels cims podem gaudir com a mars de núvols que sovint es perden a l’horitzó.

Quan consultem la predicció meteorològica no solem parar tanta atenció a la possibilitat de boira com ho fem amb la pluja, la neu, la tempesta o el vent fort, però val la pena tenir-la en compte, tant per garantir la nostra seguretat com per saber si podrem gaudir plenament del paisatge. A l’apartat “Predicció Cims” de MeteoMuntanya hi trobareu informació de l’estat del cel i la visibilitat (sector pirinenc), així com de l’evolució de la humitat relativa prevista a cotes a altes.

Aquest text el podeu llegir també a la revista Vèrtex número 280 (setembre/octubre 2018).

ESPAI


NEU PER TOTS SANTS

Publicat el 6 de novembre de 2018

ESPAI

Aquests últims dies ha sigut notícia la prematura innivació del Pirineu i el Prepirineu, en alguns moments fins a cotes ben baixes i amb gruixos que han superat els 50 cm en alguns sectors. La primera quinzena d’octubre ja havia fet les primeres emblanquinades de fins a 10-15 cm a cotes altes del Pirineu occidental, però en general la neu va desaparèixer ràpidament, ja que també vam tenir precipitació en forma líquida per sota dels 2.500 m. Va ser pels volts de la Castanyada quan la neu va cobrir de manera més extensa i abundant el Pirineu. Fins a quin punt és inusual?

La nevada primerenca més important dels últims 10 anys

No va ser fins al cap de setmana del 27 i 28 d’octubre que el paisatge del Pirineu va canviar dràsticament. El fred d’hivern es va instal·lar per uns dies arreu del país i la cota de neu va baixar fins al voltant dels 1.000 m. La neu va agafar a les poblacions de l’Aran (17 cm a Vielha) o a la Cerdanya (3 cm a Puigcerdà) i es van acumular gruixos de fins a prop de 40 cm a les cotes altes del Pirineu occidental. En general va ser la nevada més extensa i abundant en un mes d’octubre dels últims 10 anys, des de finals d’octubre de 2008.

ESPAI

ESPAI

Nevada inusual per la Castanyada

Dos dies després la temperatura s’havia recuperat lleugerament, però l’ambient es mantenia fred i l’arribada d’un nou canvi de temps va provocar una important nevada a tota la serralada, amb gruixos de neu nova superiors als 40 cm a cotes altes del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu. Entre el dimarts 30 d’octubre al vespre i el dimecres 31 al migdia la cota de neu es va situar al voltant dels 1.800 – 1.900 m, però dimecres a la tarda-vespre va baixar novament fins a uns 1.100 – 1.200 m, deixant (almenys per unes hores) el Pirineu gairebé del tot innivat:

ESPAI

Aspecte de l’Alt Berguedà a primera hora de l’1 de novembre des del Refugi de Rebost (1.635 m)

ESPAI

Gruixos excepcionals en un mes d’octubre

Que nevi al Pirineu a finals d’octubre no és ni molt menys excepcional, però el més habitual és que la neu encara no cobreixi el terra a cotes de 2.000 a 2.500 m. Segons dades d’estacions automàtiques d’alta muntanya com Bonaigua (2.266 m) o Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, la probabilitat de trobar neu al terra l’1 de novembre és aproximadament d’un 30%. Podeu consultar aquesta informació a l’apartat de Calendaris Climàtics de MeteoMuntanya.

Enguany estem parlant de gruixos que la nit de la Castanyada voltaven els 50 cm en alguns sectors del Pirineu i del Prepirineu, clarament inusuals. Consultant les sèries de dades contínues disponibles, de 15 a 20 anys en general, en alguns casos trobem que el gruix màxim del dia 31 va ser el més important de la sèrie en un mes d’octubre:

  • Malniu (2.230 m, la Cerdanya) va arribar a mesurar 44 cm de neu acumulada, gruix màxim en un mes d’octubre en els 19 anys de dades disponibles, superant els 34 cm del 31 d’octubre de 2008.

  • Núria (1.971 m, el Ripollès) també va mesurar fins a 44 cm de neu acumulada, gruix màxim en un mes d’octubre en els 20 anys de dades disponibles, superant els 34 cm del 13 d’octubre de 2000.

En canvi, hi ha precedents de gruixos majors en un mes d’octubre precisament a les estacions que a finals de mes mesuraven una major quantitat de neu:

  • Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya, va assolir els 60 cm de neu acumulada abans d’acabar el mes, gairebé tants com els 61 cm del 31 d’octubre de 2008

  • Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, va arribar a 54 cm de neu acumulada, lluny dels 84 cm del 31 d’octubre de 2003.

ESPAI

Panorama del Pirineu oriental després de la nevada

ESPAI

Neu fins a la primavera?

Aquest seguit de nevades primerenques, especialment la de la vigília de Tots Sants, van deixar importants gruixos a tota la serralada, sobretot al vessant sud i al Prepirineu, però aquesta neu ja persistirà tot l’hivern? Dependrà de la cota i l’orientació. De moment la precipitació de les últimes hores ha augmentat el gruix de neu de les cotes més altes, amb 73 cm de neu acumulada a Boí (2.535 m) com a valor més alt de les estacions automàtiques de la XEMA. En canvi, al Pirineu oriental ha plogut per sota de 1.800 – 2.000 m, de manera que la neu gairebé ha desaparegut del tot per sota d’uns 1.700 m.

ESPAI

ESPAI

Fins al cap de setmana la temperatura encara es mantindrà relativament baixa, d’avançada tardor, i es poden repetir algunes nevades a cotes altes, tot i que amb gruixos modestos. En canvi, de cara al cap de setmana la temperatura pot pujar clarament, cosa que pot accelerar la fusió de la neu, sobretot si acaba precipitant en forma líquida a l’alta muntanya.

ESPAI


EL MASSÍS DEL PORT, UN TERRITORI METEOROLÒGICAMENT ÚNIC

Publicat el 23 d’octubre de 2018

ESPAI

El Sistema Ibèric s’estén des de la Sierra de la Demanda i la d’Urbion al nord-oest, fins als massissos que queden entre la Vall del Túria (País Valencià) i la Vall de l’Ebre (Catalunya). En aquest sector que mira a la Mediterrània hi trobem punts culminats com la serra de Javalambre (2020 m), la del Maestrat (amb el pic del Penyagolosa de 1815 m), o ja a Catalunya, el Massís del Port, amb el Caro i els seus 1442 m. Parlem doncs d’una barrera geogràfica ben prominent a pocs quilòmetres del mar.

En el cas de Massís del Port, el mur muntanyós genera un fort gradient climàtic entre el sector del Montsià i el Baix Ebre, amb clara influència marítima, i el sector de la Terra Alta, força més continental. Entremig, un complex mosaic de torrents, cims, cingleres, valls i altiplans on hi conviu una interessant varietat de fauna i de flora. Teniu més informació en aquest enllaç al Parc Natural dels Ports.

ESPAI

ESPAI

L’estació meteorològica de l’SMC

Des del 4 de gener de 2007 funciona l’estació automàtica del Parc Natural dels Ports, a 1055 m i als peus del vessant oest del Mont Caro. Tot i que el període de dades disponibles és curt per establir una climatologia robusta, la informació disponible ens permet tenir una fotografia força clara de quin és el comportament climàtic normal a la zona, i especialment interessant pels qui fem muntanya, els extrems meteorològics i els períodes amb possibilitat de trobar-nos les millors o pitjors condicions per fer-hi alguna activitat. Tant al mateix web de MeteoMuntanya (Calendaris Climàtics) com a la de l’SMC (Normals Climàtiques Recents) disposeu de productes per si voleu tafanejar aquesta informació.

Com podeu observar, i fent un resum molt breu, els equinoccis són els períodes més plujosos, i hi ha una probabilitat prou destacada (fins a un 39%) de trobar neu a terra entre el gener i el febrer (gruixos modestos). El vent, com és conegut i sovint anunciat pel característic núvol anomenat la Cella, és un dels meteors protagonistes en aquell sector, i especialment durant la meitat freda de l’any no són estranys els dies en què les ratxes màximes poden superar els 100 km/h. La temperatura màxima ha arribat a superar els 35ºC (recordem, a 1055 m), mentre que a l’hivern no és pas estrany que s’hi assoleixin registres negatius, que si els combinem amb el vent, poden implicar condicions ben dures a la intempèrie pel que fa a la sensació tèrmica.

Tornant a la pluja, a les dades també s’observa com s’han produït episodis amb acumulacions molt destacades de precipitació, fins i tot superiors als 100 mm en 24 hores. Com ara veurem, i per aquell sector, la informació climàtica ens indica que no és pas una situació excepcional.

ESPAI

ESPAI

Episodis de més de 100 mm de precipitació

Aquests darrers dies s’han tornat a acumular totals ben cridaners de precipitació al sector de les Terres de l’Ebre, i especialment al Massís del Port. Concretament a l’estació automàtica del Parc Natural (1055 m) s’han recollit 312,1 mm de pluja en dos dies (102,5 mm dijous i 209,6 mm divendres), caiguts en 36 hores a partir de dijous al migdia. A primera vista pot semblar un registre fora de la normalitat, però si donem una ullada a les dades veurem que no és tan estrany. Així, en 11 anys llargs de dades l’estació ha recollit més de 100 mm diaris en 19 ocasions, inclosos aquests dos últims dies. S’han produït sobretot a la tardor però també a la primavera. Els més destacats, superant els 200 mm, són:

  • 336.1 mm/24 h el 29/11/2014

  • 232.9 mm/24 h el 21/12/2007

  • 219.8 mm/24 h el 23/03/2015

  • 208.3 mm/24 h el 21/03/2015

Com veieu, al capdamunt de la llista tenim els 336,1 mm del 29 de novembre de 2014, màxim absolut de la XEMA (Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC) en el capítol de pluja màxima diària.

ESPAI

ESPAI

Pel que fa a episodis, s’han recollit més de 200 mm en 9 ocasions. Una cosa que a la majoria d’estacions de la XEMA no passa gairebé mai o directament no ha passat mai, allà té una freqüència poc menys que anual! És un cas realment únic al país. Els registres més destacats són:

  • 700,6 mm en 7 dies del 18 al 24 de març de 2015

  • 513 mm en 7 dies del 17 al 23 de desembre de 2007

  • 472 mm en 3 dies del 28 al 30 de novembre 2014

  • 312 mm en 2 dies del 18 al 19 d’octubre de 2018

En aquest llistat destaquen molts especialment els més de 700 mm en una setmana del març de 2015. Per trobar un precedent d’un episodi de pluja tant o més important cal retrocedir fins l’octubre de l’any 2000, quan segons alguns registres no oficials podrien haver caigut prop de 900 mm a la zona on actualment hi ha l’estació de la XEMA del PN dels Ports.

ESPAI

ESPAI

Cal dir que tots aquests episodis amb totals pluviomètrics tan destacats es donen principalment en situacions mediterrànies, que van des del gregal fins al xaloc, passant pel llevant. En aquest sentit, queda clar que si planifiqueu una sortida al Massís dels Ports amb aquestes configuracions meteorològiques, caldrà estar atents a la possibilitat de molt mala visibilitat i pluges abundants, de manera que serà clau anar preparat davant de problemes d’orientació i humidificació del material, i estar atents a la crescuda dels barrancs i torrents, alguns d’ells normalment ben secs.

ESPAI