ESPAI BLOG

Divulgació i actualitat sobre el temps a muntanya


NEVADA GENERALITZADA AL PIRINEU A MIG SETEMBRE

Publicat el 18 de setembre de 2017

 

Des de divendres 15 i durant el darrer cap de setmana hem tingut als massissos catalans una situació meteorològica que ens ha apropat a les sensacions purament tardorals, i fins i tot hivernals. Si heu sortit a muntanya, sens dubte era un cap de setmana per no deixar-se la roba d’abric i planificar molt bé l’activitat que teníeu al cap. Si aquesta implicava tocar roca, segur que m’és d’un ha maleït no haver agafat els guants. Si a més us heu enfilat a l’alta muntanya pirinenca, la presència generalitzada de la neu, tot i no dificultar el desplaçament, segur que ha complicat alguns trams i passos, fent-los més relliscosos o no posant fàcil la identificació del camí. Per la seva banda, la formació de ruixats i tempestes han fet del cap de setmana un clar exemple de com de ràpid es pot complicar el temps a muntanya, i com és de necessari seguir la informació meteorològica abans, però també durant l’activitat. I tot això, sense deixar de banda la gran quantitat d’estones de temps assolellat o poc ennuvolat a gairebé arreu, sobretot diumenge, i que han donat estones magnífiques per gaudir del territori.

 

 

Si ens centrem en la nevada, l’element més visible del cap de setmana, dir que va afectar tot el Pirineu i Prepirineu durant les hores centrals del divendres, amb una cota que va anar baixant des dels 2.400 m fins als 2.000 m, puntualment per sota. Dissabte es van repetir algunes nevades, sovint en forma de ruixat localment acompanyat de tempesta, i que va caure a cotes lleugerament inferiors, de fins a 1.600 a 1.800 m.

En aquesta taula podeu veure els totals acumulats a diferents estacions de la XEMA, la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de l’SMC.

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\Taula GN 15-16 setembre 2017.png

 

En aquest sentit cal dir que la majoria de setembres es registra alguna nevada al Pirineu a cotes de 2.000 a 2.500 m, tot i que en general acumulen menys de 10 cm de neu. Això sí, de les estacions d’alta muntanya de la XEMA que tenen sèrie més llargues de gruix de neu (més de els 15 anys de dades), cap d’elles no havia registrat mai un gruix màxim de 20 cm en un mes de setembre. I és que des de l’any 2000, la nevada més important durant el novè més de l’any era la del 27 de setembre de 2007, quan es van mesurar 18 cm a Sasseuva (2.228 m), 14 cm a Bonaigua (2.266 m) i 13 cm a Certascan (2.400 m).

 

 

L’altra variable que ha estat notícia el cap de setmana i el canvi de la qual tots hem percebut clarament arreu del territori ha estat l’ambient fred per l’època, en molts casos amb valors de temperatura propis del mes de novembre. Ara bé, tot i que ha glaçat a molts indrets de mitjana i alta muntanya, en general no s’han registrat rècords de temperatura mínima en aquests indrets. El valor més baix a les estacions de la XEMA s’ha registrat a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, amb -4,6 ºC de mínima el dissabte 16. La seva mínima absoluta de setembre és de -8,3 ºC (27 de setembre de 2007). Això sí, diumenge, tot i aixecar-se encara molt fred, la recuperació de la temperatura va ser ben perceptible i al migdia les condicions tèrmiques eren clarament més agradables que 24 hores abans a molts sectors.

 

 

Finalment, comentar que durant la tarda de dissabte, les tempestes que van afectar punts del Pirineu i Prepirineu, així com les muntanyes del litoral i prelitoral nord, i serralada transversal, van ser moderadament actives pel que fa a l’activitat de llamps, com podeu veure al mapa de descàrregues elèctriques següent. Quantitativament, 180 llamps van tocar a terra dins del territori català. La resta, aproximadament un 90%, van caure dins del mar.

 

 

Més detalls de l’episodi a escala general del país els trobareu a la nota de premsa que demà es publicarà per part de l’SMC .

 


 

SOTA ZERO A PLE ESTIU AL PIRINEU

Publicat el 14 d’agost de 2017

 

L’entrada de vent del nord dels dies 9, 10 i 11 d’agost va provocar un descens de la temperatura arreu del país, que es va deixar notar especialment al Pirineu. La matinada del divendres 10 va ser la més freda a les cotes altes, amb glaçades a tota la serralada a partir d’uns 2.200 – 2.400 m, aproximadament.

El Servei Meteorològic de Catalunya gestiona 13 estacions automàtiques d’alta muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 metres d’altitud i repartides de manera prou homogènia pel Pirineu i el Prepirineu. Aquesta és la temperatura mínima assolida entre els dies 9 i 11 d’agost, juntament amb la temperatura mínima absoluta d’agost de la seva sèrie:

taula-t-minima-alta-muntanya

Figura 1: Temperatura mínima del 9 a l’11 d’agost de 2017 a les 13 estacions d’alta muntanya de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la seva mínima absoluta d’agost

 

Només dues d’elles, Cadí Nord (2.143 m) i Núria (1.971 m), van superar l’anterior rècord de temperatura mínima d’agost. Pel que fa a la resta, havien registrat valors inferiors en d’altres episodis, molt especialment el 10 i 11 d’agost de 2002.

Tot i que en aquest tipus de situacions la temperatura baixa clarament amb l’altura i els valors més freds es registren als cims més elevats, és possible que arribés a glaçar en zones enclotades situades a menor altitud, fins i tot per sota dels 2.000 m. D’altra banda, es van poder observar bassals glaçats a cotes inferiors perquè la temperatura nocturna és més baixa arran de terra que no pas a l’altura on es mesura habitual (1,5 m).

 

Glaça sovint a l’estiu a l’alta muntanya? 

Les estacions d’alta muntanya de la XEMA tenen fins a 20 anys de dades, de manera que ens permeten conèixer amb detall el comportament de les glaçades d’estiu a cotes d’entre 2.000 i 2.500 m del Pirineu i Prepirineu català al llarg de les dues últimes dècades.

Tant al juny com al setembre, les estacions situades a major altitud (2.300 – 2.500 m) registren una mitjana de 3 o 4 dies de glaçada, de manera que és relativament habitual que hi glaci en aquests dos mesos. En canvi, tant al juliol com a l’agost hi glaça menys d’un dia de mitjana. Centrant-nos doncs en els mesos de juliol i agost i en les dades de les estacions situades a major altitud:

 

  • 15 dels últims 20 anys (75%) ha glaçat a cotes de 2.300 – 2.500 m al juliol o a l’agost.

  • 13 dels últims 20 anys (65%) ha glaçat a cotes de 2.300 – 2.500 m al juliol.

  • 11 dels últims 20 anys (55%) ha glaçat a cotes de 2.300 – 2.500 m a l’agost.

 

Per tant, les glaçades a ple estiu no són un fenomen rar a cotes d’uns 2.300 – 2.500 m, tot i que no es produeixen cada any i, en tot cas, van associades a episodis de molt curta durada, d’un parell de dies. Evidentment, als cims de la serralada són un fenomen més freqüent.

 

I al fons de les valls? 

Durant aquesta última refrescada les estacions situades fora de l’alta muntanya no han mesurat valors de temperatura mínima negativa. De fet, només hi ha una estació de la XEMA a fons de vall que alguna vegada hagi registrat una glaçada al llarg dels mesos de juliol o agost: es tracta de Das – Aeròdrom (la Cerdanya), a 1.097 m d’altitud. És, amb diferència, l’estació situada a fons de vall que registra les mínimes més fredes de totes les estacions manuals o automàtiques de l’SMC.

Amb dades des del maig de 2001, té una mitjana de 166 dies anuals de glaçada, superant els 150 dies de Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.413 m) i els 161 dies de Malniu (2.230 m). Al juliol encara no ha mesurat cap temperatura negativa i a l’agost només una: -0,3 ºC el 31 d’agost de 2010. Enguany, l’estació de Das – Aeròdrom va registrar una mínima de 2,0 ºC el dia 12 d’agost, un valor superior fins i tot al de l’any passat per les mateixes dates (1,6 ºC de mínima l’11 d’agost de 2016).

 

Enfarinada als cims 

Just abans de l’arribada de l’aire més fred, un episodi de precipitació va afectar tot el país entre el dimecres 9 al migdia i la matinada del dijous 10, amb acumulacions abundants (>20 mm) a punts del Pirineu oriental, Prepirineu i fins i tot del prelitoral, com ara a Montserrat:

taula-i-mapa

Figura 2: Pluja acumulada a les estacions de la XEMA i de la XOM que entre els dies 9 i 10 d’agost de 2017 al matí van superar els 20 mm i mapa de l’estimació de la precipitació acumulada arreu del país

 

El descens progressiu de la temperatura va fer que la cota de neu anés baixant fins al voltant dels 2.500 m, o puntualment per sota, tot i que en la majoria de casos la precipitació ja havia desaparegut quan va arribar l’aire més fred. El dijous 10 al matí diversos sectors culminants del Pirineu català van aparèixer lleugerament enfarinats, especialment allà on la precipitació va ser més abundant i va caure fins més tard: al Ripollès i al nord de la Cerdanya.

nevada-a-la-tossa-plana-de-lles_josepmacosta_2

Figura 3: Tossa Plana de Lles (la Cerdanya) enfarinada dijous 10 d’agost de 2017 al matí. Autor: Josep Maria Costa

 

Situació meteorològica

La situació sinòptica del dijous 10 d’agost a la matinada (00h UTC) mostra l’entrada de vent fred del nord a nivells baixos, amb temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) de 6 a 8 ºC al Pirineu, un valor 15 ºC inferior al que teníem una setmana abans, durant l’onada de calor. A nivells mitjans s’observa una baixa freda situada sobre França (500 hPa, uns 5.500 m d’altura), amb el solc responsable de la precipitació acabant de creuar la Península:

mapes-10-agost-2011-00utc

Figura 4: pressió en superfície (esquerra) i topografia dels nivells de 850 hPa (centre) i 500 hPa (dreta)

 


NIT DE TEMPESTA AL PIRINEU

Publicat el 8 d’agost de 2017

 

La nit del dissabte 5 al diumenge 6 d’agost serà recordada per molts veïns i visitants del Pirineu, ja que les tempestes van afectar la serralada durant hores i en molts casos van impedir el son, tant per la pluja intensa com per la calamarsa o la pedra i els llamps que l’acompanyaven

 

Pluja localment molt abundant

L’augment de la inestabilitat previst per dissabte va fer que a partir de mig matí comencessin a créixer nuvolades a tot el Pirineu. A partir de migdia i durant la tarda van descarregar xàfecs més aviat aïllats, però no va ser fins al vespre quan van arribar tempestes més extenses i intenses des l’Aragó, que al llarg de la nit i la matinada van anar afectant tota la serralada, especialment la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el Principat d’Andorra. En aquests sectors es van arribar a recollir fins a més de 50 mm, amb alguns màxims de més de 80 mm a l’Aran i zones pròximes, tal com es pot veure al mapa següent:

ehimi_05_06-08-2017

Figura 1: estimació de la precipitació acumulada entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’agost de 2017 obtinguda mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els registres dels pluviòmetres de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)

 

Les estacions de la XEMA i els observadors de la XOM van recollir les següents quantitats de pluja acumulada:

taula-ppt-5-6-agost-2017

Figura 2: Precipitació acumulada entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’agost de 2017 a les estacions de la XEMA i de la XOM que van superar els 10 mm

 

Les quantitats més abundants van provocar un augment sobtat del cabal dels torrents i d’alguns rius.

 

Intensitat de les tempestes

Dues estacions meteorològiques d’alta muntanya van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de pluja, que és de 20 mm en 30 minuts. L’estació aranesa del Lac Redon (2.247 m), prop del port de Vielha,  va recollir 26,8 mm entre les 03.30 i les 04.00h de la matinada de diumenge. D’altra banda, la d’Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, va registrar 24,9 mm entre les 02.30 i les 03.00 h.

 

Fa 9 anys que fa que l’estació del Lac Redon (2.247 m) registra les dades cada mitja hora i els 26,8 mm de diumenge són el valor de pluja més destacat en 30 minuts, superant els 24,3 mm del 28 de juny de 2010. En el cas d’Espot (2.519 m), només hi ha una dada de precipitació en mitjana hora que superi els 24,9 mm de diumenge: 33,6 mm del 21 de juliol de 2015. Aquesta última dada és la pluja més abundant registrada en 30 min per les estacions d’alta muntanya de la XEMA al llarg dels nou anys que fa que treballen amb resolució semi horària. Curiosament, no sembla que aquestes estacions situades per sobre dels 2.000 m registrin quantitats especialment destacades en 30 minuts, almenys en comparació amb les d’altres zones del país, des del litoral fins al Prepirineu, que en alguns casos han arribat a superar àmpliament els 50 mm.

D’altra banda, si bé les estacions a fons de vall de la XEMA no van arribar a superar el llindar de 20 mm en 30 minuts, cal destacar màxims de pluja en 1 minut de fins a 2,1 mm al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), 1,9 mm a Puigcerdà (la Cerdanya) i 1,6 mm a Vielha (la Val d’Aran).

 

Activitat elèctrica

La precipitació va anar sovint acompanyada de calamarsa o pedra i sobretot de molta activitat elèctrica, que va ser un dels aspectes més destacats de l’episodi. Entre dissabte i diumenge, la  Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya (XDDE) va registrar un total 4.241 llamps núvols-terra, dels quals 1.113 van caure al Principat. La comarca que en va rebre més va ser el Pallars Sobirà (377), seguida de l’Alta Ribagorça (150) i la Val d’Aran (147). El mapa següent, que mostra una densitat de llamps poc habitual al Pirineu, ofereix la distribució espacial i temporal dels llamps núvol-terra registrats entre dissabte al migdia i diumenge al migdia a Catalunya, la majoria corresponents a la matinada:

llamps_5-6ago2017_12h

Figura 3: Llamps núvols-terra registrats per la XDDE entre dissabte 5 d’agost a les 12h UTC i el diumenge 6 d’agost de 2017 a les 12h UTC. Els llamps apareixen acolorits segons el seu interval horari, que està expressat en UTC (a l’estiu cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial):

 

Situació meteorològica

La situació sinòptica mostrava, a nivells baixos, un fort contrast entre la massa d’aire càlid del Mediterrani que es trobava en lenta retirada després de l’onada de calor i l’aire més fresc de l’Atlàntic (850 hPa, uns 1.500 m d’altura). D’altra banda, la formació de les tempestes la va afavorir l’aproximació d’un solc a nivells mitjans i alts, menys evident a 500 hPa (uns 5.500 m d’altura) que a 300 hPa (uns 9.000 m d’altura), amb un màxim de vent lliscant sobre el Pirineu:

850-500-300-hpa

Figura 4: topografia dels nivells de 850 hPa (esquerra) i 500 hPa (centre) i camp de vent a 300 hPa (dreta)

 


EL COP DE CALOR

Publicat el 3 d’agost de 2017

 

Fa pocs dies, al principi d’aquesta calorada, vam parlar de les rampes i de la síncope per calor com a possibles conseqüències de trobar-nos en condicions acusades d’alta temperatura i humitat ambiental.

El cop de calor és un quadre clínic que requereix atenció urgent per un fracàs dels mecanismes termoreguladors de la temperatura corporal. Podem dir que seria l’últim pas, posterior a les citades rampes i a la síncope. Per tant, si abans heu notat alguna d´aquestes manifestacions més lleus o penseu que es pot donar aquesta situació, pareu l’activitat, eviteu les condicions d’alta temperatura i rehidrateu-vos.

El cop de calor és causat per una disfunció important del sistema nerviós central que es manifesta amb temperatura corporal molt elevada, per sobre dels 40 ºC, pell humida o seca però calenta, i alteració del nivell de consciència.

És important tenir clar que el cop de calor per activitat intensa pot succeir a persones saludables però que fan activitat física sota aquestes condicions de calor i humitat elevades, és a dir, en condicions que dificulten la nostra refrigeració.

 

copdecalor_xaviercapdevila

L´afectació, quan es produeix,  és generalitzada als òrgans del nostre cos i el pronòstic és molt preocupant quan la pèrdua de consciència ha superat les dues hores sense atenció especialitzada (amb la síncope només era transitòria).

 

Què podeu fer quan algú pateix un cop de calor:

  • Poseu a la persona al lloc més fresc que trobeu.

  • Hidrateu-la si està conscient i té el reflex de deglució intacte.

  • Refredeu i mulleu el cos per intentar abaixar la temperatura. Eviteu, això sí, la hipotèrmia (excés en la pèrdua de temperatura corporal).

  • Vigileu el nivell de consciència de forma regular.

  • Busqueu l´evacuació urgent. Truqueu al 112.

 

Com prevenir-lo:

  • Sigueu coneixedors de les condicions de temperatura i humitat d´on aneu a fer l´activitat de lleure o competitiva que teniu prevista.

  • Assegureu-vos de tenir aigua durant tota l´activitat, i rehidrateu-vos bé.

  • Feu servir roba i protecció adequada.

  • Limiteu i adapteu l´activitat a les condicions ambientals, bàsicament a les de temperatura i humitat.

 

Veiem doncs com d’important és, quan planifiquem una activitat, ser conscients de les condicions de temperatura i humitat, així com del vent, al llarg del període d’exposició a la intempèrie. Recordeu, en aquest sentit, que al producte Predicció cims de MeteoMuntanya disposeu diàriament del pronòstic a 3 dies vista d’aquestes variables a cims de tot el país.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


LA SÍNCOPE PER CALOR

Publicat el 31 de juliol de 2017

 

Com ja hem comentat en publicacions anteriors, el cos té diversos mecanismes per fer front a l’augment tèrmic, intentant així evitar l’excés de temperatura corporal: suem més, augmentem la freqüència respiratòria i vasodilatem (obrim els vasos de la circulació perifèrica).

Quan aquests mecanismes no són suficients i la temperatura corporal s’enfila per sobre dels 36-37ºC, una de les possibles conseqüències és la síncope per calor: la pèrdua de consciència transitòria provocada per la pèrdua de líquids i sals per suor excessiva. La síncope, a més, també pot produir-se com a conseqüència d’estar una bona estona drets i sotmesos a l’alta temperatura.

Els símptomes que es poden donar són habitualment cansament, vòmits, mal de cap i desmai. Per tal d’evitar-los, les precaucions que cal tenir per evitar la síncope de calor són:

  • Evitar l´exposició a les hores de més sol, i sobretot evitar l´exercici físic durant aquest període, sobretot si la humitat és alta.

  • Protegir-se del sol amb roba adequada.

  • Mantenir una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física.

  • Planificar-la adequadament i intentar fer-la de forma progressiva.

 

sincope

 

En cas de produir-se la síncope, el tractament més recomanable és:

  • Estirar a la persona, si pot ser a l’ombra.

  • Aixecar-li les cames per facilitar el retorn venós.

  • Si la persona està conscient, hidratar-la bé, bevent aigua amb sals

  • Aplicar mocadors o roba mullats amb aigua fresca a engonals, aixelles i coll, per on passen els grans vasos, i així facilitar la disminució de la temperatura.

I evidentment, en cas d’emergència, podeu trucar al 112.

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


 

LES RAMPES MUSCULARS PER CALOR

Publicat el 27 de juliol de 2017

 

Fa uns dies (publicat el 13/07/2017) ja vam introduir que hi havia tres possibles conseqüències fisiològiques derivades de la temperatura elevada: les rampes de calor, el síncope per calor, o en cas més greu, cop de calor.

Les primeres, les rampes, són contraccions fortes i doloroses però de curta durada que afecten principalment als músculs de les cames, els braços o l’abdomen i que poden ocórrer durant o després de practicar un exercici vigorós en condicions de calor extrema.

Es produeixen per augment de la sudoració durant l’exercici físic, fet que pot derivar en la deshidratació: pèrdua de líquid i sals, principalment sodi i potassi.

 

 

La majoria de les rampes per calor no requereixen cap tractament especial:

  • Prevenció abans que apareguin: regular l´horari i la quantitat d’exercici, i hidratar-se bé.

  • Un cop ocorren, buscar un lloc fresc, fer repòs i hidratar-se bevent preferentment líquids que portin sals (atents, això sí, els hipertensos).

  • Fer massatges i estiraments dels músculs afectats.

 

El mecanisme associat a les rampes de calor és el següent: quan la temperatura és alta, el sistema més important de refrigeració que té el cos és l’evaporació de la suor. Aquesta, per evaporar-se, pren de la nostra pell la calor (l’energia) necessària per poder fer el canvi d’estat de líquid a vapor. En aquest sentit, l’eliminació de la calor (la refrigeració del nostre cos) no es produeix fins que la suor no s’evapora. Per això, si amb temperatura ambiental per sobre de 32ºC, a més la humitat atmosfèrica és superior al 60%, i no hi ha vent, la suor difícilment s’evacua. Fruit d’això, la calor no es dissipa, i per molt que suem, l’únic que aconseguim és perdre líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres), afavorint per això la possibilitat de patir les rampes.

 

En uns dies us parlarem del síncope de calor i el cop de calor.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


CLIMATOLOGIA DELS LLAMPS (I): ELS DIES DE TEMPESTA

Publicat el 20 de juliol de 2017

 

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) registra els llamps associats a les tempestes que tenen lloc al nostre país al llarg de l’any. La XDDE permet el seguiment de l’activitat elèctrica atmosfèrica a temps real, i conjuntament amb les imatges radar, conforma l’eina bàsica de vigilància meteorològica de situacions de perill.

De l’històric de dades generades per la XDDE [2004-2016] se’n deriven diferents productes, com els resums anuals d’activitat i l’estudi climàtic dels llamps, informació necessària, per exemple, a l’hora de dimensionar les mesures de protecció contra els danys que causen els llamps. Aquesta informació climàtica també és de gran utilitat pel món excursionista, ja que ens permet identificar el comportament al llarg del territori i al llarg de l’any de l’activitat tempestuosa i així valorar el grau d’exposició que podem esperar en uns massissos o d’altres.

Una variable que es pot obtenir amb el registre històric és el de dies de tempesta. Si n’observeu al mapa adjunt la distribució espacial de la mitjana anual pel període 2004-2016, podeu veure com és al sector del Pirineu i Prepirineu on hi ha major probabilitat de tenir una jornada tempestuosa.

 

dt

 

Així, amb 13 anys de dades (cal doncs agafar-lo amb certa cautela), el mapa mitjà destaca el màxim localitzat cap al Ripollès, l’alta Garrotxa i nord d’Osona. Parlem de sectors com la Serra Cavallera els cims de l’alta vall del Ter i Freser, les serres i cims del nord d’Osona i interior de la Garrotxa, i l’àrea del Moixeró. En tot aquest sector l’efecte del relleu junt amb l’aportació d’humitat mediterrània que remunta per les valls del Fluvià, Ter i Llobregat gràcies a les brises és la raó principal que explica aquest màxim.

Cap a l’oest hi ha una tendència a la baixa, però que remunta de nou al sector de la Ribagorça i nord del Pallars Jussà (Vall Fosca). El màxim es continua reforçant cap a l’Aragó amb l’eix principal entre el Turbó i el sector Aneto-Vallihivierna. Sembla que l’activitat de tempestes provinents del sud i sud-oest i formades en molts casos a la serralada Ibèrica podria explicar aquest altre sector destacat en nombre de dies de tempesta.

A l’altre extrem tenim sectors com les muntanyes del litoral empordanès (Les Gavarres), així com en general el litoral i prelitoral sud.

També és interessant veure com els màxims que ja hem comentat a la serralada Ibèrica, concretament situats cap al sector del Maestrat, deixen certa empremta al Massís dels Ports amb un increment ràpid dels dies tempestuosos a mesura que anem cap al sud-oest.

 

 

Molt important a l’hora d’interpretar la distribució espacial d’aquests dies de tempesta també ho és la seva distribució mensual. Podeu veure al gràfic següent com és a la meitat càlida de l’any (abril-setembre) quan tenim la major concentració de jornades tempestuoses a casa nostra, amb el juny com a líder. Destaca el fet que de mitjana, més la meitat dels dies (més de 15 dies) dels mesos de maig, juny, juliol o agost impliquen activitat tempestuosa en l’àmbit geogràfic català. A l’altre extrem, el mes de desembre, concentra de mitjana dues jornades tempestuoses en algun punt del país, fins al punt que alguns anys el valor ha estat zero.

 

dt

 

En properes publicacions veurem com altres variables, concretament la densitat de llamps, reforcen la importància d’altres mesos estivals i ens permeten entrar més a fons en la caracterització de les tempestes al llarg de l’any i del territori. Us emplacem, doncs, a properes entregues a l’Espai blog de MeteoMuntanya.

 

Fonts consultades:
Pérez Puebla F, Zancajo C. Regímenes tormentosos en la Península Ibèrica durante la década 2000-2009. Boletín de la Associación Meteorológica Española (AME), abril 2010 nº 28.
Pineda N, Soler X, Vilaclara E. Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya: anàlisi de les dades de l’SMC per al període 2004-2008. Nota d’Estudi núm. 73. Servei Meteorològic de Catalunya.

 

COM ENS POT AFECTAR LA CALOR EXCESSIVA?

Publicat el 13/07/2017

 

El nostre cos funciona a una temperatura que es mou entre els 36-37 ºC. Permet, això sí, petites oscil·lacions que ens faciliten l’adaptació al fred, a la calor, al ritme cardíac, o al cicle menstrual de les dones.

Per regular-nos davant els augments de la temperatura ambiental i evitar que es produeixin patologies per temperatura elevada, el cos té quatre mecanismes per adaptar-se i mantenir aquest marge entre els 36 i 37º centígrads:

  • conducció

  • convecció

  • radiació

  • evaporació

Per simplificar, diríem que davant l´augment de la temperatura i amb la intenció de perdre calor, el que fem és suar més, augmentar la freqüència respiratòria, i vasodilatem (obrim) els vasos de la circulació perifèrica. Quan algun o alguns d’aquests mecanismes que hem dit fallen, és quan es desenvolupen el que anomenem les rampes de calor, el síncope per calor, o en cas més greu, el cop de calor.

 

170618-caminades-de-resistencia_30a-marxa-gracia-montserrat_xavier-capdevila_03

 

Si ens centrem en la suor, que és el mecanisme corporal més determinant de cara a refrigerar-nos, la quantitat que es pot evaporar depèn fonamentalment del vent (regeneració de l’aire en contacte amb la pell) i de la humitat de l’aire (capacitat de l’atmosfera per emmagatzemar vapor d’aigua). Com més elevada sigui la humitat al nostre entorn, més difícil serà evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat del vent, més elevada serà la quantitat de suor que s’evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu clarament condicionada pel comportament combinat de diverses variables meteorològiques: bàsicament la temperatura, la humitat i el vent. Si aquestes són desfavorables, la capacitat de refrigeració de la sudoració pot quedar invalidada.

Tinguem present, a més, que davant els primers dies de calor, el cos acostuma a necessitar una aclimatació, i per això tenim aquesta sensació d´anar “arrossegant-nos”, és a dir el cos ens frena per adaptar-se. Si fem activitat física, aleshores és altament recomanable fer-la de forma progressiva i intentar reduir-la al 60-70%. Aquest fet l’hem de tenir present de cara a la planificació d’activitats de muntanya, ja que les afectacions en el ritme de marxa, per exemple, poden ser molt importants.

En properes publicacions de l’Espai Blog entrarem més a fons a les rampes, la síncope i el cop de calor.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb:

 


 

RETORN FUGAÇ DEL FRED I LA NEU A MUNTANYA

Publicat el 03/07/2017

 

La setmana passada va estar marcada pel descens de la temperatura, sobretot a partir de dimecres 28 de juny, tocant fons entre divendres 30 i dissabte 1 de juliol.

Segons dades del radiosondatge de Barcelona (perfil vertical de dades meteorològiques obtingut amb un globus sonda), el dilluns 26 encara teníem més de 20 ºC a 850 hPa, uns 1500 m d’altitud (concretament 20,2 ºC el 26/06/2017 00h UTC), però el dijous 29 ja va baixar per sota de 10 ºC (9,8 ºC a les 00h UTC). Dissabte 1 de juliol encara va registrar un valor més baix (8,6 ºC a les 12 UTC), entrant al Top10 dels valors més baixos de tota la sèrie (1998-2017) en un mes de juliol. El superen dies del 2001, 2004, 2007, 2000 o 2011 en què es van mesurar valors encara més freds que el d’aquest 2017.

Corresponentment, les estacions d’alta muntanya de la XEMA situades per sobre de 2.200-2.300 m van arribar a mesurar una temperatura mínima negativa entre el 30 de juny i l’1 de juliol. La més baixa a Salòria (2.451 m), amb -1,6 ºC. Al següent gràfic hi podeu veure l’evolució de les darreres setmanes de la temperatura mínima a les estacions per sobre dels 2.500 m, Espot i Boí, i on s’observa el retorn dels registres negatius després de 40 dies de valors positius les 24 hores del dia.

 

 

El descens tèrmic també va afectar de forma destacada la mitja i la baixa muntanya. Així, entre dissabte i diumenge, 10 de les 139 estacions de la XEMA repartides per tot el país amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva mínima absoluta de juliol. A la taula següent destaquem aquelles situades a cotes mitjanes i altes.

 

C:\Users\pev\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet Files\Content.Outlook\6C5U19V8\Taula rècords TNN juliol_MeteoMuntanya.png

 

Aquest descens tèrmic va anar acompanyat també d’alguns períodes de precipitació, fet que va permetre el retorn de la neu a l’alta muntanya tal com s’observa a la fotografia de la Pica d’Estats (3.143 m) feta des del refugi de Certascan. Així, per sobre aproximadament dels 2.500 m, i especialment al Pirineu Occidental, el paisatge va quedar emblanquinat de nou, amb gruixos en general inapreciables. El vent, que va ser en general entre moderat i fort als cims durant alguns períodes, també va tenir la seva influència en aquestes acumulacions minses, fruit del transport i la consegüent sublimació de la neu.

 

 

Hem de recordar que aquest període fred ha anat precedit per un mes de juny molt càlid, especialment a la mitja i l’alta muntanya, tal com podeu llegir a la nota de premsa publicada per l’SMC. Aquest fet també ha afavorit una fusió més ràpida i acusada de l’habitual de la neu a l’alta muntanya.