Tempestes, però a quina hora?

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ja ha acumulat vint anys de dades (2006-2025), sèrie que permet analitzar la climatologia dels llamps a Catalunya.

L’anàlisi dels registres de llamps de la XDDE dels últims 20 anys és molt útil per al món excursionista, ja que permet conèixer l’activitat tempestuosa a Catalunya i valorar el grau d’exposició a la muntanya. Al país es registren més de 45.000 llamps núvol-terra cada any, principalment a l’estiu (60%), seguit de la tardor (25%) i la primavera (14%), mentre que a l’hivern l’activitat és testimonial (1%). Ara bé, a quina hora del dia és més probable que hi hagi llamps?

En general, el règim de tempestes respon al cicle solar i a l’escalfament diürn, però en el cas de Catalunya, cal afegir-hi la influència del Mediterrani. A l’interior l’activitat es concentra entre el migdia i el vespre (de 14 a 20 h), amb un màxim que fluctua segons la regió. Els gràfics adjunts mostren l’hora en què els llamps són més freqüents a diferents massissos del país.

Les tempestes de tarda se solen formar en zones de muntanya, on el relleu afavoreix que l’aire sobreescalfat de les valls pugui remuntar centenars de metres fins que es refreda prou perquè el vapor d’aigua es condensi i es generin nuvolades. Per això, a la primavera i a l’estiu són habituals les tamborinades al Pirineu i al Prepirineu.

L’altre factor clau és la humitat aportada per la brisa diürna de mar cap a terra. El front de marinada, que separa l’aire molt càlid i eixut de l’interior de la massa d’aire més temperada i humida de la Mediterrània, va avançant a partir del migdia des de la costa cap a l’interior. El primer accident geogràfic destacable amb què topa és la serralada Prelitoral i el massís del Port. És per això que, quan hi ha les condicions adequades, massissos com les Muntanyes de Prades o el Montseny són els primers on es desenvolupen les tempestes, fins al punt de presentar el pic màxim d’activitat elèctrica a les 14 h. Al Massís del Port l’hora més freqüent en què hi ha tempesta és una mica més tard, en part, per la distància més gran respecte del mar. Justament, la proximitat al mar i l’orientació dels rius de la zona fa que al sector oriental del Pirineu les tempestes s’iniciïn i s’assoleixi el pic màxim d’activitat unes hores abans que al sector occidental.

Les tempestes generades al Pirineu i al Prepirineu sovint es propaguen cap al sud i l’est. Avançada la tarda poden arribar a la Catalunya Central (el pic és entre les 17 i les 18 h) i al prelitoral. Això explica el comportament bimodal de l’activitat elèctrica a llocs com el Montseny, amb un pic secundari a les 18 h. A l’oest del país es pot veure un comportament semblant per la mateixa raó. Ara bé, com que les tempestes al Pirineu occidental solen iniciar-se més tard, l’arribada dels xàfecs i el pic màxim de llamps al Pla de Lleida es produeix entre les 19 i les 20 h. A més, també és prou freqüent que es formin tronades al Sistema Ibèric i que acabin arribant des de l’Aragó a l’oest i al sud de Catalunya (Segrià, Muntanyes de Prades) avançada la tarda.

El Montsec, tot i tenir una altitud comparable al Montseny, presenta un únic màxim d’activitat a les 20 h. Com que a l’oest l’ambient sol ser molt més eixut que no pas al prelitoral a causa de la llunyania del mar, l’aire cal que remunti força més metres per arribar a formar nuvolades. Sovint, el Montsec no és prou alt i calen muntanyes més altes (el Pirineu axial) per a generar tempestes. Per tant, el pic d’activitat d’aquest massís es deu a les tronades que arriben formades del nord o de l’oest.

Al vespre, un cop les tempestes de l’interior arriben al litoral central i sud es poden reactivar. En aquests dos sectors, el pic d’activitat es registra entre les 17 h al Maresme (ja que la distància entre l’àrea de formació de les tempestes i la costa és menor) i les 22 h al Camp de Tarragona (on les tempestes arriben de més lluny). La reactivació de les tempestes al litoral, fins i tot un cop s’ha post el sol, es produeix especialment a finals d’estiu, quan el mar assoleix el màxim de temperatura i esdevé una font d’energia per a les nuvolades.

Al mapa, que mostra l’hora del dia en què els llamps són més freqüents pel període 2006-2025 (malla de 20 x 20 km), el mar destaca per anar a contracorrent: els llamps davant la costa catalana tenen una distribució més uniforme al llarg del dia, i el màxim d’activitat és en hores nocturnes. Les tempestes es concentra entre agost i octubre, ben bé amb un decalatge de dos mesos respecte de terra ferma. El motiu és que l’aigua del mar té una inèrcia tèrmica molt gran que fa que el pic de temperatura s’assoleixi a finals d’estiu. Així, mentre que a finals de primavera està prou fred per inhibir la formació de tempestes, a finals d’estiu i a la tardor està carregat d’energia que n’afavoreix el desenvolupament.

Cal tenir clar que el mapa i els gràfics mostren l’horari més habitual en què hi ha tempesta. Tanmateix, cada dia pot variar i, tot i que sovint els llamps es produeixen al migdia o la tarda, també poden fer-ho a altres hores. És per això que cal consultar la predicció i fer seguiment amb eines com el radar meteorològic o la xarxa de detecció de llamps del SMC.

Article original: Pineda, N, San Segundo H, Rodríguez O. 2026. Tempestes de tarda, però a quina hora?. Vèrtex 320, 14-15.