Canvi climàtic i seguretat a la muntanya

El despreniment d’un bloc de gel (serac) a la glacera alpina de la Marmolada d’aquest diumenge passat (imatge de capçalera) és, segurament un dels accidents més importants que s’ha produït fins ara al món excursionista i en què el canvi climàtic pot haver-ne estat un factor molt rellevant. 

Com explicàvem fa unes setmanes al resum nivometeorològic de la temporada de neu 2021-2022, hem deixat enrere un hivern irregular, marcat per uns pocs episodis notablement nivosos, una destacada persistència anticiclònica a ple hivern i una fosa ràpida i avançada durant l’abril i el maig. I és que si durant les darreries de la primavera meteorològica es van registrar valors de temperatura clarament superiors als que tocarien per a aquestes dates, ja a l’estiu hem tingut el juny més càlid des del 2003. Observeu, si no, el gràfic elaborat a partir de les dades de temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) mesurades pel radiosondatge de Barcelona aquest 2022.  

Una situació que també s’ha produït als Alps, amb un hivern poc nivós (sobretot al vessant sud de la serralada) i un final de la primavera i inici de l’estiu anòmalament càlids. Així, segons es reportava des de MeteoFrance, a mitjans de juny es van assolir registres rècord pel que fa a la temperatura fruit d’un destacat episodi d’onada de calor. Quelcom que també destacava fa pocs dies el Servei Meteorològic Autríac (ZAMG), fent notar també que a l’Observatori Sonnblick, al Hohe Tauern, a més de 3.100 metres sobre el nivell del mar i amb dades des del 1938, no s’havia registrat mai tan poca neu al juny. Per la seva banda, si observeu els mapes d’anomalia de la temperatura a Suïssa pel maig i juny d’aquest 2022 és ben notori el període càlid dels darrers mesos també al sector de màximes elevacions del país alpí. I si us fixeu en les anomalies de temperatura i de precipitació a una estació meteorològica a Bressanonne (clima alpí de fons de vall, i a uns 50 km de la Marmolada) és repeteix la història: maig i juny anòmalament càlids i dèficit pluviomètric acumulat.  

Tot plegat ha implicat una situació de fosa ràpida i avançada de la neu que, com han fet notar alguns organismes oficials tant als Alps com als Pirineus, podia tenir afectacions en la seguretat a la muntanya.  

Així, pel cas concret de les glaceres pirinenques i alpines, quan ha arribat el període de màxima insolació (maig-juny-juliol), i a diferència d’altres anys, les masses de glaç ja estan desprotegides de la neu hivernal i pateixen de forma severa l’efecte de la radiació solar i la temperatura. Això deriva en fusió i humidificació per entrada d’aigua líquida a través de les esquerdes i fissures de la mateixa glacera, facilitant-ne el despreniment (no oblidem que la caiguda dels seracs és quelcom esperable en la dinàmica glaciar). El cas de la Marmolada n’és un exemple de grans dimensions, en un entorn molt freqüentat, i en cap de setmana. 

Sens dubte, cal fer notar que la setmana passada la Federació de Muntanya Francesa (FFCAM) s’avançà, lamentablement, als esdeveniments, i feia pública una nota informativa on advertia d’un estiu inèdit pel que fa a la seguretat als Alps fruit d’aquestes condicions meteorològiques dels mesos i setmanes previs. Citaven, precisament, que els passatges exposats i les rimaies es mostren més delicats que altres anys, la congelació era poc efectiva i les caigudes de roques eren més freqüents, recomanant als professionals que es mantinguessin molt atents i prudents en l’elecció de les sortides, i que multipliquessin les fonts d’informació. Per la seva banda, des de la Guàrdia Civil a l’Aragó alertaven de l’aflorament prematur del gel a la glacera de l’Aneto, quelcom que sense el material (piolet i grampons) i la preparació adequada (tècniques de progressió en neu i gel) podia derivar en accident per relliscada. 

En aquest sentit, sobre la predictibilitat de caigudes de gel o blocs a sectors d’alta muntanya, i en el marc d’una resposta ràpida i breu publicada per  l’Institut Suís de Recerca en Boscos, Neu i Paisatge (WSL) fruit de l’episodi de la Marmolada, els especialistes deixen clar que es fa molt difícil d’avançar-se a aquests tipus de successos. 

Cal dir, això sí, que el desgraciat episodi de diumenge als Alps italians ha donat visibilitat a quelcom que fa temps que s’observa en el món de la muntanya, i que fins i tot s’ha abordat des de la recerca científica. Així, precisament fa un parell d’anys, aquí al Blog de MeteoMuntanya ens vam fer ressò d’un article científic publicat a la revista Artic, Antartic and Alpine Research on s’abordava com està afectant el canvi climàtic a l’estat de les rutes de muntanya, i més concretament, a les del massís del Mont Blanc (els Alps). El podeu llegir aquí, en la versió que vam adaptar per la revista Vèrtex de la FEEC.