Dèficit nival i fosa avançada

La temporada hivernal 2022-2023 s’ha caracteritzat pels gruixos de neu deficitaris i una fusió molt avançada del mantell. El canvi de comportament dels anticiclons n’és una de les causes. 

A les acaballes de l’abril passat, al Pirineu català, ja era gairebé impossible planificar una sortida satisfactòria amb esquís de muntanya. Això era així fins i tot al sector de l’Aran i l’alt Pallars, quan normalment són unes dates encara amb marge per gaudir de moltes ascensions amb tècniques de progressió hivernal. A més, hem deixat enrere una de les temporades amb perill més baix d’allaus dels darrers 30 anys, tal com han informat des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

I és que la temporada 2022-2023 va començar sense cap episodi generós i extens de neu al nostre Pirineu. Després, sense nevades posteriors gaire destacades, no es va poder consolidar una base del mantell amb garanties sobretot fora del sector més atlàntic. A més, episodis com l’anticicló de Nadal – Cap d’Any i l’entrada càlida de la segona setmana de març van rematar una situació general de gruixos deficitaris (paupèrrims al Ter-Freser) i una fosa molt avançada. Les nevades de mitjan maig van ser un miratge que no pot fer oblidar una temporada pobra pel que fa a la innivació al Pirineu.

Una situació que en part ja vam viure l’hivern anterior, si no fos per un inici de temporada 2021-22 esperançador. Així, la primera quinzena de desembre es van mesurar acumulacions de neu molt notables, sobretot al sector axial, però l’arribada de l’anticicló hivernal, amb rècords càlids per Cap d’Any a l’alta muntanya, ens va recordar la situació d’emergència climàtica en què vivim. Finalment, les calorades de l’abril i sobretot el maig també van fer recular la neu de manera ràpida i abans d’hora. Són, doncs, dues temporades seguides amb fosa avançada de la neu a l’alta muntanya, cosa que sembla que cada cop serà menys excepció i més norma.

Canvis en les altes pressions. 

A la revista Vèrtex 298 (novembre-desembre 2021) ja hi vam publicar un article de MeteoMuntanya que se centrava en el canvi climàtic i la neu al Pirineu, i on a partir dels treballs de recerca més recents s’apuntava a temporades més curtes i amb menys gruix i extensió del mantell nival. Des d’aleshores han aparegut alguns treballs més, sent un dels destacats el de Bonsoms et al. (2022) sobre, precisament, la fosa avançada del mantell nival a l’alta muntanya. Així, durant les últimes dècades, de mitjana, la fusió del mantell s’ha avançat 12 dies a cotes altes (2.400 m) respecta el període 1959-1980. A això se li afegeix que la velocitat a la qual marxa la neu s’ha gairebé doblat. Uns canvis que respondrien, en un 75%, a variacions en la circulació atmosfèrica, i preferentment a l’increment de les situacions anticiclòniques.

Altres treballs científics ja fa temps que sostenen que amb el canvi climàtic s’està desplaçant cap al nord el cinturó d’altes pressions subtropicals que circumda el planeta cap als 30° de latitud. Això inclou l’anticicló de les Açores, el centre d’acció més important al nostre sector geogràfic; no només ha guanyat presència i persistència temporal, sinó que també extensió durant el període hivernal, quelcom molt rellevant per la meteorologia i el clima a casa nostra.

I és que aquest canvi, en general, afavoreix la manca de precipitació i condicions de més insolació i càlides a muntanya, alhora que va en detriment de situacions nivoses i fredes del nord-oest. Dit d’una altra manera, costa més tenir episodis de precipitació pel domini anticiclònic, i en tot cas és més fàcil que estiguin associats a masses d’aire càlides, és a dir, amb cota de neu més alta.

Precisament, en aquesta línia, la temporada hivernal 2021-22 el Pirineu va viure dues situacions del nord-oest (al desembre i al gener) on la pujada de la cota va afavorir la fusió de neu caiguda hores abans, el creixement notable de rius (sobretot al sector més atlàntic), així com la humidificació del mantell nival, desencadenant-se allaus. Una humidificació que, seguida d’un període de regel, incrementa la possibilitat d’episodis de neu dura generalitzada i la d’accidents per relliscada. Va ser el cas, als inicis del 2022, sobretot al Pirineu aragonès.

En definitiva, el clima del Pirineu ja no és el que era i de mica en mica haurem d’anar coneixent i anar-nos acostumant a nous patrons meteorològics i nivals fruit del canvi climàtic. Unes situacions que caldrà incorporar a la nostra coneixença, i així planificar de forma més segura les nostres activitats de muntanya a l’hivern i al llarg de tot l’any.