Permafrost al Pirineu: La muntanya canviant

Als Pirineus, una de les serralades més importants del sud sud d’Europa, la criosfera encara té un paper crucial en els processos hidrològics, geomorfològics i ambientals. L’estat i els canvis dels components de la criosfera (neu, glaceres i permafrost) serveixen com a geoindicadors sòlids del canvi climàtic i al mateix temps són perceptibles per a la societat.

El canvi climàtic recent ha provocat canvis pel que fa a la neu i la imminent desaparició de les glaceres pirinenques; tot això s’està supervisant a través de diferents projectes i iniciatives transpirinenques. No obstant això, encara avui se sap molt poc sobre el permafrost més enllà de la seva existència en les zones més altes de la serralada (>2.600 m). Se’n sap encara menys sobre la seva dinàmica recent i com pot respondre a l’augment tèrmic projectat en el futur.

El permafrost, permagel, o pergelisòl, fa referència al “sòl permanentment congelat” (permanently frozen ground, com bé descriuen els anglesos), i pot incloure tant el substrat (sòl, matriu rocosa, matèria orgànica, aigua), com també  la mateixa roca mare que hi hagi per sota dels horitzons superficials del sòl. Més concretament serà considerat permafrost aquell sòl o subsòl que es mantingui un mínim de 2 anys permanentment congelat (temperatura negativa), i cal insistir en el fet que pot ser present en la roca, sense necessitat que hi hagi gel (aigua).

En aquest sentit és interessant afegir que normalment no és possible observar permafrost a ull nu al Pirineu (i fins i tot a l’Àrtic) ja que en capes superficials el terra no està congelat permanentment, sinó únicament durant l’estació freda de l’any. En profunditats inferiors, però, sí que hi podem trobar el sòl permanentment congelat, independentment de l’estació de l’any, ja que és on pot haver condicions més favorables per aconseguir cert aïllament respecte els canvis estacionals de la temperatura de l’aire i l’efecte de la radiació solar.

Permapyrenees (EFA 063/01) és un projecte Interreg POCTEFA, de 3 anys de durada (01/01/2024 – 01/01/2027) i Co Finançat per la Unió Europea que es basa en l’estudi del permafrost, i generarà nous indicadors per al seguiment del canvi climàtic.

Aquest projecte, a més, servirà per a vigilar i prevenir els riscos derivats de la degradació del permagel (p. ex., inestabilitat de vessants o despreniments de roques), que en els últims anys han afectat rutes de muntanya molt freqüentades i a algunes infraestructures. Per a això, s’utilitzaran una sèrie de tècniques noves de monitoratge i una sèrie de perforacions en profunditat per a detectar la presència de permafrost i els riscos associats a la seva existència. A més, la precisa informació generada en aquest projecte serà compartida amb els agents gestors del territori així com amb la població en general afí a practicar i gaudir de la muntanya amb més seguretat.

Aquestes perforacions es realitzaran en les següents zones:

1. Besiberri (GR Besiberri N 2.600 m)
2. Circ de Pessons (GR Clot de la Menera 2.492 m)
3. Vignemale (Col de la Cerbillona 3.198 m)
4. Ardiden (GR Ardiden – Lac Grand 2.460m)
5. Monte Perdido ( Pic Marboré 3.251m)
6. Pica d’Estats (GR Clot de Broate 2.800m)
7. Pica d’Estats (Montcalm 3.078m)
8. Maladeta (Pico de Coronas 3.297m).

En aquest projecte participen com a socis col·laboradors:

Andorra Recerca Innovació, Centre for Studies and Expertise on Risks, the Environment, Mobility and Urban Planning (CEREMA), Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), Kilian Jornet Foundation (KJF), Universitat de Barcelona (UB), Université de Perpignan Via Domitia (UPVD).

Com a associats participen les següents entitats:

Environnements, Dynamiques et Territoires de Montagne (EDYTEM), Grupo de Investigación en Geografía Física de Alta Montaña (GFAM), Ordesa – Viñamala Reserva de la Biosfera, PANGEA, Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de l’ Alt Pirineu, Servei Meteorològic de Catalunya.