El clima de les Muntanyes de Prades

A cavall entre la Depressió Central i la Mediterrània, aquest massís prelitoral, ple de contrastos, té en la boira i el vent les variables que sovint caldrà tenir en compte a l’hora de planificar la nostra sortida.

Les Muntanyes de Prades s’aixequen, com una illa de 1.000 m d’altitud, a pocs quilòmetres del mar, entre les comarques del Priorat, la Conca de Barberà i l’Alt i el Baix Camp. El seu punt culminant, el Tossal de la Baltasana (1.203 m) corona aquest entrellaçat d’altiplans, moles, cingleres, valls i congostos que amaguen tresors naturals i humans com la presència, única a Catalunya, del roure reboll (Quercus Pyrenaica).

Pel que fa a les variables meteorològiques, la boira té força protagonisme a tot el massís. Per una banda, tenim les de caràcter més advectiu, d’origen marítim, que en molts moments de l’any remunten o queden en forma de mar de núvols especialment al sector de los Castillejos i la Mussara. Uns núvols baixos que, amb la seva arribada, poden variar notablement la sensació tèrmica si volteu per la zona, i fins i tot ser pixanera. També es formen boires interiors, cap al Priorat al sud-est, així com les que entren per les Garrigues, al nord-oest del massís. Aquestes estan associades normalment a condicions més hivernals, anticiclòniques, de manera que poden implicar ambient molt fred, gèlid, alhora que poden afavorir bonics paisatges gebrats (boira farinosa).

I és que el vent també és un element molt important en aquest sector de muntanya. Hi destaca especialment el mestral o serè (nord-oest), tan característic i rellevant a les muntanyes del sud del país. Així, a l’hivern és ben comú, amb possibilitat de ratxes molt fortes que superin els 100 km/h especialment a la meitat sud i oriental del massís, que vessa cap al camp de Tarragona. Els escaladors habituals a la zona ja s’ho coneixen i amb el mestral busquen les parets més arrecerades per evitar ensurts o desconfort fruit de la seva força i persistència.

Pel que fa a la precipitació, l’Atles Climàtic de Catalunya del trentenni 1991-2020 mostra una precipitació anual d’uns 700 mm als sectors culminants del massís i entre 500 i 600 mm a les poblacions situades a cotes inferiors. Com podeu veure al gràfic, la probabilitat més gran de dia de pluja és a la primavera; amb tot és a la tardor quan l’acumulació de precipitació pot ser més destacada, potencialment torrencial; el 22 d’octubre de 2019 es van mesurar a Prades 287,4 mm en sol dia, dels quals 48,9 mm en només 30 minuts.

Però si cal destacar algun episodi de pluja a la zona és el del 9 a l’11 d’octubre de 1994 (l’anomenat Aiguat de Sant Tomàs), amb inundacions catastròfiques fruit d’una situació de vent mediterrani del sud-est. Va ser a Alforja, a les faldes del massís, on es va mesurar el màxim de l’episodi, un total de 424,1 mm en aquells 3 dies. Amb tot, s’estima que es van superar els 500 mm al sector entre Farena i la Mussara.

Un altre aspecte interessant i ben rellevant per a la seguretat a muntanya és que aquest sector del prelitoral no destaca gaire pel nombre de dies de tempesta, que són al voltant dels 23-25 a l’any, de manera que seria un dels massissos de Catalunya amb menor probabilitat que tingueu llamps i trons.

Pel que fa a la temperatura, a l’estiu, la marinada i l’altitud suavitzen les condicions tèrmiques amb comparació amb les cotes baixes de l’entorn, que poden superar fàcilment els 35ºC, i fins i tot els 40ºC durant els dies més calorosos de l’any. Alhora, la xafogor fruit de la humitat mediterrània pot ser un factor força limitant a l’hora de fer activitat alguns dies de l’any.

En canvi, a l’hivern, els registres tèrmics poden arribar a ser ben rigorosos, gèlids, sobretot en sectors enclotats on s’hi acumula l’aire fred. És el cas de l’altiplà de Prades, orogràficament molt particular, on actualment hi ha l’estació meteorològica automàtica de l’SMC instal·lada el desembre de 1995 i reubicada el gener de 2013; aquesta última dècada ha mesurat, de mitjana, prop d’un centenar de dies de glaçada anuals. En situacions d’inversió tèrmica acusada, aquesta depressió enlairada és sovint un dels pocs indrets del país on s’enregistren valors negatius de temperatura fora del Pirineu, amb elevada humitat, gelades notables i temperatura que als cims propers pot arribar a ser 10 o 15 ºC superior durant la matinada.

Una fredor que, a més, ajuda a la conservació de la neu a terra en cas que s’hagi produït alguna emblanquinada. I és que cada temporada hivernal, i especialment al gener, neva al massís. En determinades condicions, les nevades poden ser molt abundants: del 7 al 8 de gener de 2010, l’estació automàtica de Prades va mesurar 70 cm de neu en 24 hores. Més recentment, el 10 de gener de 2021 la depressió Filomena va deixar-hi 46 cm i la neu va romandre al terra durant dues setmanes. Una presència anual de neu alguns dies d’hivern que es pot extrapolar als cims de més altitud de l’entorn, i especialment als vessants més obacs.

Per cert, si teniu més ganes de meteorologia a les muntanyes de Prades, podeu consultar la xarxa d’estacions de mesura i les càmeres de Meteoprades (www.meteoprades.net).