El clima del massís del Port

El massís del Port és un mur muntanyós a cavall de Catalunya, el País Valencià i la Franja de Ponent, amb un complex i preciós mosaic de torrents, cims, cingleres, valls i altiplans on conviu una interessant varietat de fauna i de flora. Avui parlarem del seu clima, que us reserva algunes sorpreses.

La Serralada Ibèrica s’estén des de la Sierra de la Demanda i la d’Urbion, al nord-oest, fins als massissos que queden entre la vall del Túria (País Valencià) i la vall de l’Ebre (Catalunya). En aquest sector que mira a la Mediterrània hi trobem punts culminants com la serra de Javalambre (2.020 m), la del Maestrat (amb el pic del Penyagolosa de 1.815 m), o ja a Catalunya, el massís del Port, amb el Caro i els seus 1.442 m. Parlem, doncs, d’una barrera geogràfica ben prominent a pocs quilòmetres del mar.

El gener de 2007, el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica completa al cor del massís, per poder disposar d’informació a temps gairebé real de les condicions d’aquesta àrea singular, i crear una sèrie climàtica de referència. Està situada a 1.055 m d’altitud, prop del coll de la Carrasqueta, a l’oest del Caro, al terme municipal de Roquetes (Baix Ebre). Gràcies a aquests anys de registres, ja en podem fer una mica de climatologia per a diferents variables atmosfèriques.

El vent, sobretot el de Mestral, i sovint anunciat pel característic núvol anomenat la Cella, és un dels meteors protagonistes del massís. Tot i que l’estació meteorològica no es troba especialment exposada, no són estranys els dies en què les ratxes màximes poden superar els 100 km/h, especialment durant la meitat freda de l’any.

La temperatura màxima hi ha arribat a superar els 35ºC (recordem, a 1.055 m), mentre que a l’hivern és habitual que s’hi assoleixin registres negatius, que si els combinem amb el vent, poden implicar condicions ben dures a la intempèrie pel que fa a la sensació tèrmica. Ara com ara, els valors extrems han estat de -11,3 ºC el 4 de febrer de 2012 i de 37,2 ºC el 12 d’agost de 2012, curiosament el mateix any, i el 14 d’agost de 2021.

Pel que fa a la precipitació, al llarg dels seus primers 16 anys de dades, la mitjana anual és de més de 1.100 mm. És un valor superior al de Vielha, capital de l’Aran, semblant al de sectors plujosos del Ripollès i només superat a Catalunya per indrets de l’alta muntanya pirinenca. Cal dir que totes aquestes zones tenen un règim pluviomètric molt diferent del massís del Port, sobretot pel que fa a la pluja d’estiu.

L’any més plujós de la sèrie va ser el 2020, amb un total de 1.923 mm, dels quals 489 mm es van recollir al març, 380 mm al novembre, 320 mm al gener o 270 mm a l’abril. En canvi, l’any més sec va ser el 2017, amb un total de només 568 mm, dels quals 334 mm van caure durant el primer trimestre, de manera que d’abril a desembre només es van recollir 234 mm. I és que tot i ser un dels indrets més plujosos del país, no s’escapa de patir llargs períodes àrids.

Els equinoccis són els períodes amb més probabilitat de precipitació, i també els períodes amb més intensitat diària. En aquest sentit, el Port te un comportament únic a casa nostra. Gairebé cada any s’hi registra algun dia amb més de 100 mm de precipitació i no passen gaires anys sense veure episodis que superen els 200 o 300 mm en diversos dies. Cal destacar els 336,1 mm del 29 de novembre de 2014, pluja màxima diària de tota la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC, que cobreix tot el territori de Catalunya), o els 700 mm en una setmana del març de 2015.

Cal dir que tots aquests episodis amb totals pluviomètrics tan destacats es donen en situacions mediterrànies, que van des del gregal fins al xaloc, passant pel llevant. En aquest sentit, queda clar que si planifiqueu una sortida al massís del Port amb aquestes configuracions meteorològiques, caldrà estar atents a la possibilitat de molt mala visibilitat i pluja abundant, de manera que serà clau anar preparat davant de problemes d’orientació i humidificació del material, i estar atents a la crescuda dels barrancs i torrents, alguns d’ells normalment ben secs. En canvi, a l’estiu la pluja és escassa, tot i l’arribada d’algunes tempestes que es formen a la Ibèrica.

En relació amb la neu, no és estrany que cada temporada hivernal nevi diverses vegades al sector enlairat del massís, i que la neu agafi, emblanquinant el paisatge. Precisament, entre mitjans de gener i de febrer ens trobem amb el període amb una probabilitat més alta de tenir neu a terra (arriba a superar el 40% en alguns moments). La nevada més important al llarg d’aquests anys de dades va deixar 87 cm a cavall del febrer i el març del 2013.

Com veieu, si us agrada la meteorologia i la muntanya, aquest massís de l’extrem sud de Catalunya és un destí excursionista de primera divisió.