El clima del Montsec

Situat a les serralades exteriors prepirinenques, la serra del Montsec és un mur muntanyós de més de 40 km de llargada que s’enlaira de forma prominent entre la Baixa Ribagorça, la Noguera i el Pallars Jussà. Una localització que en determina força peculiaritats climàtiques respecte l’entorn.

Per començar, es troba força a recer dels fluxos atmosfèrics d’origen atlàntic, i especialment de nord-oest fruit de la gran barrera pirinenca. A banda, les serralades litoral i prelitoral catalanes dificulten l’arribada de la influència mediterrània. Tot plegat li configura un clima marcadament continental.

Les dades de l’Estació Meteorològica Automàtica (EMA) del Montsec d’Ares (1.572 m), instal·lada el juny de 2003 a la carena de la serralada, ens ofereixen informació detallada de la temperatura, humitat relativa, precipitació, vent, radiació solar i pressió atmosfèrica.

Pel que fa a la pluviometria, segons l’Atles Climàtic 1991-2020 s’hi acumulen 694 mm anuals de mitjana. La primavera és l’estació de l’any que totalitza més precipitació i també és quan més fàcilment podeu tenir un dia de pluja: 3-4 dies de cada 10 podem esperar que siguin passats per aigua, ni que sigui una estona.

Diverses situacions poden fer que ens plogui, però volem destacar les de sud-oest, que especialment a la primavera poden ser de caràcter més convectiu, amb possible canvi sobtat de les condicions, pluja intensa i temps violent (ratxes fortes de vent, calamarsa o pedra, llamps i trons). Sens dubte, caldrà no badar si esteu escalant una via llarga i teniu poc marge per abandonar-la, o si un matí radiant us ha animat a ficar-vos en un engorjat. Quan aquest patró general de garbí està associat a una situació de caràcter més advectiu, sovint prefrontal, l’efecte orogràfic afavoreix la boira densa i la possibilitat de pluja continuada i abundant.

Pel que fa a la temperatura al sector enlairat del massís, podem dir que els contrastos tèrmics típics de les zones continentals, allunyades de l’efecte suavitzador del mar, no són tan marcats com a les cotes més baixes de l’entorn. Així, a l’hivern, el fred segueix el mateix patró que en altres massissos de la mateixa altitud, i hi glaça més de la meitat dels dies a cotes altes, sobretot al febrer (mínima absoluta de –13,7 ºC el febrer de 2012).

A l’estiu, les brises fan ascendir l’aire càlid de les valls i conques, sent la calor ben present, tot i que amb la moderació que li aporten els 1.500 m d’altitud i la humitat baixa dominant. Amb tot, els darrers anys s’està normalitzant la superació dels 30 ºC alguns dies d’estiu a 1.500 m (32,5 ºC el 14 d’agost de 2021, 31,3ºC el 16 de juny de 2022, 32,3ºC el 18 de juliol de 2023 i 30,1ºC el 31 de juliol de 2024). Si tenim en compte, a més, que probablement us espetega un bon sol, el confort tèrmic pot arribar a ser força exigent, i sempre caldrà tenir en compte les limitacions a l’hora de trobar aigua al massís fruit de les seves característiques litològiques.

En aquest sentit, cal dir que les situacions anticiclòniques (cada cop més freqüents), i sobretot durant la meitat freda de l’any, a banda d’inhibir la pluja i afavorir la inversió tèrmica, també impliquen cels serens i ambient sec a les cotes altes (s’assoleixen valors fins i tot inferiors al 10%). Són situacions de mars de núvols extensos als dos costats de la serralada, amb un temps gèlid i emboirat a les conques i zones fondes, típics de desembre a febrer, però amb visibilitat molt bona i potser condicions força més suaus pel que fa a la temperatura als sectors enlairats.

A més, sigui per aquestes situacions d’anticicló, més típiques dels solsticis, o per la difícil arribada d’humitat atmosfèrica per l’efecte barrera d’altres relleus circumdants, en general és un sector amb poca nuvolositat al llarg de tot l’any. Un fet que explica, per exemple, que sigui un entorn privilegiat per a l’observació astronòmica.

Si parem atenció al vent, i tenim en compte com destaca la serra respecte a l’entorn, ens podem imaginar que hi bufa sovint. Així, tot i quedar a recer del vent de nord, les ones a sotavent del Pirineu axial poden implicar ràfegues fortes, amb turbulència acusada. En canvi, la persistència de vent fort el podem esperar, més aviat, en situacions de sud a oest. S’observa com a l’hivern no són estranyes les ratxes màximes de més de 75 km/h a les crestes, una velocitat que, en un punt exposat, ens pot portar algun problema d’equilibri. En congostos a cotes baixes, com per exemple a Terradets, el vent catabàtic pel desguàs d’aire fred des de la conca de Tremp pot ser una bona murga pels escaladors abans d’enfilar cap a les vies.

Finalment, cal afegir que les nevades no són estranyes a les crestes del Montsec, però normalment amb poc gruix i la neu tendeix a durar poc a terra.

Article original: Esteban P i Serra A. 2024. El clima del Montsec. Vèrtex 313, 14-15.