Vent, boira i neu al Montseny

L’altitud del Massís del Montseny, ben diferenciada respecte a l’entorn, així com la seva proximitat al mar, afavoreixen un comportament particular de variables meteorològiques com el vent, la boira o la neu, al seu sector culminant.

A cavall del prelitoral Nord i de la serralada Transversal, El Parc Natural del Montseny, també Reserva de la Biosfera per la UNESCO, està format per dues grans unitats geogràfiques. Per una banda, la més modesta en altitud, la del Pla de la Calma, amb el Puig Drau (1345 m), el Sui (1318 m) i el Tagamanent (1056 m) com a cims principals. Per l’altra, passat Collformic, trobem el sector de màximes altituds, amb el Matagalls (1698 m), el Turó de l’Home (1706 m) i les Agudes (1705 m). És en aquest sector més elevat del massís on, des de l’any 2010, i agafant el relleu de les observacions manuals iniciades el 1932, el Servei Meteorològic de Catalunya recull dades a l’estació automàtica (EMA) de Puig Sesolles (1.668 m), el què ens permet destacar algunes pinzellades sobre el comportament del temps, a vegades força extrem.

I és que amb una elevada afluència fruit del seu atractiu i la seva proximitat a sectors densament habitats com Barcelona, Girona o Vic, cal ser molt conscients que en certes situacions meteorològiques i en determinants moments de l’any ens hi podem trobar condicions força desfavorables a la intempèrie. És el cas, especialment, del vent, que pot arribar a ser molt fort, així com la boira, que pot implicar períodes de visibilitat reduïda. La neu, per la seva banda, pot aparèixer de manera intermitent diverses vegades durant la meitat freda de l’any.

El vent fort

La condició prominent del Montseny l’exposa de forma magnífica als fluxos d’aire de qualsevol direcció. Només cap al nord és on, el Pirineu, li fa una mica d’ombra. En canvi, amb la resta de components el vent agafa molt de protagonisme, sobretot durant la meitat freda de l’any. Així, la manca de fregament del relleu permet que sovint, i especialment amb vent general de l’oest o sud-oest, es puguin assolir ratxes màximes fortes o molt fortes. Tant és així que pot resultar ser el màxim de vent mesurat a Catalunya, fins i tot per sobre de sectors enlairats del Pirineu. N’és un exemple recent l’episodi de l’1 al 5 de novembre de 2023, amb superacions diàries dels 100 km/h de ratxa màxima, destacant el dia 2 amb 158 km/h; amb tot queda encara curt respecte als 181 km/h del 21 de desembre de 2019, la ratxa més forta mai mesurada per l’EMA.

Unes condicions, evidentment, que poden implicar problemes d’equilibri i que cal a tenir molt en compte, sobretot, en llocs amb possibilitat de caiguda com la cresta dels Castellets. A més, tot i trobar-nos a la muntanya mitjana, aquest vent fort i persistent pot agreujar notablement la sensació de fred mentre carenegem.

La boira a muntanya

La proximitat al mar i el refredament i condensació de l’aire fruit de l’ascens forçat pel relleu fan que sigui habitual la presència de núvols al Montseny. Així, no són poques les vegades que es pot observar un capell que tapa el sector del Turó de l’Home, sovint premonitori d’un canvi de temps. Segons les dades de l’EMA de Puig Sesolles, de febrer a novembre, i especialment al setembre i octubre, la humitat relativa mitjana supera el 70%. Això és simptomàtic d’aquesta presència prou recurrent d’estrats a cotes altes, fet que implica moltes vegades visibilitat reduïda. És una situació que cal no menystenir, especialment per part de visitants o excursionistes poc experimentats, ja que amb l’afegit de la morfologia monòtona del terreny a sectors com el Pla de la Calma o del Matagalls, una passejada sense dificultat pot derivar en una situació de total desorientació per manca de referències a l’entorn.

La neu

Veure el Matagalls, el Turó de l’Home o les Agudes innivats no és pas estrany a l’hivern (de novembre a maig), tot i que són normalment emblanquinades efímeres i amb gruixos poc importants. Amb tot, sobretot amb situacions de llevant hivernals, mediterrànies, es poden donar episodis amb acumulacions molt destacades de neu nova que de vegades perduren diverses setmanes al capdamunt del massís.

Un episodi molt notable, sens dubte, va ser el temporal Glòria, amb més de 400 mm de precipitació (neu i pluja) del 19 al 23 de gener de 2020 i més de 50 cm de neu al sector culminant del Montseny, fins i tot amb congestes que superaven el metre. De la darrera temporada 2022-23 destaca la nevada del 7 i 8 de febrer de 2023, que va atreure molta gent a culminar algun pic amb esquís de muntanya o raquetes de neu. La més recent és la del passat 5 de gener de 2024.

En aquest sentit, tot i que les allaus de neu són un fenomen geomorfològic extremadament rar al massís, se n’ha reportat alguna a la zona (fins i tot amb algun rescat), cosa bona de saber sobretot si decidiu aprofitar alguna d’aquestes nevades generoses per fer alguna activitat entorn de les Agudes i a la cresta dels Castellets.

Podeu trobar l’article original a:

Esteban, P. i Serra, A. 2023. Vent, boira i neu al Montseny. Revista Vèrtex 309, 16-17.