Anticicló hivernal i neu

Quan l’anticicló agafa el protagonisme en la predicció meteorològica, inevitablement pensem en estabilitat atmosfèrica, i en general, en sol i manca de precipitació. Si aquestes altes pressions es produeixen durant la meitat freda de l’any, i especialment durant l’hivern (desembre-febrer), s’afavoreix l’acumulació de l’aire fred a les zones més fondes i baixes de l’interior, sovint amb rosades o gelades matinals, i fins i tot amb boira.

Però si ens enlairem cap a la muntanya el canvi pot ser radical i trobar-nos amb un cel radiant, amb molt bona visibilitat, i amb registres de temperatura més suaus, fins i tot càlids amb relació a les mitjanes d’aquell període. Dos mons separats per la inversió tèrmica, ja que, sobretot durant la matinada i el matí, fa més fred a les valls que a cotes altes.

I és que un dels fenòmens que sovint es produeix en condicions d’anticicló és la subsidència de l’aire en un sector geogràfic extens. És a dir, el seu descens generalitzat des de nivells mitjans de l’atmosfera (5.000 o 6.000 m) cap a altituds inferiors.

Quan aquest procés es dona, per una banda, s’inhibeix la convecció, és a dir, el creixement de nuvolades, i en conseqüència, la formació de ruixats per l’ascens i refredament d’aire humit. Per l’altra, aquest aire descendent s’escalfa a mesura que davalla a raó d’1 ºC cada 100 m, alhora que s’asseca notablement. Aquest fet acaba provocant que l’aire a cotes mitjanes o altes pugui ser més càlid que el que hi ha a cotes inferiors, i que s’assoleixin valors d’humitat relativa molt baixos, fins i tot per sota del 10%; s’haurà format una inversió tèrmica fruit de la subsidència anticiclònica.

Durant l’hivern el nivell d’inversió sovint marca una clara frontera entre les cotes mitjanes i altes, amb un temps radiant, poc fred i sec, i els sectors de menor altitud, amb temps més humit, fins i tot ben emboirat, i gèlid. Una frontera que encara avui no és fàcil de predir, i tot i que els models meteorològics han millorat substancialment, encara no acaben d’ajustar amb exactitud a quina altitud se situarà i com evolucionarà.

Mantell nival i anticicló

A l’hivern, el comportament de la temperatura i la humitat relativa de l’aire condicionarà l’equilibri energètic de la neu. Dit en altres paraules, si tindrà un refredament (normalment nocturn) més efectiu, refredant-se i afavorint la seva conservació, o, en canvi, si l’ambient càlid i humit decantarà la balança cap a la seva fusió. Entremig, podem tenir una escala de grisos que determinarà l’estat superficial de la neu i, on també jugaran factors com l’altitud, persistència, intensitat de la subsidència, així com per la cota i orientació del vessant, o la durada del dia.

Així, per exemple, una situació força freqüent és que domini el cicle de fusió diària (temperatura suau i escalfament solar) i posterior regel nocturn (refredament de la neu), el que pot derivar en la formació, per exemple, de crostes incòmodes d’esquiar, però que perdrien consistència al llarg de les hores de sol.

Una altra seria el cas de la formació de neu molt dura per condicions d’anticicló fred i sec, una situació que hauria de venir precedida per un període de fusió de la superfície del mantell nival. Aquesta humidificació anterior es podria donar, per exemple, per un període d’anticicló càlid persistent o per un episodi de molta nuvolositat i pluja a cotes altes.

Una tercera possibilitat seria la formació de facetada en superfície (cristalls amb cares planes, també dita neu sucre o pols reciclada)  fruit d’un ambient fred i sec, el que afavoreix molta pèrdua d’energia i que la neu perduri molt freda. Si la humitat relativa és alta (amb cel serè i poc vent), aleshores pot dominar el creixement de cristalls de gebre de superfície.

Diverses possibilitats de transformació de la neu de gran interès en la predicció d’allaus, la qualitat de l’esquí, i la progressió amb seguretat, raó que explica la necessitat, encara que faci “bon temps”, de consultar el Butlletí de Perill d’Allaus (general de Catalunya o local per l’Aran), on també trobareu informació relativa a aquestes condicions del mantell. En aquest sentit, us recomanem la lectura d’aquesta publicació del bloc de l’ACNA (Associació el Coneixement de la Neu i les Allaus) sobre la importància de la meteorologia en els canvis de la neu.

Cal, doncs, quedar-se amb la idea que segons quina sigui la seqüència de diferents situacions d’anticicló hivernal (a vegades més centrat, altres vegades en quedem més als seus límits implicant ambient més fred/càlid, plàcid/ventós), l’estat superficial de la neu pot evolucionar d’una manera o una altra, i que una d’aquestes possibilitats és la generalització de la neu molt dura, exposant-nos a caiguda. Aquest va ser el cas de Nadal i Reis de l’hivern 2019-2020, així com l’inici del 2022, i que lamentablement va implicar alguns accidents fins i tot molt greus.

En definitiva, encara que la predicció meteorològica sigui de “bons temps anticiclònic”, si practiqueu activitats de muntanya, l’anticicló hivernal és una situació que cal no menystenir pel que fa a la seguretat, per exemple per la possibilitat de neu ben endurida que pot arribar a ser complicada de superar fins i tot amb piolet i grampons, a banda de la cura que cal tenir amb la hidratació o i la protecció solar fruit de l’ambient molt sec i el cel radiant.

Canvi climàtic i altes pressions. 

A la revista Vèrtex 298 (novembre-desembre 2021) ja hi vam publicar un article de MeteoMuntanya que se centrava en el canvi climàtic i la neu al Pirineu, i on a partir dels treballs de recerca més recents s’apuntava a temporades més curtes i amb menys gruix i extensió del mantell nival. Des d’aleshores han aparegut alguns treballs més, sent un dels destacats el de Bonsoms et al. (2022) sobre, precisament, la fosa avançada del mantell nival a l’alta muntanya. Així, durant les últimes dècades, de mitjana, la fusió del mantell s’ha avançat 12 dies a cotes altes (2.400 m) respecta el període 1959-1980. A això se li afegeix que la velocitat a la qual marxa la neu s’ha gairebé doblat. Uns canvis que respondrien, en un 75%, a variacions en la circulació atmosfèrica, i preferentment a l’increment de les situacions anticiclòniques.

Altres treballs científics ja fa temps que sostenen que amb el canvi climàtic s’està desplaçant cap al nord el cinturó d’altes pressions subtropicals que circumda el planeta cap als 30° de latitud. Això inclou l’anticicló de les Açores, el centre d’acció més important al nostre sector geogràfic; no només ha guanyat presència i persistència temporal, sinó que també extensió durant el període hivernal, quelcom molt rellevant per la meteorologia i el clima a casa nostra.

I és que aquest canvi, en general, afavoreix la manca de precipitació i condicions de més insolació i càlides a muntanya, alhora que va en detriment de situacions nivoses i fredes del nord-oest. Dit d’una altra manera, costa més tenir episodis de precipitació pel domini anticiclònic, i en tot cas és més fàcil que estiguin associats a masses d’aire càlides, és a dir, amb cota de neu més alta.

Precisament, en aquesta línia, la temporada hivernal 2021-22 el Pirineu va viure dues situacions del nord-oest (al desembre i al gener) on la pujada de la cota va afavorir la fusió de neu caiguda hores abans, el creixement notable de rius (sobretot al sector més atlàntic), així com la humidificació del mantell nival, desencadenant-se allaus. Una humidificació que, seguida d’un període de regel, incrementa la possibilitat d’episodis de neu dura generalitzada i la d’accidents per relliscada. Va ser el cas, als inicis del 2022, sobretot al Pirineu aragonès.

Posteriorment, tant la temporada 2022-23, així com de moment la 2023-24, la manca d’episodis de neu rellevants i la persistència de l’anticicló han derivat en condicions deficitàries, fins i tot paupèrrimes, de gruix i extensió de la neu a muntanya.

En definitiva, el clima del Pirineu ja no és el que era i de mica en mica haurem d’anar coneixent i anar-nos acostumant a nous patrons meteorològics i nivals fruit del canvi climàtic. Unes situacions que caldrà incorporar a la nostra coneixença, i així planificar de forma més segura les nostres activitats de muntanya a l’hivern i al llarg de tot l’any.