El malaurat accident de l’any 2000 al Balandrau

El fenòmen del torb es va fer famós amb el tràgic episodi de finals de desembre del 2000, conegut com el del Balandrau, i sobre el qual se n’ha publicat el llibre “3 nits de torb i 1 Cap d’Any” i se n’ha derivat el documental “Balandrau: Infern glaçat”, ambdós de gran interès per entendre com poden ser d’adverses les condicions si ens enxampa aquest fenomen nivometeorològic.

Aquell episodi de transport massiu de neu va comptar amb la col·laboració necessària d’una ventada molt forta que es va perllongar durant més de dotze hores i que no només va afectar els cims i colls del Pirineu, els llocs on habitualment el vent bufa amb més força, sinó que va picar amb molta intensitat a tota la serralada, fins i tot a les valls. Això va fer que el torb, sovint restringit a cotes altes, també reduís la visibilitat a les cotes baixes i mitjanes del Pirineu.

El flux de vent del nord que s’estableix quan hi ha un anticicló cap al Cantàbric (Atlàntic) i baixes pressions cap al golf de Gènova (Mediterrània), en arribar al nord de la península Ibèrica es troba amb la serralada dels Pirineus, una barrera natural que fa que gran part del flux es desviï i passi per la vall de l’Ebre i el golf de Lleó. Una part del flux, però, sí que pot superar les muntanyes, especialment a l’extrem oriental de la serralada. Un vent del nord, que, habitualment, genera ones de muntanya a sotavent de la cadena muntanyosa, és a dir a Catalunya, que es propaguen horitzontalment, i en cas que l’aire sigui prou humit a les capes mitjanes de l’atmosfera es formen altocúmuls lenticulars (núvols mitjans en forma de llentia o plat). Però en algunes ocasions, i com es mostra a la figura, quan hi ha una inversió tèrmica al cim de la serralada, o quan hi ha una marcada cisalla, el vent triga a entrar, ho fa sobtadament, i les ones de muntanya no es propaguen horitzontalment sinó verticalment. Això es tradueix en episodis de vent intens que no només afecten els cims, carenes i colls del Pirineu sinó a tota la serralada, també a les valls.

Això és el que va passar en l’episodi de l’any 2000, on a més es va afegir el fet que, una setmana abans, un temporal de llevant havia deixat gruixos de neu molt abundants al Pirineu oriental, d’entre 100 i 150 cm, especialment a la zona entre el Puigmal i el Costabona. D’altra banda, les condicions meteorològiques d’aquells dies van fer que el 30 de desembre, tota la neu que havia caigut una setmana abans encara estigués poc compactada i apta perquè se l’endugués el vent.

Tot plegat es va traduir en un episodi de dotze hores de torb molt dens (quan la velocitat del vent de més de 100 km/h el torb pot arribar a transportar més de mig quilo de neu per segon i metre quadrat) que va fer que la visibilitat fos molt reduïda, en alguns moments inferior al metre, i que al torrent de Fontlletera, sota el Balandrau, s’arribessin a acumular gruixos de gairebé sis metres de neu.

A més, el torb va anar acompanyat de molt de vent i d’una temperatura extremadament baixa. Entre les dues de la tarda del dia 30 de desembre i les tres de la matinada del dia 31, l’estació d’Ulldeter, situada a una altitud de 2.364 m, va registrar cops de vent de més de 100 km/h i un cop màxim de 138 km/h. A més, a mitjanit la temperatura va baixar fins als -15 °C, fent que la sensació tèrmica rondés els -30 °C durant moltes hores. En definitiva, es van reunir els ingredients necessaris per convertir el Pirineu en un congelador sense visibilitat, que va atrapar a desenes de muntanyencs a diferents sectors de la serralada, i que malauradament se’n va endur la vida de dotze, la majoria al sector del Balandrau.