Meteorologia i seguretat a muntanya

Molt freqüent a les nostres muntanyes, pot tenir afectacions en la nostra mobilitat i equilibri, aspecte a tenir molt en compte si esteu enfilats a una cresta, circuleu per sectors exposats i amb risc de caiguda, o esteu enmig d’una via d’escalada o ferrada.

Ratxes freqüents de 70-80 km/h poden dificultar seriosament la nostra estabilitat, i superiors a 90-100 km/h ens dificultaran molt poder avançar amb normalitat.

A més, el vent molt fort ens pot fer perdre tot allò que no tinguem ben falcat, com pot ser el mapa, una peça d’abrigar indispensable (com els guants fent muntanya hivernal) o, fins i tot, menjar.

El vent en la muntanya hivernal, a més, afavoreix el transport i redistribució de la neu.

Amb visibilitat reduïda (inferior a 100 m) podem perdre fàcilment les referències (nord, sud, est, oest), així com perdre el fil en corriols poc marcats o terreny molt homogeni. 

També ens pot portar problemes a l’hora d’identificar els passos més segurs per superar, per exemple, en una grimpada. 

Desorientar-nos amb boira fer-nos caminar en la direcció oposada a la desitjada, amb la possibilitat d’acabar a llocs ben allunyats d’on teníem previst arribar.  

Portar i saber emprar amb destresa un mapa, una brúixola i/o un GPS són coneixements de gran utilitat si feu activitats de muntanya.

A més, quan la boira es combina amb terreny innivat, podem patir el contínuum blanc o “whiteout”, que a banda de tot el que hem dit fins ara, fins i tot pot implicar-nos marejos i pèrdua d’equilibri, quelcom gens desitjable en llocs exposats a caiguda; si sentim que s’ha desencadenat una allau de neu, no sabrem quin recorregut està seguint.

Mullar-nos fruit de la pluja, tant si és persistent com per un xàfec local molt intens, pot generar un fort desconfort tèrmic, i en condicions de fred pot derivar en una hipotèrmia. 

És molt recomanable portar sempre material impermeable i controlar que tothom del grup es manté bé, és a dir, no mostra indicadors d’una possible hipotèrmia si ens ha calat l'aigua.

La pluja abundant afecta a l’estat dels camins, fent-los més feixucs per la presència de fang o basals. Portar un calçat adequat evitarà afectacions en la nostra progressió en aquestes condicions de terreny humit.

L’aigua, en mullar la roca, pot canviar completament el grau de dificultat i durada d’una grimpada o d’una via d'escalada o ferrada, i si ha estat intensa o copiosa serà més fàcil que es produeixin despreniments, esllavissades i caigudes de blocs; caldrà tenir-ho ben en compte durant o just després d’un episodi de precipitació.

Amb pluja abundant creixerà el cabal dels rius i torrents, i s’afavorirà la humidificació i fusió de la neu. Si la precipitació és intensa, aquest increment del cabal pot ser sobtat, factor de perill de primer ordre en la pràctica del descens d'engorjats.

La pluja intensa, sobretot a l’estiu, és normal a muntanya i sovint va associada a la formació de tempestes. 

Si ens afecten, ens podem trobar amb condicions de temps molt desfavorable que, a més, pot implicar ratxes fortes i sobtades de vent, mala visibilitat o l’impacte de calamarsa o pedra.

L’element més perillós quan hi ha tempesta són els llamps, ja que ens poden implicar cremades, pèrdua de consciència, i en el pitjor dels casos, la mort instantània per fulguració.

Els impactes de llamp són especialment probables en zones culminants, carenes o a camp obert. Els elements metàl·lics poden atraure els llamps, quelcom a tenir ben en compte si escaleu, feu una cresta, o una via ferrada. 

Informeu-vos una mica més sobre les mesures a prendre en cas de tempesta elèctrica aquí.

En una nevada persistent i intensa podem patir una pèrdua important de visibilitat, i a mesura que es vagi acumulant la neu nova, pot ser difícil reconèixer traces preexistents o les senyalitzacions del camí. 

La pèrdua de referències per homogeneïtzació del terreny, i les dificultats en la progressió fruit de la neu acumulada, faran la navegació cada cop més difícil. 

També cal ser conscients que el ritme d’avanç probablement serà més lent que el previst sense neu, sobretot si no anem equipats amb esquís de muntanya o raquetes de neu. 

Caminar per neu sense la roba i calçat adequat ens deixarà els peus molls, i amb l’estona, patirem un refredament excessiu d’aquestes extremitats inferiors. Amb l’estona tindrem més dificultat amb la mobilitat dels peus, un primer pas cap a possibles congelacions.

Amb els canvis meteorològics, el mantell nival pot perdre estabilitat, i es poden desencadenar  allaus naturals o accidentals. Si circuleu per terreny innivat fora de zones controlades, consulteu sempre el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA general de Catalunya o local per l’Aran), i així podreu traçar un itinerari adequat en funció del grau de perill. També és molt important formar-se en els bons hàbits de circulació hivernal, així com en l’ús del material tècnic i de seguretat (DVA - Detector de Víctimes d’Allaus, pala, sonda, piolet, grampons).

Els canvis meteorològics, junt amb altres factors, afecten l’estat superficial del mantell nival.

Aquest pot presentar una alta variabilitat espacial, el que ens obliga, quan fem muntanya hivernal, a anar preparats per diferents tipus de duresa de la neu. 

Un estat superficial del mantell nival que en un mateix lloc pot canviar al llarg d’una mateixa jornada i a vegades de forma força ràpida. 

La presència de zones amb neu dura és ben habitual a la muntanya hivernal, però també ens en podem trobar a l’estiu en forma de congestes isolades en sectors alts i obacs. 

És per això que, amb presència de neu, és indispensable portar i saber emprar el piolet i els grampons, ja que un petit tram de neu dura pot impedir-nos el pas, o en els pitjors dels casos deixar-nos atrapats sense poder avançar o retrocedir, o provocar una caiguda en una zona perillosa.

A més, amb determinades situacions meteorològiques, es donen episodis de neu dura força generalitzada, el que incrementa de forma molt notable el grau de dificultat de qualsevol sortida per terreny innivat.

És ben conegut que l’exposició excessiva als rajos solars pot tenir afectacions en la nostra pell o els ulls. 

Cal tenir en compte que a l’alta muntanya hivernal, per l’efecte mirall de la neu, s’incrementa la possibilitat de patir aquestes afectacions. 

A més, a l’hivern o la primavera podem tenir dies relativament càlids i molts secs a cotes altes, sent jornades en què el filtre atmosfèric envers la radiació encara sigui menys efectiu per la baixa humitat, alhora que fruit de l’esforç físic, ens agafin ganes de treure’ns capes de roba.

Amb núvols baixos, fruit de la reflexió de la llum, també es pot multiplicar l’efecte, de manera que no per estar el cel cobert vol dir que no puguem patir lesions.

En definitiva, a la muntanya sempre és recomanable una bona protecció envers la radiació solar, sigui amb roba adequada, amb crema solar i amb ulleres de sol, i molt especialment amb presència de neu.

En condicions normals, el fred augmenta a mesura que ascendim una muntanya. 

A casa nostra, són ben normals els registres negatius, inferiors als 0ºC, per sobre dels 2000 m durant la meitat freda de l’any. 

Factors com el vent o la humitat poden empitjorar la nostra sensació de fred, accelerant la pèrdua de calor corporal i facilitant la possibilitat d’hipotèrmia. 

És per això que no es pot badar, sobretot a l’hivern però no només, de portar el material necessari per evitar un refredament excessiu. En aquest sentit, una manta tèrmica és una peça gens molesta que val la pena sempre tenir a la motxilla. 

La calor, per la seva banda, pot ser el detonant de situacions de síncope o cop de calor. Cal tenir-ho en compte sobretot a l’estiu, i especialment en condicions d’esforç intens (curses de muntanya, per exemple) i mala hidratació. 

L’alta insolació o la humitat elevada són altres variables que afavoreixen el sobreescalfament corporal i la possibilitat de patir afectacions derivades d’un excés de temperatura.