Els llamps d’hivern

Durant  la meitat freda de l’any, amb condicions meteorològiques particulars, es poden produir llamps d’hivern. En alguns casos poden ser ascendents, és a dir, originats a partir dels elements artificials que trobem als cims, com són creus o antenes.

Quan fem muntanya, la possibilitat de llamps i trons fruit dels xàfecs d’evolució diürna durant el final de primavera i l’estiu és quelcom que tenim ben present quan planifiquem una sortida al Pirineu i al Prepirineu. Si, en canvi, volem enfilar-nos als massissos més costaners, també és ben sabut que a cavall de l’estiu i la tardor, la combinació d’aire fred en altitud, vent marítim i una mar mediterrània càlida després de la canícula pot implicar ruixats locals intensos amb força activitat elèctrica.

En canvi, durant els mesos més freds de l’any poc pensem en la possibilitat de llamps quan sortim a fer activitat a l’aire lliure, i menys encara si està nevant. Però quan es produeix una situació amb suficient inestabilitat atmosfèrica i també condicions de nevada, és a dir, amb temperatura arran de terra rondant els zero graus o menys i probablement caient volves, no es pot descartar que es produeixin els anomenats llamps d’hivern. El fred a nivells baixos, doncs, no és necessàriament un factor limitant per les descàrregues elèctriques.

Però si sentir tronar o veure llampegar mentre neva és quelcom curiós fruit de la seva poca ocurrència, també és una situació ben especial per una altra raó: la possibilitat de llamps ascendents a partir d’elements que sobresurten en punts culminants.

Uns llamps ascendents que, a diferència de la gran majoria (de núvol a núvol o de núvol a terra), s’originen en superfície a conseqüència de l’efecte punta de construccions o elements elevats. Parlem de torres de comunicacions, gratacels o aerogeneradors, i pel cas de la muntanya, pot ser una creu a un cim. Són llamps terra-núvol que, a més, es poden desencadenar sense que hi hagi hagut, fins a aquell moment, cap altre llamp, i que el nucli principal del xàfec encara no hagi arribat on som si consultem el radar.

Cal tenir present que, dins del núvol, és a la regió entre els -10 i -20 ºC de temperatura on s’originen els llamps, una franja que, a casa nostra i a l’estiu, se situa normalment cap 5.000 – 6.500 metres d’altitud. En canvi, des de finals de tardor fins a mitjans de primavera aquesta franja pot situar-se força més avall. La proximitat amb la superfície, i molt especialment als cims de les muntanyes, és clau per entendre l’ocurrència dels llamps ascendents.

I quantes vegades a l’any tenim les condicions necessàries de fred a les nostres muntanyes? Si mirem la climatologia a l’estació automàtica més enlairada del Servei Meteorològic de Catalunya, la de Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), veiem que s’hi mesuren de mitjana 197 dies de glaçada durant tot l’any i fins i tot hi ha glaçat en plena canícula, com va ser el 10 d’agost del 2017. En canvi, al capdamunt del Montseny (Puig Sesolles – 1.668 m), entre octubre i abril s’hi mesuren de mitjana 88 dies de glaçada (temperatura igual o inferior als zero graus), 54 al Parc Natural dels Ports (a 1.055 m), mentre que només 21 a Montserrat (Sant Dimes – 916 m), en aquest cas entre el novembre i l’abril. Si combinem aquest ambient gèlid amb les condicions inestables per a tenir activitat elèctrica, ja tenim els principals ingredients necessaris pels llamps d’hivern i, qui sap, fins i tot algun llamp ascendent.

Un exemple mediàtic de llamp d’hivern és el que van viure dos excursionistes el 9 d’abril de 2019 al cim de les Agudes (Montseny), cap a les 12 de migdia. Així, mentre aquests gravaven com nevava al cim en ple mes d’abril i amb el cel ben emboirat, de sobte l’ona expansiva d’un solitari llamp els tombava violentament i els deixava atordits. Ho feia sense previ avís com passa sovint en aquests casos (no s’havien produït llamps i trons fins a aquell moment); la creu metàl·lica del cim, doncs, podria ser l’origen, probablement, d’un llamp ascendent. Cal dir, que era una jornada en què s’esperava un empitjorament meteorològic amb tempestes arreu del país sobretot a partir del migdia, i al cim del Turó de l’Home es van acumular, a la tarda, fins a 12 cm de neu nova.

Podeu trobar l’article original a:

Pineda, N. i Esteban, P. 2022. Els llamps d’hivern. Revista Vèrtex 302, 14-15.