La boira a muntanya

La boira, és a dir, núvols enganxats al relleu, pot formar-se durant tot l’any a l’alta, la mitjana i la baixa muntanya i en situacions meteorològiques molt diverses. La principal afectació són els problemes d’orientació que pot implicar trobar-nos dins del núvol.

Quan la nuvolositat ens envolten i tenim boira podem no reconèixer el nostre entorn més enllà de pocs metres, perdent fàcilment les referències (nord, sud, est, oest). La boira ens pot fer perdre la pista de corriols poc marcats, de senyals, o deixar de veure o difícilment identificar els passos adients per superar, per exemple, una grimpada o ascensió. Desorientar-nos amb la boira pot portar-nos a caminar en direcció oposada a la desitjada i acabar a llocs ben allunyats d’on teníem previst arribar. I és que més complicat pot ser tot plegat quan els núvols baixos espessos es combinen amb la blancor de la neu contínua a terra. Això pot portar-nos al fenomen del White out, o Blanc total, amb possible pèrdua total de les referències, i fins i tot de l’equilibri.

Alguns casos de rescats a muntanya els darrers anys on la boira ha estat la protagonista s’han produït al sector del Cadí i el Pedraforca, a les capçaleres del Ter i del Freser, o a sectors de muntanya mitjana més marítims com el Montseny. Cal destacar, especialment, el de la tardor del 2018 al Puigpedrós, on la situació de desorientació per mala visibilitat va derivar en una llarga exposició al fred i la consegüent hipotèrmia dels excursionistes, afortunadament rescatats a temps i gràcies, també, a la seva expertesa.
Planificar bé la ruta, saber-nos orientar amb mapa i brúixola, o disposar i saber emprar un GPS, són elements a no oblidar sempre que fem muntanya, ja que en condicions de visibilitat reduïda poden ser clau per evitar situacions compromeses.

Aquest fenomen meteorològic de reducció severa de la visibilitat es produeix quan, per alguna raó, l’aire en contacte amb el terreny se satura, formant un núvol arran de terra. Aquest procés pot desencadenar-se per motius diversos, però en l’àmbit de la muntanya és produeix normalment per l’arribada d’aire humit que es veu forçat a ascendir i es refreda fins a la condensació.

Quan tenim vent de nord-oest (procedència atlàntica de la humitat), els núvols poden cobrir de forma persistent els cims del Pirineu axial, i especialment el seu vessant nord (entre els cims aranesos i pallaresos, i el nord de la Cerdanya-Ripollès).
Al vessant sud de la serralada, inclòs el Prepirineu, serà sovint en situacions del sud-oest a sud-est (origen meridional tant atlàntic com mediterrani de la humitat) quan la nuvolositat pot ser especialment densa a la muntanya i alta de serres com el Cadí, Ensija, Port del Comte o cims del Pallars i de l’Alta Ribagorça.

Per la seva banda, a tota la franja de massissos del litoral i del prelitoral és amb vent de component est i sud, provinent de la Mediterrània, quan tenim més números de trobar-nos amb boires denses i persistents, especialment als sectors culminants de la Serralada Transversal, les Guilleries, Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Prades o el massís del Port.

Els núvols d’evolució diürna, típics sobretot de l’estiu a l’alta muntanya, també poden implicar boira encara que no acabin portant pluja. Amb tempesta, la manca de visibilitat és una variable a tenir també molt present.
Ben diferent és quan la boira es forma al fons de les valls en condicions d’estabilitat (llegiu l’article sobre l’anticicló hivernal), podent derivar en la formació de capes de núvols a cotes baixes i fondalades, que des dels cims podem gaudir com a mars de núvols que sovint es perden a l’horitzó.

Quan consultem la predicció meteorològica no solem parar tanta atenció a la possibilitat de boira com ho fem amb la pluja, la neu, la tempesta o el vent fort, però val la pena tenir-la en compte, tant per garantir la nostra seguretat com per saber si podrem gaudir plenament del paisatge. A l’apartat “Predicció Cims” de MeteoMuntanya hi trobareu informació de l’estat del cel i la visibilitat pel sector pirinenc, així com de l’evolució de la humitat relativa prevista a cotes altes de massissos de tota la geografia de Catalunya.