Mala visibilitat a l’alta muntanya hivernal

La desorientació fent muntanya a l’hivern pot venir causada per diferents variables meteorològiques. La neu, combinada amb la boira o el vent, pot comportar condicions de visibilitat reduïda que ens poden complicar notablement la navegació, augmentant la possibilitat de patir les conseqüències derivades del fred intens o de la circulació en terreny exposat. 

Al Pirineu català, el fenomen per excel·lència associat a condicions adverses a l’alta muntanya hivernal és el torb (torbera, per exemple, a l’Alta Ribagorça). Segons Eduard Fontserè, al seu Assaig d’un vocabulari meteorològic català, torb seria la ventada durant la qual els remolins de vent aixequen enlaire la neu del terreny, en termes que la visibilitat minva sensiblement, el mateix en sentit vertical que en l’horitzontal, i no es pot veure l’estat del cel. El dubte que ens queda en aquesta definició és a què fa referència “sensiblement”, ja que si tendim a equiparar el torb amb el Blizzard del món anglosaxó, allà s’hi concreta una reducció de la visibilitat per sota del quilòmetre. En tot cas, sembla clar que l’orientació, en condicions de torb, com a mínim, serà més dificultosa, i que es pot fer encara més penosa tenint en compte les condicions de sensació tèrmica derivades de la combinació del fred i el vent persistent (vegeu Vèrtex 276).

El torb, doncs, es pot produir sempre que tinguem neu disponible per ser transportada (normalment fresca, acabada de caure o que encara estigui caient) i vent fort a cotes altes. Això pot passar amb diverses situacions meteorològiques, però el més habitual és que ho faci amb les de nord-oest a nord-est hivernals, que impliquen primer una entrada d’aire fred, dens i humit que facilita una bona nevada de neu seca (fàcilment transportable), a la que se li afegeix durant, o sovint després, una entrada de vent molt fort. Això provoca aquest transport massiu de neu en suspensió, formant-se un núvol dens sobre els cims, però en molts casos amb cel ben blau per sobre com es pot veure a la fotografia.

La manca de visibilitat associada a neu transportada pel vent també es pot produir en altres situacions, com la del sud-oest, però en aquest cas la presència de boira pot jugar també un paper determinant, i quedant més desdibuixat el concepte de torb, i potser barrejant-se amb el de whiteout. Aquest és un concepte de la llengua anglesa, i que l’any 2021 el Termcat va establir com a Contínum blanc o Blanc Total . Es defineix com a un fenomen òptic en què l’observador té la sensació d’estar envoltat per una lluïssor blanca que no li permet distingir l’horitzó, els núvols o les ombres, que ocorre en àrees totalment nevades, quan el cel està cobert per núvols baixos o boira o quan està nevant, a causa de la reflexió uniforme de la llum. Aquest fenomen, doncs, està associat a la presència de boira densa sobre terreny nevat, combinació que produeix en el muntanyenc una manca de visibilitat i pèrdua de referències, i pot derivar en desorientació, mareig o pèrdua d’equilibri. Precisament, sobre la boira a muntanya en vam parlar al Vèrtex 280. Afegir, que el Whiteout persistent pot afavorir la humidificació del mantell, i que, com comentàvem abans, també pot anar acompanyat de nevada amb vent fort, de manera que ja sumariem una bona colla d’adversitats a la intempèrie. Per cert, des del Pallars ens han dit que hi ha qui l’anomena llum plana, i des d’Andorra, ens l’han citada com a neu encegadora.

Finalment, associat al transport de neu pel vent, la borrufa (cap al Pallars, Alt Urgell, Andorra), barrufera (Alta Ribagorça), rufaca (Cerdanya), rufa (Ripollès), rufada (Berguedà, Solsonès) o arabogues (als Ports o al Maestrat castellonenc), fa referència a la neu que, empesa pel vent, arriba a massissos o valls allunyades del lloc on pròpiament ha caigut la nevada, fins i tot de manera suficient per emblanquinar el terra.

Podeu trobar l’article original a:

Esteban, P. 2021. Mala visibilitat a l’alta muntanya hivernal. Revista Vèrtex 299, 16-17.