Neu dura

Determinades condicions meteorològiques poden afavorir la formació de crostes molt dures i gel a la superfície del mantell nival, un perill a no menystenir i que pot dificultar-nos molt la progressió sense l’equip adequat.

L’alta muntanya, amb l’arribada del fred, s’emblanquina i canvia radicalment pel que fa al paisatge, fent-la molt atractiva. Alhora, la neu i l’hivern afegeixen perills associats a les condicions nivo-meteorològiques i del terreny, i els recorreguts, el material i els protocols de planificació als que estem habituats canvien amb relació quan no hi ha la cobertura del mantell nival. L’alpinisme amb piolet i grampons, l’esquí de muntanya i les raquetes requereixen formació tècnica i seguretat adequada, i és molt important conèixer bé les seves possibilitats, però també les seves limitacions a l’hora de progressar en terreny innivat.

Al Pirineu, per les seves característiques nivo-climàtiques, hi podem trobar neus de duresa i cohesió diversa i amb molta variabilitat espacial fruit de diferents raons. Una d’aquestes és la multitud de condicions meteorològiques (vent, sol, humitat, pluja, etc.) que es poden succeir durant la temporada hivernal, a vegades en pocs dies, i fins i tot hores.

Si ens volem centrar en la formació de crostes i de neu dura, la situació més habitual està associada a condicions d’anticicló hivernal, caracteritzades per ambient poc fred pel que es podria esperar a cotes altes. Amb aquest patró, durant el dia la superfície del mantell nival pot humitejar-se força per la temperatura suau i la radiació solar, mentre que a la nit aquesta aigua líquida que se’ns ha barrejat amb la neu pot endurir-se fruit de l’ambient més fred i la pèrdua radiativa. Un cicle diari de fusió-regel que pot allargar-se dies a causa de la persistència habitual dels anticiclons, sent jornades de bon temps que comencin amb crostes superficials, a voltes més fàcils de trencar, però que a vegades poden estar molt endurides en algunes cotes i orientacions. No és, doncs, una situació de neu dura generalitzada en el terreny ni tampoc durant tot el dia, però pot ocórrer de forma relativament freqüent, justificant la necessitat de portar sempre les ganivetes, els grampons i el piolet per a resoldre amb seguretat aquell tram complicat que ens puguem trobar en ruta. Això sí, per poc que sigui el sector endurit, i mancats del material adequat, podem quedar encallats sense poder avançar o retrocedir, o tenir una relliscada no desitjada. Aquí és quan el casc ens farà menys vulnerables.

Però hi ha una altra situació menys freqüent, però que pot derivar en neu molt dura i fins i tot de forma generalitzada, i que els darrers anys ha tingut cert protagonisme pel que fa a l’accidentalitat. El patró general, en aquest cas, va associat a una seqüència meteorològica concreta: nevada, boira densa i pluja sobre la neu que humidifica el mantell previ, i finalment un nou refredament que deriva en regel. Cal, doncs, una massa d’aire càlida i humida, que pot estar associada a un front càlid, i fins i tot a un riu atmosfèric, que faci augmentar el contingut en aigua líquida de la neu, regelant posteriorment. Com la pluja i la boira que humidifiquen el mantell nival poden afectar qualsevol orientació i fins cotes força altes, la presència que se’n derivi de neu molt dura i gel difícil de superar fins i tot amb grampons pot ser molt extensa.

Un exemple recent és el cas del darrer Nadal. Concretament, el 23 de desembre vam tenir una nevada freda i ventada, mentre que l’endemà, vigília de Nadal, va passar la cua d’un front càlid que bàsicament va afectar l’alt Pirineu occidental. Això va implicar, en aquella zona, ambient molt humit durant 24 h, amb la isozero remuntant als 2500 m, i pluja i pluja gelant per sobre els 2200 m. Després, per Nadal i sobretot per Sant Esteve, vam tenir anticicló fred que va rematar la feina d’enduriment.

Lamentablement, aquest estat superficial de la neu, i en especial a les obagues, va ser un factor determinant en l’episodi d’accidentalitat i rescats del cap de setmana del dia 28, amb una persona morta als Besiberris i altres rescatades, així com altres persones assistides amb lesions de diferent gravetat en muntanyes properes. En temporades anteriors destaca l’hivern 2019-2020 que va derivar en diversos accidents, alguns també mortals, poc abans de Reis.

Finalment, cal afegir que l’increment de les situacions anticiclòniques a casa nostra així com de les entrades càlides i humides hivernals fruit del canvi climàtic, pot fer guanyar protagonisme als episodis de neu dura. Per aquesta raó, des de fa 2 anys, aquesta variable ha estat incorporada com a perill meteorològic a destacar en l’apartat “condicions previstes” de meteomuntanya.cat.

Article original: Esteban P, Bacardit M. 2025. Neu dura. Vèrtex 314, 14-15.