Predir el torb

Els episodis de torb són poc freqüents, però segurament és la situació meteorològica més perillosa que ens podem trobar a la muntanya hivernal. La predicció de la seva ocurrència i intensitat no està del tot resolta només amb els models meteorològics.

A la revista Vèrtex 299 i al blog de MeteoMuntanya vam publicar un article sobre la mala visibilitat a l’alta muntanya hivernal on parlàvem dels diferents fenòmens nivometeorològics que, en entorns nevats, ens podien afectar en l’orientació. Allà hi destacàvem el torb, fenomen associat al transport massiu de la neu pel vent. Es produeix, doncs, per la confluència d’un determinat comportament de diferents variables meteorològiques: la neu, la temperatura, el vent, i la visibilitat.

La neu que ens afecta en un episodi de torb no cal que estigui associada a una nevada d’aquell moment, sinó que pot haver-se acumulat a muntanya força dies abans. A més, no cal que sigui una nevada gaire abundant la que pugui alimentar la formació del núvol de torb, tot i que el fet que el mantell nival disponible per ser transportat pel vent sigui major afavorirà que les condicions de mala visibilitat puguin ser més adverses.

En aquest sentit, vents sostinguts de 30-50 km/h de mitjana tenen gran capacitat d’aixecar la neu. Uns registres que fàcilment van acompanyats de ratxes màximes que superen els 70-90 km/h i poden dificultar força la mobilitat i fins i tot l’equilibri. Són uns valors, tots ells, gens estranys durant l’any a cotes altes del Pirineu i que a més poden ser més violents en llocs particulars que afavoreixen l’acceleració de l’aire (colls, passos, crestes).

Si a la ventada persistent i forta, normalment de nord, li afegim temperatura baixa, negativa, la cosa encara es complica una mica més. I és que precisament, un altre element important dels episodis de torb és la sensació de fred acusada, que si no anem molt ben protegits pot derivar en una pèrdua ràpida i excessiva de calor corporal i la possibilitat de patir hipotèrmia. A banda, una mala protecció també facilitarà l’abrasió associada a l’impacte de la neu a la nostra pell o als ulls.

En definitiva, fixeu-vos que ja portem una bona de colla d’adversitats meteorològiques sense haver arribat a la que és necessària per concloure que tenim un episodi de torb, i és la reducció notable de la visibilitat a menys de 500 m fruit de la neu transportada voleiant per totes bandes, i podent arribar a ser-ho de només a 1 o 2 metres. Això fa gairebé impossible identificar elements de l’entorn per seguir amb seguretat la ruta prevista si no tenim molta habilitat amb la brúixola i un bon coneixement de la topografia que ens envolta, allargant la sortida, i afavorint l’esgotament o que ens desviem cap a llocs exposats a caiguda o a allaus de neu.

En tot cas queda clar que el torb és un fenomen compost i complex, i és per això que els models que calculen el temps que farà, tal com en disposem ara mateix, no en poden albirar l’ocurrència. Dit d’una altra manera: podem preveure força bé les diferents variables individualment (nevada, i sobretot temperatura i vent) però no el núvol de neu en suspensió aixecada de terra de forma generalitzada en un sector de muntanya i que complicarà de forma acusada la visibilitat. Això és important tenir-ho en compte, ja que cap aplicació de mòbil o producte de previsió del temps que extregui la informació directament de la sortida del model meteorològic (la immensa majoria) ens alertarà de l’ocurrència del torb, i qualsevol avís de condicions adverses fruit d’aquest fenomen nivometeorològic passarà pel que puguin dir els meteoròlegs experts. Per això és important emprar fonts fiables com poden ser els serveis oficials.

Finalment, paga la pena recordar que quan el vent aixeca la neu, però no hi ha problemes de visibilitat, parlem de neu ventada i no de torb. Aquesta és una diferència sovint no gaire clara pel públic en general, fins i tot pels professionals, fet que segurament explica l’excés de referències al torb sobretot a les xarxes socials. Una sobrerepresentació del fenomen que pot afavorir-ne la banalització, quan resulta ser una situació que cal prendre’s molt seriosament per la seva alta perillositat i que està associat a diversos episodis amb víctimes mortals més enllà del fatídic cas del Balandrau de l’any 2000. I és que sovint no és tan fàcil posar el límit de quan cal fer un avís per torb, i no només per la dificultat de predir-lo amb els models meteorològics a escala de massís, sinó perquè situacions de visibilitat reduïda per transport de neu se’n poden produir, a vegades, només en llocs concrets i aïllats especialment favorables com pugui ser una canal o coll. Això ens recorda que a la muntanya, i en aquest cas la hivernal, cal anar sempre prou preparat per resoldre satisfactòriament qualsevol situació adversa.

En aquest sentit, i precisament, amb relació al torb, la seva predictibilitat i per tenir algunes recomanacions de seguretat, us animem a visualitzar, al canal de Youtube de la FEEC, el seminari web “El Torb a la Muntanya” que vam realitzar el passat 30 de novembre de 2023. https://www.youtube.com/watch?v=QSooxwPkH0I

Article original: Esteban P. 2014. Predir el torb. Vèrtex 310, 16-17.