Que no et sorprengui la tempesta!

Gairebé tothom s’ha vist sorprès alguna vegada per una tempesta. És una experiència que sovint queda en anècdota, però també pot acabar en desgràcia. Ja sabem com n’és d’important planificar les nostres activitats tenint en compte el pronòstic meteorològic, però també cal saber com actuar quan «el cel ens cau damunt del cap» i podem quedar exposats a l’impacte d’un llamp.

La tempesta i els llamps estan associats al cumulonimbus, un núvol de gran dimensió vertical que es forma quan, en condicions d’inestabilitat atmosfèrica, grans masses d’aire calent i humit s’eleven i es condensen. Es produeixen nuvolades plenes de vapor d’aigua, aigua líquida i gel que s’enfilen fins als límits de la troposfera; aquest núvol gegantí, a les nostres latituds, supera sovint els 12 km d’altitud.

Fruit d’aquesta dimensió vertical i de les diverses tipologies de partícules d’aigua que hi trobem, el cumulonimbus es carrega elèctricament, i d’aquí se’n deriva la possibilitat de descàrregues elèctriques. Si en voleu aprendre molt més sobre les tempestes i els llamps, us recomanem llegir aquest article de meteo.cat.

A continuació us fem algunes recomanacions a tenir en compte en cas de tempesta si us enxampa a la muntanya:

• Evitar la tempesta: Les precaucions a prendre tenen diferents nivells d’anticipació: caldrà anul·lar o redirigir l’activitat si la previsió meteorològica no és favorable. No és mai tard per renunciar a fer el cim, la via ferrada, la cresta o el barranc si la meteorologia empitjora. Tendim a aferrar-nos a les nostres decisions inicials i això ens pot posar en perill. Cal saber renunciar a temps.
• Decisions ràpides: En situacions quotidianes prenem decisions de manera intuïtiva i rutinària, mentre que en altres de més complexes cal que ens hi parem a pensar. Per analogia, a sota d’una tempesta caldrà prendre decisions ràpides, però si són intuïtives, poden ser equivocades. Val la pena, doncs, conèixer millor el fenomen del llamp per poder encertar la decisió.
• Establir un responsable si sortim en grup: Tot el temps que es perd a partir del moment que hi ha amenaça de tempesta fa augmentar l’exposició al perill. En activitats de grup és bo establir un responsable amb uns mínims coneixements davant una situació de tempesta. Ell hauria de liderar el grup, decidir si se suspèn l’activitat i orientar el grup de com procedir en aquelles condicions.
• En cas de tempesta, busca refugi immediatament: Quan sentis tronar, refugi has de buscar! Segueix la regla del 30/30 (fixa’t en l’esquema gràfic adjunt). Es considera un lloc segur qualsevol construcció sòlida que ens aïlli del medi exterior, com un refugi de muntanya o un vehicle tancat. Per contra, una tenda de campanya no és segura, sobretot si disposa d’una estructura metàl·lica amb pals acabats en punxa, ja que pot atraure els llamps. Porxos o altres construccions només amb teulada no són tampoc recomanables.

• Evita els llocs més perillosos: Si no hem trobat refugi a temps, caldrà evitar llocs alts com cims i carenes, si cal girant cua cap a cotes més baixes. Cal evitar també els espais oberts i molt especialment els arbres aïllats, així com qualsevol estructura metàl·lica conductora de l’electricitat, com les tanques per al bestiar, instal·lacions de vies ferrades, creus, vèrtexs geodèsics, etc. També cal evitar els cursos d’aigua, des de les cascades o fils d’aigua verticals si estem a prop de parets rocoses, com el curs mateix si fem descens d’engorjats
• Minimitza la teva exposició: Els «pèls de punta» o el brunzit d’elements metàl·lics són indicadors que el llamp pot ser imminent. Cal desprendre’s d’objectes com piolets, bastons, grampons, mosquetons o cantimplores metàl·liques, i no fer ús de dispositius electrònics com el telèfon mòbil. Cal ajupir-se «a la gatzoneta», lluny dels objectes mencionats. És important ajuntar els peus, buscant el mínim contacte amb el terra. També cal tapar-se les orelles. Si estem en grup, cal que ens dividim, ja que permetrà a una meitat socórrer l’altra. Cal tenir present que no només ens pot afectar un impacte directe, sino que el llamp genera uns gradients de voltatge que ens poden afectar fins a 40 metres del punt d’impacte!
• Primers auxilis: L’impacte d’un llamp pot desplaçar-nos violentament, ens pot generar cremades i, fins i tot, podem patir una aturada cardiorespiratòria. Es recomana aplicar correctament les tècniques i protocols de primers auxilis: protegir les persones encara no afectades, alertar i demanar ajuda i, si es pot, contactar directament amb emergències (112, my112) abans de socórrer les víctimes.

I recordeu! Podeu consultar l’activitat de llamps en temps real gràcies a la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya.