A més altitud, menys pressió

El pes de l’aire atmosfèric no el percebem, però exerceix una determinada pressió. A nivell del mar (0 metres d’altitud) parlem de 1013 hPa de mitjana, però és conegut que és un valor que varia amb l’espai. Quan assoleix valors superiors a aquests 1.013 hPa parlem de zones amb altes pressions o anticiclòniques, mentre que amb valors inferiors parlem de zones amb baixes pressions o depressionàries.

Però què passa amb la pressió atmosfèrica quan guanyem altitud? Doncs que sempre disminueix. El fet és que la columna d’aire que tenim per sobre nostre cada cop és menor, fet que, per compressió, afavoreix un descens exponencial de la densitat de l’aire amb l’altitud. Així, a nivells baixos parlem d’un descens de 12 hPa cada 100 metres de guany d’alçada, una ràtio que passa a ser 10 hPa / 100 m al voltant dels 1.500 m d’altitud, o de 8 hPa / 100 m cap als 3.000 m.

Aquesta disminució del pes i la densitat amb l’alçada té diferents implicacions com, per exemple, la menor disponibilitat d’oxigen a mesura que ascendim, fet que pot derivar en l’anomenat mal d’altura.

Aquesta menor densitat fa, també, que el filtre atmosfèric envers la radiació solar sigui menor. És a dir, que estiguem més exposats als efectes nocius de la radiació ultraviolada. Ho notarem especialment quan l’aire és sec als cims, sovint fruit d’una inversió tèrmica associada a situacions anticiclòniques.

Per altra banda, si seguim l’evolució de la pressió atmosfèrica en un període prou llarg sense canviar d’altitud (per exemple, durant la nit al refugi), podem tenir pistes de com pot evolucionar l’estat del temps les pròximes  hores (12-48). Això ho podem fer amb l’ús d’un aparell que ens doni l’altitud i la pressió atmosfèrica, i que és preferible calibrar a l’inici de la nostra sortida o quan arribem al citat punt de pernocta. Són regles útils però orientatives, i que no eviten la necessitat d’estar al cas dels butlletins meteorològics:

• Descens de la pressió (ritme inferior als 6hPa/6h) à Tendència a l’empitjorament respecte a la situació actual, sobretot si partim de valors pròxims o per sota dels normals. Increment de la nuvolositat, possible reforç del vent, d’arribada de precipitació, i de canvi en les condicions de temperatura. Lleuger increment (fins a 50-70 m) en l’altímetre.
• Ascens de la pressió (ritme inferior a 6hPa/6h) à Tendència general a la millora respecte a la situació actual, sobretot si partim de valors pròxims o per sobre dels normals. Major domini del sol a muntanya i disminució del vent. Lleugera davallada en l’altímetre (fins a 50-70 m).
• Descens ràpid de la pressió (ritme superior als 6hPa/6h) à Possible empitjorament clar amb condicions de mal temps acusat (vent fort, mala visibilitat, precipitació, canvis ràpids en la temperatura). Probablement serà una situació de curta durada. Clar increment (més de 50-70 m) en l’altímetre.
• Ascens ràpid de la pressió (ritme superior als 6hPa/6h) à Millora clara cap a més estabilitat. Amb tot, probable temps ventós i amb possible caiguda de la temperatura. Clara davallada a l’altímetre (superior als 50-70 m).

Les regles anteriors són útils per la majoria de situacions, especialment a les típiques associades a la circulació de l’oest a les nostres latituds. En canvi, quan a la nostra zona tenim vent de llevant (provinent de la mediterrània), pot passar que un increment de la pressió atmosfèrica impliqui un empitjorament de les condicions meteorològiques, sobretot a tot el sector de muntanya més proper al mar com la Serralada Litoral i Prelitoral, de manera que les regles anteriors no són aplicables.

Article original: Esteban P i Serra A. 2019. A menys altitud, menys pressió. Vèrtex 283, 14-15.