Balanç nivometeorològic de la temporada hivernal 2023-2024

La temporada de neu 2023-2024 ha estat deficitària a tots els sectors del Pirineu català. De fet, l’acumulació de neu va ser especialment escassa durant els mesos d’hivern (desembre, gener i febrer), amb llargs períodes excepcionalment càlids a muntanya i alguns episodis de pluja fins a cotes moltes altes. En canvi, durant la primavera (març, abril, maig) la temporada s’ha allargat gràcies a diverses nevades abundants i condicions fredes per l’època a partir de mitjans d’abril. Fins i tot, entre març i maig hi ha hagut breus períodes amb gruixos excedentaris per l’època, sobretot al Pirineu i Prepirineu oriental, si bé el Ter-Freser ha estat novament el sector amb una temporada de neu més precària pel que fa al gruix i continuïtat de la neu. A finals de la primavera, la fusió continguda ha afavorit la presència encara de molta neu a les màximes altituds pirinenques fins a principis de juny.

 

 

L’inici de la temporada es va caracteritzar per la manca de nevades primerenques al setembre i l’octubre, de manera que no va ser fins a les acaballes d’aquest mes i inici de novembre quan l’alta muntanya es va començar a emblanquinar discretament. Durant els mesos d’hivern, les nevades abundants van ser poques i restringides a l’Aran i l’Alt Pallars, al sector d’influència més atlàntica. En canvi, durant la primavera hi va haver almenys 3 grans nevades que van deixar més de 50 cm de neu nova a cotes altes del vessant sud de la serralada, sobretot a la vall de Boí i Vall Fosca.

A continuació es llisten els episodis que han deixat almenys 20 cm de neu nova en 24 hores en algun punt de mesura de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), situades entre els 2.000 i els 2.500 m d’altitud. Per ajudar a situar la magnitud de la nevada, es faciliten alguns dels gruixos màxims mesurats per aquestes estacions:

• 21-22 de novembre de 2023: 41 cm a Certascan (2.400 m) i 39 cm a Bonaigua (2.266 m), ambdues a l’extrem nord del Pallars Sobirà
• 13-14 de desembre de 2023: 29 cm a Certascan (2.400 m) i 23 cm al Lac Redon (2.247 m, Aran)
• 5-8 de gener de 2024: 51 cm a Bonaigua (2.266 m) i 47 cm a Sasseuva (2.228 m, Aran)
• 16-17 de febrer de 2024: 22 cm tant a Bonaigua (2.266 m) com a Sasseuva (2.228 m)
• 26-28 de febrer de 2024: 39 cm a Certascan (2.400 m) i 34 cm a Sasseuva (2.228 m)
• 2-3 de març de 2024: 42 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça) i 34 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà)
• 8-9 de març de 2024: 63 cm a Espot (2.519 m) i 60 cm a Malniu (2.230 m, Cerdanya), però també 60 cm a la localitat de Capdella (1.400 m, Vall Fosca)
• 25-31 de març de 2024: 85 cm a Certascan (2.400 m), 75 cm a Espot (2.519 m) i 67 cm a Boí (2.535 m)
• 26-30 d’abril de 2024: 89 cm a Espot (2.519 m), 69 cm a Boí (2.535 m) i 61 cm a Bonaigua (2.266 m).
• 17-18 de maig de 2024: 22 cm a Espot (2.519 m)

L’última nevada apreciable a uns 2.000 m de cota va ser el 12 de juny, amb gruixos al voltant dels 5 cm.

També cal destacar algun episodi de pluja fins a cotes molt altes en plena temporada hivernal, que tot i acumular totals de precipitació ben notables no van fer augmentar el gruix de neu i fins i tot van fer recular el mantell de forma important.

• 30 de novembre – 1 de desembre de 2023: la precipitació va superar els 50 mm a gran part de l’alta muntanya i fins i tot els 100 mm a la Vall de Boí, però en gran part va caure en forma de pluja, de manera que l’acumulació de neu nova amb prou feines va arribar als 10 cm a 2.500 m d’altitud.
• 17 de gener de 2024: es van recollir de 20 a 40 mm de precipitació a cotes altes del vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental, però només es van registrar gruixos de neu apreciables a partir de 2.500 m, amb 18 cm a Boí (2.535 m)
• 28-29 de març de 2024: enmig del llarg episodi de precipitació del 25 al 31 de març, que va implicar una de les nevades més importants de la temporada a l’alta muntanya, la nit del 28 al 29 de març la cota de neu va pujar transitòriament fins al voltant dels 2.400 m, amb una precipitació superior als 20 mm a sectors del Pirineu occidental

Per la seva banda, convé esmentar alguns períodes càlids especialment persistents (almenys 1 setmana) o que han arribat a superar els +10 ºC d’anomalia per sobre de la mitjana (segons les dades del radiosaondatge de Barcelona i a 1.500 m d’altitud):

• Del 7 al 12 de desembre de 2023
• Del 15 a 30 de desembre de 2023
• Del 21 de gener al 22 de febrer de 2024 (tot un mes per sobre de la mitjana, una persistència càlida inèdita al llarg d’almenys 26 anys de dades)
• Del 13 al 24 de març de 2024
• Del 3 al 8 d’abril de 2024

Els períodes freds no han estat tan duradors ni acusats com els càlids, però cal destacar els de més de 5 dies o amb una anomalia inferiors als -5 ºC:

• Del 6 a 12 de gener de 2024
• Del 20 a 21 de gener de 2024
• Del 22 al 30 d’abril de 2024 (es pot allargar fins al 3 de maig si obviem el dia 1 de maig)
• Del 15 al 24 de maig de 2024 (si obviem el 19 de maig)

 

L’evolució de la temporada de neu a l’alta muntanya que hem tingut a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu català es pot observar a través de les gràfiques del gruix de neu mesurat per algunes de les estacions de la XEMA des de la tardor passada i fins a principis d’aquest estiu, en comparació amb la mitjana dels darrers 20-25 anys.

Aran i alt Pallars

Les gràfiques de les estacions més representatives d’aquest sector, com són Bonaigua (2.266 m), Sasseuva (2.228 m) i Certascan (2.400 m), mostren com l’inici de la temporada de neu, pel que fa a presència de mantell nival de forma contínua, el situaríem al 20-22 de novembre, uns 20 dies més tard del normal. D’altra banda, la temporada també va acabar abans d’hora, amb un avançament d’entre 15 dies i 1 mes, ja que les nevades de la primavera van deixar els gruixos més abundants al vessant sud de la serralada.

Es pot veure com la temporada en general ha estat deficitària en aquesta zona d’influència més atlàntica, tot i que a Sasseuva va rondar la normalitat entre novembre i desembre i fins i tot es va superar visiblement amb la nevada de Reis. Una estació, la més nord-occidental, que és la que va quedar més al marge dels episodis primaverals, de manera que a partir del 15 d’abril ja mostra, després d’una notable fusió, gruixos molt modestos. En canvi, la de Certascan presenta un final de temporada més agraciat, en part per la seva major altitud, amb una primavera molt més nivosa que la de l’any passat.

Pirineu i Prepirineu occidental

A l’estació de Boí (2.535 m), la més alta de la XEMA, podem situar l’inici de la temporada a l’1 de desembre, tot i que va rebre algunes nevades discretes durant el mes de novembre. La gràfica mostra clarament el dèficit de neu al llarg de l’hivern, però amb un canvi de comportament coincidint amb l’arribada de la primavera, a principis de març, quan es produeixen diverses acumulacions de neu nova molt destacades, que fins i tot van permetre assolir el metre de neu acumulada en mes d’una ocasió, superar la mitjana a finals de maig i que la fusió s’allargués aproximadament fins a les dates habituals.

Pirineu i Prepirineu oriental

A les estacions de Malniu (2.230 m), Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló i Núria (1.971 m) es fa més complicat situar l’inici i final de la temporada hivernal, ja que els períodes amb manca de neu al terra han estat molt habituals, sobretot al sector del Ter-Freser. Aquí ha estat una temporada amb clar domini de les condicions deficitàries, fins i tot paupèrrimes, tot i que durant la primavera també hi han caigut nevades abundants.

Com passa sovint per l’alta component mediterrània del sector, aquí la innivació depèn molt de l’ocurrència d’episodis particulars que poden ser molt generosos (i fins i tot arribar a superar la mitjana, com es veu als gràfics), i la variabilitat és la marca de la casa.

 

Nevades a fons de vall i en zones de muntanya fora del Pirineu i el Prepirineu

La neu ha estat cara de veure a la majoria de localitats de fons de vall del Pirineu i quan ha caigut ho ha fet en general de manera molt modesta, amb l’excepció d’alguna de les nevades de la primavera a poblacions elevades del vessant sud, sobretot de la Vall Fosca, on destaquen els 60 cm de Capdella (1.400 m) entre el 8 i 9 de març. En canvi, els gruixos màxims mesurats per l’estació de Vielha – Elipòrt (1.027 m, Aran) han estat només d’11 cm el 7 de gener o 13 cm el 3 de març, amb absència de neu al terra durant gran part de l’hivern. A la Cerdanya, l’estació de Das – Aeròdrom (1.097 m) només va mesurar 5 cm el 10-11 de gener i 4 cm el 9-10 de març, dia en què la neu també va arribar fins a l’Alt Berguedà i sud del Ripollès, amb 6 cm a Bagà (860 m) o 5 cm a les Llosses – la Riba (975 m).

Als massissos del prelitoral no hi ha hagut nevades abundants, si bé a cotes altes del Montseny l’estació de Puig Sesolles (1.668 m) va registrar diverses emblanquinades a principis i mitjans de gener, a finals de febrer i a principis de març, i encara els dies 9 i 22 d’abril. Els gruixos van ser en general inferiors als 10 cm, si bé el 3 de març es van mesurar uns 15 cm a cotes altes del massís.

A l’extrem sud del país, al massís del Port, l’estació meteorològica del PN dels Ports (1.055 m), d’altitud modesta però que en determinats temporals mediterranis pot mesurar gruixos de neu molt importants, enguany només ha rebut 5 lleugeres enfarinades, amb un màxim de tot just 3 cm el dia 3 de març.

Tres quarts del mateix a les muntanyes de Prades, si bé aquí la nevada del 3 de març va ser localment més generosa i va deixar fins a 12 cm a l’estació situada al municipi de Prades (926 m), únic dia amb neu al terra de la temporada.