Balanç nivometeorològic de la temporada hivernal 2024-2025

La temporada de neu 2024-2025 ha estat deficitària als sectors d’influència atlàntica del Pirineu català. En canvi, a cotes altes del Prepirineu i del vessant sud pirinenc, el gruix ha estat clarament per sobre de la mitjana de març a maig, després d’un hivern d’innivació escassa. De totes maneres, la fusió ha estat ràpida a finals de primavera. 

Des del punt de vista de la circulació atmosfèrica, la temporada ha estat marcada per un major dinamisme que el d’anys anteriors, quan les condicions anticiclòniques i de bloqueig van ser més protagonistes a l’hivern. No podem esmentar cap onada de fred, però la circulació ondulada dels mesos hivernals va facilitar la presència de depressions a latituds més baixes, amb canvis de temps. Després, ja a la primavera, el març va ser fred, amb molts dies de nevada i gruixos destacats, sobretot als sectors amb més influència mediterrània. Per tot això, el balanç de l’acumulació i durada de la neu mostra matisos importants entre les diferents zones nivoclimàtiques. 

A finals de temporada, la primavera ha estat menys càlida que la dels últims anys, però això no ha evitat una fusió en molts casos avançada, de manera que l’excedent de neu observat a amplis sectors d’alta muntanya al març o abril no ha implicat una temporada especialment llarga. Arribats els darrers dies del mes de maig, la neu ja quedava restringida a les cotes més altes del Pirineu i durant la primera setmana de juny ja no se’n mesurava a cap de les estacions meteorològiques d’alta muntanya de l’SMC, situades entre 2.000 i 2.500 m d’altitud.

 

Superfície innivada

Tria d’imatges que mostren canvis en l’extensió del mantell nival (en fals color vermell) al Pirineu català i a l’entorn proper durant la temporada hivernal 2024-25.
Font: NASA Worldview Snapshots 

El recull d’imatges de satèl·lit de la temporada mostra l’extensió de la neu amb fals color vermell. S’observa com a finals de novembre encara estava restringida a les cotes més altes del Pirineu occidental. Arribat mitjan desembre, després del primer episodi rellevant i força general, és ben present a tot el Pirineu axial i, tímidament, al Prepirineu. La bonança dels dies posteriors la va fer retrocedir, tot i el poc efecte de la radiació solar en aquestes dates i unes condicions tèrmiques càlides, però no pas exagerades. Fins al març no s’observa un canvi clar en l’extensió del mantell nival, arribant al seu màxim de la temporada a mitjans de mes. Per exemple, a la imatge del dia 18 es veu tota la serralada innivada fins a cotes mitjanes, amb neu també al Montseny o al Cabrerès. Va aguantar prou bé a l’alta muntanya fins avançat l’abril, també al Prepirineu, amb algun episodi (dia 19) especialment generós a cotes altes del Pirineu occidental. Des d’aleshores, amb alguna interrupció, ha anat retrocedint com toca al final de la primavera, fins i tot de manera una mica avançada. En tot cas, a les màximes altituds pirinenques, a principis de juny la neu encara és un factor rellevant a l’hora de planificar qualsevol activitat. 

 

Nevades més destacades de la temporada 

• 7-9 de desembre de 2024: Situació de nord, molt ventosa i amb entrada ràpida i contundent d’aire fred. Precipitació generosa, amb superació extensa dels 30 cm en 24 hores al Pirineu occidental, i fins i tot els 50 cm en 72 hores, en part fruit de la neu transportada des de les carenes, que van quedar força pelades tot i l’entitat de l’episodi.
• 22-24 de desembre de 2024: Nova situació de nord que afecta sobretot l’Aran, l’alt Pallars i el Perafita-Puigpedrós. S’assoleixen els 30 cm de neu nova en 24 h a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà). Al final de l’episodi va caure pluja i pluja gelant a cotes altes, que posteriorment van implicar una situació de neu dura generalitzada a l’alta muntanya de l’Aran i l’alt Pallars.
• 7-8 de febrer de 2025: Baixa atlàntica al sector del Cantàbric i França, amb fronts associats. Nevada general al Pirineu, amb gruixos més destacats al sector occidental que deixen més de 30 cm en 24 hores a les estacions de Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà) o Boí (2.535 m, Alta Ribagorça). 

Exemples dels mapes sinòptics de pressió en superfície durant algunes de les nevades més destacades d’aquesta temporada.

• 1-2 de març de 2025: Situació de llevant en superfície, amb anticicló centrat a les Illes Britàniques i baixes pressions al nord d’Àfrica. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a sectors del Prepirineu i en alguns casos es van superar els 30 cm de neu nova en 36 hores, com ara a Cadí Nord (2.143 m, Cerdanya). 

• 7-9 de març de 2025: La nevada més abundant de la temporada en alguns sectors d’alta muntanya del vessant sud pirinenc, associada a un solc i una baixa atlàntica, amb vent del sud-oest al sud. La cota de neu es va situar en general entre 1.600 i 2.200 m, amb més de 50 cm de neu nova a punts de l’Alta Ribagorça, el Pallars o el Ripollès. 

• 18-25 de març de 2025: Baixa atlàntica, profunda, que se situa a l’oest de la península Ibèrica, amb flux inicial del sud. Posteriorment la baixa es desplaça cap al Cantàbric i França, girant el vent a sud-oest i oest, amb pas de fronts que provoca diversos dies de nevades. L’estació de Certascan (2.400 m) supera el llindar de 30 cm en 24 hores i Boí (2.535 m) mesura 50 cm de neu nova en 4 dies. 

• 15-16 i 19 d’abril de 2025: Últimes nevades extenses de la temporada, en molts casos fins a uns 1.500 m de cota, i amb gruixos importants a l’alta muntanya. Es mesuren més de 30 cm a diversos sectors del Pirineu occidental els dies 15-16 i fins a 35 cm a Boí (2.535 m) el dia 19. Episodis provocats per una depressió al Cantàbric que es desplaça cap al nord i permet flux del nord-oest i pas de fronts. Posteriorment, amb una nova depressió que arriba per l’oest i s’acaba situant a França, flux general de l’oest a sud i noves línies frontals. 

 

Principals episodis freds i càlids

No s’han produït episodis tan càlids ni persistents com els de la temporada anterior, quan es van observar dies amb una temperatura més de 10 ºC superior a la mitjana climàtica. Tot i això, destaquen jornades força càlides per l’època al voltant dels dies 1, 5 i 17 de desembre, 10 de gener, 22-27 de gener, 16-20 de febrer, primera quinzena d’abril, primers dies de maig i sobretot l’última setmana de maig, amb calor d’estiu. 

Pel que fa als episodis freds, no n’hi ha hagut cap d’especialment acusat a cotes mitjanes i altes, però sí breus períodes amb anomalies de temperatura d’uns 5 ºC per sota de la mitjana climàtica el 9-10 de desembre, 8 de febrer, del 14 al 17 de març i 6-7 de maig. D’altra banda, la inversió tèrmica va provocar glaçades intenses a les fondalades, sobretot a mitjans de gener.

Evolució de la temperatura durant aquest darrer hivern i primavera a uns 1.500 m d’altitud, segons dades del radiosondatge de Barcelona i en comparació amb la mitjana climàtica.

 

Neu i vent 

També és interessant destacar, des del punt de vista del vent, la nevada de la Puríssima de 2024, que a banda de generosa va ser molt ventada, fet que va derivar en transport massiu de neu, un episodi notable de torb i crestes i cims força pelats. 

Altres episodis d’aquesta temporada hivernal amb vent fort, transport important de neu i torb van ser el 23 de desembre, el 10-11 de gener i el 29 de març. En canvi, molts dies de primavera la neu ha caigut poc ventada i més aviat humida, fet que ha provocat paisatges espectaculars, amb els arbres molt carregats de neu a cotes mitjanes del Prepirineu. 

 

L’evolució de la temporada de neu a l’alta muntanya que hem tingut a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu català es pot observar a través de les gràfiques del gruix de neu mesurat per algunes de les estacions de la XEMA des de la tardor passada i fins a principis d’aquest estiu, en comparació amb la mitjana dels darrers 20-25 anys. 

 

Aran i alt Pallars

Els gruixos de neu s’han mantingut per sota de la mitjana als sectors amb major influència atlàntica del Pirineu català, però amb un dèficit menys marcat que el de l’any passat. Durant desembre i gener el comportament va ser similar al de la temporada anterior, amb algun episodi puntual destacat. A partir de finals de gener, nevades més freqüents permeten assolir els màxims de gruix cap a l’1 d’abril i fins i tot, de forma passatgera, superar la mitjana climàtica. La fusió ha estat ràpida durant l’abril i el maig, quan les condicions depenen més fortament de la cota i l’orientació.

Pirineu i Prepirineu occidental

Hivern pobre pel que fa al gruix de neu en aquest sector, fins a la segona meitat de gener. A partir d’aleshores, i sobretot amb l’arribada del març i de la primavera, la successió de nevades permet superar àmpliament la mitjana a cotes altes, com és el cas de Boí (2.535 m, l’Alta Ribagorça), amb condicions excedentàries fins a final de temporada.

 

Pirineu i Prepirineu oriental

L’hivern també va ser pobre pel que fa la neu en aquestes dues zones, tot i l’excepció de l’episodi de la Puríssima, quan el vent va afavorir acumulacions importants en alguns sectors. No és fins a la primavera, i especialment durant el mes de març, que canvia el panorama, se succeeixen diverses nevades abundants amb flux del sud-oest a llevant i s’assoleixen gruixos excedentaris. Les nevades de març van ser espectaculars a l’Alt Ripollès, on l’estació d’Ulldeter (2.413 m) va passar del terra pràcticament nu a un gruix de 150 cm en 4 setmanes.

Massís del Puigmal ben carregat de neu a mitjans de març de 2025. Autor: Emili Vilamala

Nevades a fons de vall i fora del Pirineu i Prepirineu

La temporada hivernal no ha destacat precisament per la neu a cotes baixes o fora del Pirineu. Tot i això, la nevada de la Puríssima va ser especialment abundant a l’Aran, amb 50 cm a Bagergue (1.417 m) o 16 cm a Vielha (980 m). També al nord del Pallars Sobirà, amb 27 cm a Tavascan (1.128 m) o 25 cm a Isil (1.169 m), i a l’Alta Ribagorça, amb 29 cm a la Vall de Boí (1.300 m), segons dades dels col·laboradors de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). Al Pirineu Oriental els gruixos van ser menors, però es van mesurar 13 cm a Puigcerdà (1.160 m). Va ser la nevada fins a cotes baixes més extensa de la temporada, però en alguns sectors va nevar més en altres episodis, com ara a Vielha (980 m), que la matinada del 8 de febrer va rebre 25 cm en poques hores. 

Ja al sector prelitoral, al capdamunt del Montseny hi ha hagut 7 episodis que han acumulat neu a terra, segons dades de l’estació del Puig Sesolles (1.668 m). Ha registrat 36 dies de neu al terra i l’episodi més destacat va ser del 12 al 17 de març, amb un gruix màxim de 20 cm. 

A les Muntanyes de Prades, l’estació situada a 925 m ha registrat només dues enfarinades, amb 2 cm el 23 de març. Finalment, al massís del Port, que en determinades situacions de llevant pot rebre grans nevades, també ha estat una temporada amb molt poca neu: 6 dies de neu a terra amb un gruix màxim de 4 cm el dia 14.