Incertesa i predicció per conjunts

És dissabte, el temps no acompanya, i ja fem plans per sortir a la muntanya el cap de setmana vinent. És aleshores quan ens cal una predicció meteorològica a 7 o 8 dies vista. Ens en podem refiar tan enllà?

Si recupereu l’article de MeteoMuntanya del Vèrtex 288, allà us explicàvem que els models fallen, sobretot com més lluny sigui el dia que ens interessa predir. Per esquivar aquest problema cal mirar la predicció per conjunts.

Primer, recordeu que el temps del futur es calcula amb els models meteorològics a partir d’unes condicions actuals, però sempre de forma simplificada per fer-ho viable computacionalment. Un càlcul, que a més, és molt sensible a petites variacions que puguin tenir aquestes dades de partida o canvis en la manera com el model representa l’atmosfera (parametritzacions). És aquí on entra en joc el sistema de predicció per conjunts, que aprofita aquesta sensibilitat i les imperfeccions del model i permet disposar de la variabilitat dels diferents escenaris de futur que obtenim.

Com ho fa? Essencialment, forçant la repetició del càlcul del temps futur diverses vegades però sempre amb petits canvis (pertorbacions). En l’argot meteorològic, cada repetició l’anomenem un “membre”. El sistema del Centre Europeu (ECMWF) té 50 membres i el dels Estats Units (GFS) en té 30.

Tornem, doncs, al supòsit inicial en què volem planificar una activitat per d’aquí a una setmana. Si mirem un sol resultat del model (membre), tindrem una previsió meteorològica que simplement ens la podem creure o no, però no tenim cap informació sobre la possibilitat que es compleixi. En canvi, si consultem una predicció per conjunts (sigui en format mapa o de meteograma) podem associar un grau de confiança (probabilitat d’ocurrència) a la previsió. Això ho fem aprofitant la dispersió dels membres calculats (grau de semblança o diferència). Hem passat, doncs, d’una aproximació determinista (amb un sol escenari futur) a una aproximació de caràcter estadístic (l’escenari més probable en funció dels diferents resultats).

Així, per exemple, no és estrany que quan es preveuen condicions anticiclòniques les simulacions a una setmana vista donin resultats força similars: un rang de temperatura a 850 hPa no gaire dispers i precipitació inexistent o molt minsa. Això indica que, malgrat les pertorbacions que s’han aplicat a l’inici dels càlculs, la tendència cap al temps estable és molt robusta i la incertesa, baixa. Podríem donar força confiança al pronòstic.

En canvi, a vegades, l’evolució de l’atmosfera per als dies vinents mostra força dispersió; és una situació habitual amb el pas, per exemple, de baixes pressions. Tindrem, doncs, una elevada incertesa i haurem de tenir una mica més de paciència a l’hora de treure conclusions, i anar actualitzant la informació dia a dia per anar guanyant detall i fiabilitat.

Amb tot, per exemple, a una setmana vista podem mirar si la majoria dels membres van per sobre o per sota de la mitjana climàtica (farà més fred que l’habitual?), o bé quina és la precipitació màxima que s’espera (puc tenir pluja abundant?). Fins i tot podem aproximar-nos al rang de cotes on pot començar a nevar.

I on puc trobar la predicció per conjunts? Doncs tant al web com a l’aplicació del Servei Meteorològic de Catalunya, quan consulteu la predicció municipal més enllà de 72 hores (3 dies), veieu una predicció probabilística de la precipitació i millorada amb un tractament estadístic desenvolupat a la casa. A banda, des d’aquesta primavera, a l’apartat Condicions a Muntanya de meteomuntanya.cat disposeu diàriament del meteograma del sistema de predicció per conjunts del Centre Europeu a 1 setmana vista, i recentment s’ha incorporat el mateix producte, però a 15 dies vista, com a nou complement també a la Predicció municipal de l’SMC.

Article original: Mercader J, Esteban P. 2024. Incertesa i predicció per conjunts. Vèrtex 312, 14-15.