Jet, nevada i torb

Algunes de les situacions meteorològiques adverses relacionades amb la neu que es poden donar al Pirineu tenen molt a veure amb el vent que bufa milers de metres per sobre dels cims. Parlem, per exemple, de nevades extenses i abundants, però també d’episodis de vent molt fort i de torb, situacions especialment perilloses a l’alta muntanya.

Per entendre-ho, cal enfilar-nos fins als 9.000 metres d’altitud, on trobem el corrent en jet, un canal d’aire on el vent pot assolir velocitats superiors als 300 km/h. Aquest corrent se situa a la frontera entre les masses d’aire polar i tropical, i es forma gràcies al fort contrast tèrmic entre totes dues. El jet no desapareix mai del tot, però el seu recorregut no és fix: s’ondula al voltant de l’hemisferi, i aquestes ondulacions determinen quins patrons meteorològics dominen a la troposfera i, en conseqüència, quin temps tenim en superfície.

Si ens fixem en situacions de nord i nord-oest, amb entrada d’aire humit procedent de l’Atlàntic, el comportament habitual és que el Pirineu actuï com una barrera. Amb condicions anticiclòniques i d’estabilitat, l’aire queda retingut al vessant nord, amb núvols baixos que sovint no arriben a l’alta muntanya. Si el vent guanya una mica d’intensitat, l’aire es veu obligat a ascendir pel relleu, es refreda, condensa i genera núvols orogràfics i precipitació a la Vall d’Aran, l’Arieja o el Capcir. Es tracta sovint de boires amb pluja, nevada si fa prou fred, que poden arribar a les crestes del canvi de vessant principal i generalitzar les condicions adverses en aquest sector septentrional del Pirineu.

El panorama canvia quan el vent guanya intensitat tant a superfície com als nivells mitjans i alts de l’atmosfera. Si el flux és fort, la nuvolositat i la nevada poden superar clarament la carena principal i saltar cap al vessant sud. En aquestes situacions, la neu pot afectar cims, vessants i fins i tot valls de l’Alta Ribagorça, els Pallars, la Cerdanya i, en alguns casos, el Ripollès. A les crestes del Pirineu axial, la combinació de boira, nevada i vent genera mala visibilitat i notable sensació de fred, i la borrufa pot fer arribar flocs voleiant fins a les fondalades.

El punt àlgid s’assoleix quan a tot això s’hi suma el corrent en jet situat just damunt del Pirineu, sovint perpendicular a la serralada i alineat amb la direcció del vent als altres nivells. Aquest patró afavoreix una forta inestabilitat atmosfèrica, amb precipitacions més intenses, persistents i extenses, capaces d’arribar fins al Prepirineu. Amb condicions de fred suficient, això pot permetre que la neu baixi fàcilment fins al fons de vall —fins i tot amb una cota més baixa al vessant sud que al vessant nord— i que les acumulacions de la banda catalana igualin o fins i tot superin les de la banda occitana. És un nord que trenca barreres i emblanquina amb decisió tota la serralada, amb condicions molt adverses a banda i banda.

Cal tenir present, com és el cas de l’12 de febrer d’aquest 2026, que la presència del jet també es pot donar en situacions sense o amb poca precipitació, ja sigui perquè no hi ha arribada d’aire humit o perquè no hi ha pas de fronts. En aquests casos pot dominar un ambient sec i amb pocs núvols, però amb vent molt fort o fins i tot violent, amb ratxes que poden superar els 100 km/h a l’alta muntanya i arribar també als fons de vall o fins i tot a sectors del litoral i prelitoral de manera contundent. Si, a més, hi ha neu acumulada de dies anteriors, freda i poc cohesionada, el torb pot ser molt notable a causa del transport massiu de neu pel vent fort i persistent. Així, un dia aparentment net pot acabar amb visibilitat molt reduïda a causa del núvol de neu voleiant. Les situacions amb jet i vent en altitud de nord o nord-est, però sobretot les de l’oest, són les més habituals en aquests casos. La presència del jet, doncs, és un factor que reforça la possibilitat d’aquestes ventades fins i tot a llocs poc habituals.