Blog de Meteomuntanya

L’anticicló hivernal a la muntanya

Besora i boia

Aquest hivern 2021-2022 hem tingut diversos episodis anticiclònics que han provocat temps plàcid a muntanya, assolellat i sec a cotes altes. Va destacar la situació de Cap d’Any, amb ambient extraordinàriament càlid a cotes mitjanes i altes.

Quan l’anticicló agafa el protagonisme en la predicció meteorològica, inevitablement pensem en estabilitat atmosfèrica, i en general, en sol i manca de precipitació. Si aquestes altes pressions es produeixen durant la meitat freda de l’any, i especialment durant l’hivern (desembre-febrer), s’afavoreix l’acumulació de l’aire fred a les zones més fondes, amb rosades o gelades matinals. Són situacions que poden persistir més d’una setmana i a la plana de Lleida o la conca de Tremp poden estar dies i dies sense veure el sol per la boira densa, fent que les condicions a l’aire lliure siguin ben exigents per la combinació d’alta humitat i ambient gèlid.

Però si ens enlairem cap a la muntanya i superem el límit de la boira, el canvi és radical, i podem trobar-nos amb un cel radiant, i registres de temperatura més suaus, fins i tot càlids per l’època. Dos mons separats per la inversió tèrmica, ja que fa més fred a les valls que a cotes altes.

Mapes A hivernal
Els models meteorològics descriuen les característiques de l’anticicló càlid del Cap d’Any de 2022, amb rècords de temperatura a muntanya. A dalt a l’esquerra, la pressió en superfície mostra l’anticicló centrat al Mediterrani abraçant l’Europa occidental. A dalt a la dreta, els colors del mapa de 700 hPa (3.000 m d’altitud) indiquen un ambient molt sec a aquest nivell, amb un 10% d’humitat relativa. A baix a l’esquerra hi veiem una temperatura de fins a 15 ºC a 850 hPa (1.500 m d’altitud), condicions pròpies del mes de juny. A baix a la dreta, gran contrast d’humitat relativa en superfície, amb ambient fred i emboirat de les fondalades, sobretot de la plana de Lleida, i molt més sec i càlid als relleus situats per sobre de la inversió de subsidència, al Pirineu però també al prelitoral.

I és que un dels fenòmens que sovint es produeix en condicions d’anticicló és la subsidència de l’aire en un sector geogràfic extens. És a dir, el seu descens generalitzat des de nivells mitjans de l’atmosfera (5.000 o 6.000 m) cap a altituds inferiors. Quan aquest procés es dona, per una banda s’inhibeix la convecció, és a dir, el creixement de nuvolades, i en conseqüència, la formació de ruixats. Per l’altra, aquest aire s’escalfa a mesura que davalla a raó d’1 ºC cada 100 m, alhora que s’asseca notablement. Aquest fet acaba provocant que l’aire a cotes mitjanes o altes pugui ser més càlid que el que hi ha a cotes inferiors, i que s’assoleixin valors d’humitat relativa molt baixos, fins i tot per sota del 10%; s’haurà format una inversió tèrmica fruit de la subsidència anticiclònica.

Durant l’hivern el nivell d’inversió sovint marca una clara frontera entre les cotes mitjanes i altes, amb un temps radiant, poc fred i sec, i els sectors de menor altitud, amb temps més humit, fins i tot ben emboirat, i gèlid. Una frontera que encara avui no és fàcil de predir, i tot i que els models meteorològics han millorat substancialment, encara no acaben d’ajustar amb exactitud a quina altitud se situarà i com evolucionarà.

A més, a l’hivern, el comportament de la inversió (és a dir, la temperatura i la humitat relativa de l’aire) condicionarà l’equilibri energètic de la neu. Dit en altres paraules, si tindrà un refredament nocturn més efectiu, refredant-se i afavorint la seva conservació, o, en canvi, si l’efecte diürn de l’escalfament solar amb l’ambient prou càlid decantarà la balança cap a la seva fusió. Entremig, podem tenir una escala de grisos que determinarà l’estat superficial de la neu i, on també hi jugaran factors com l’altitud, persistència, intensitat de la subsidència, així com per la cota i orientació del vessant, o la durada del dia.

Besora i boia
El Castell de Besora (nord d’Osona) sobresurt dels núvols, amb el Pirineu al fons. En condicions d’anticicló hivernal sovint es forma el mar de núvols, tan fotogènic des de la muntanya, i que ens permet identificar l’altitud de la inversió tèrmica. Foto: Emili Vilamala.

Així, per exemple, una situació força freqüent és que domini el cicle de fusió diària (temperatura suau i escalfament solar) i posterior regel nocturn (refredament de la neu), el que pot derivar en la formació, per exemple, de crostes incòmodes d’esquiar, però que perdrien consistència al llarg de les hores de sol. Una altra seria el cas de la formació de neu molt dura per condicions d’anticicló fred i sec, una situació que hauria de venir precedida per un període de fusió de la superfície del mantell nival. Aquesta humidificació anterior es podria donar per un període d’anticicló càlid persistent o per un episodi de molta nuvolositat i pluja a cotes altes. Una tercera possibilitat seria la formació de facetada en superfície (cristalls amb cares planes, també dita neu sucre o pols reciclada)  fruit d’un ambient fred i sec, el que afavoreix molta pèrdua d’energia i que la neu perduri molt freda. Si la humitat relativa és alta (amb cel serè i poc vent), aleshores pot dominar el creixement de cristalls de gebre de superfície. Dues possibilitats de transformació de la neu de gran interès en la predicció d’allaus i la qualitat de l’esquí.

Cal, doncs, quedar-se amb la idea que segons quina sigui la seqüència de diferents situacions d’anticicló hivernal, l’estat superficial de la neu pot evolucionar d’una manera o una altra, i que una d’aquestes possibilitats és la generalització de la neu molt dura, exposant-nos a caiguda. Aquest va ser el cas de Nadal i Reis de l’hivern 2019-2020, i que lamentablement va implicar alguns accidents fins i tot molt greus.

En definitiva, encara que la predicció meteorològica sigui de “bons temps anticiclònic”, si practiqueu activitats de muntanya, l’anticicló hivernal és una situació que cal no menystenir pel que fa a la seguretat, per exemple per la possibilitat de neu molt dura, a banda de la cura que cal tenir amb la hidratació o i la protecció solar fruit de l’ambient molt sec i el cel radiant.

Podeu trobar l’article original a:

Esteban, P. i Serra A. 2022. L’anticicló hivernal a la muntanya. Revista Vèrtex 299, 14-15.

Configuració de Galetes


Tanca Més informació