L’anticicló hivernal a la muntanya

Segons els models de predicció meteorològica tancarem l’any 2022 tal i com el vam començar, amb condicions ben càlides a muntanya fruit del domini de les altes pressions. En aquest article parlem sobre l’anticicló hivernal i quines implicacions te en les condicions meteorològiques i en l’estat superficial de la neu. 

Quan l’anticicló agafa el protagonisme en la predicció meteorològica, inevitablement pensem en estabilitat atmosfèrica, i en general, en sol i manca de precipitació. Si aquestes altes pressions es produeixen durant la meitat freda de l’any, i especialment durant l’hivern (desembre-febrer), s’afavoreix l’acumulació de l’aire fred a les zones més fondes, amb rosades o gelades matinals. Són situacions que poden persistir més d’una setmana i a la plana de Lleida o la conca de Tremp poden estar dies i dies sense veure el sol per la boira densa, fent que les condicions a l’aire lliure siguin ben exigents per la combinació d’alta humitat i ambient fred o gèlid.

Però si ens enlairem cap a la muntanya el canvi pot ser radical i trobar-nos amb un cel radiant, lliure de boira o boirines, i amb registres de temperatura més suaus, fins i tot càlids per l’època. Dos mons separats per la inversió tèrmica, ja que fa més fred a les valls que a cotes altes.

I és que un dels fenòmens que sovint es produeix en condicions d’anticicló és la subsidència de l’aire en un sector geogràfic extens. És a dir, el seu descens generalitzat des de nivells mitjans de l’atmosfera (5.000 o 6.000 m) cap a altituds inferiors. Quan aquest procés es dona, per una banda s’inhibeix la convecció, és a dir, el creixement de nuvolades, i en conseqüència, la formació de ruixats. Per l’altra, aquest aire s’escalfa a mesura que davalla a raó d’1 ºC cada 100 m, alhora que s’asseca notablement. Aquest fet acaba provocant que l’aire a cotes mitjanes o altes pugui ser més càlid que el que hi ha a cotes inferiors, i que s’assoleixin valors d’humitat relativa molt baixos, fins i tot per sota del 10%; s’haurà format una inversió tèrmica fruit de la subsidència anticiclònica.

Durant l’hivern el nivell d’inversió sovint marca una clara frontera entre les cotes mitjanes i altes, amb un temps radiant, poc fred i sec, i els sectors de menor altitud, amb temps més humit, fins i tot ben emboirat, i gèlid. Una frontera que encara avui no és fàcil de predir, i tot i que els models meteorològics han millorat substancialment, encara no acaben d’ajustar amb exactitud a quina altitud se situarà i com evolucionarà.

A més, a l’hivern, el comportament de la inversió (és a dir, la temperatura i la humitat relativa de l’aire) condicionarà l’equilibri energètic de la neu. Dit en altres paraules, si tindrà un refredament nocturn més efectiu, refredant-se i afavorint la seva conservació, o, en canvi, si l’efecte diürn de l’escalfament solar amb l’ambient prou càlid decantarà la balança cap a la seva fusió. Entremig, podem tenir una escala de grisos que determinarà l’estat superficial de la neu i, on també hi jugaran factors com l’altitud, persistència, intensitat de la subsidència, així com per la cota i orientació del vessant, o la durada del dia.

Així, per exemple, una situació força freqüent és que domini el cicle de fusió diària (temperatura suau i escalfament solar) i posterior regel nocturn (refredament de la neu), el que pot derivar en la formació, per exemple, de crostes incòmodes d’esquiar, però que perdrien consistència al llarg de les hores de sol. Una altra seria el cas de la formació de neu molt dura per condicions d’anticicló fred i sec, una situació que hauria de venir precedida per un període de fusió de la superfície del mantell nival. Aquesta humidificació anterior es podria donar per un període d’anticicló càlid persistent o per un episodi de molta nuvolositat i pluja a cotes altes. Una tercera possibilitat seria la formació de facetada en superfície (cristalls amb cares planes, també dita neu sucre o pols reciclada)  fruit d’un ambient fred i sec, el que afavoreix molta pèrdua d’energia i que la neu perduri molt freda. Si la humitat relativa és alta (amb cel serè i poc vent), aleshores pot dominar el creixement de cristalls de gebre de superfície. Diverses possibilitats de transformació de la neu de gran interès en la predicció d’allaus, la qualitat de l’esquí, i la progressió amb seguretat, raó que explica la necessitat, encara que faci “bon temps”, de consultar el Butlletí de Perill d’Allaus (general de Catalunya o local per l’Aran), on també trobareu informació relativa a aquestes condicions del mantell.

Cal, doncs, quedar-se amb la idea que segons quina sigui la seqüència de diferents situacions d’anticicló hivernal (a vegades més centrat, altres vegades en quedem més als seus límits implicant ambient més fred/càlid, plàcid/ventós), l’estat superficial de la neu pot evolucionar d’una manera o una altra, i que una d’aquestes possibilitats és la generalització de la neu molt dura, exposant-nos a caiguda. Aquest va ser el cas de Nadal i Reis de l’hivern 2019-2020, així com l’inici del 2022, i que lamentablement va implicar alguns accidents fins i tot molt greus.

En definitiva, encara que la predicció meteorològica sigui de “bons temps anticiclònic”, si practiqueu activitats de muntanya, l’anticicló hivernal és una situació que cal no menystenir pel que fa a la seguretat, per exemple per la possibilitat de neu molt dura (que pot arribar a ser complicada de superar fins i tot amb piolet i grampons), a banda de la cura que cal tenir amb la hidratació o i la protecció solar fruit de l’ambient molt sec i el cel radiant.

Podeu trobar l’article original a:

Esteban, P. i Serra A. 2022. L’anticicló hivernal a la muntanya. Revista Vèrtex 299, 14-15.