Rius atmosfèrics

Un riu atmosfèric (RA) és un corredor llarg (pot fer milers de quilòmetres) i estret (fins a 400-500 km d’amplada) que permet el transport massiu de vapor d’aigua d’origen subtropical cap a altres sectors geogràfics. És, doncs, una aportació ràpida i transitòria (durant unes hores o dies) d’aire molt humit i càlid a nivells baixos de l’atmosfera (sobretot els 2 primers quilòmetres). Un intercanvi d’energia entre diferents zones climàtiques que es produeix gràcies a les depressions i els sistemes frontals (fred i càlids) que sovint ens afecten.

Els RA són, doncs, el mecanisme més important  de transport horitzontal de vapor d’aigua cap a les latituds mitjanes, i a vegades s’han relacionat amb episodis de pluja abundant i/o intensa. Això passa sobretot quan es veuen forçats a guanyar altitud, per exemple, per la presència de muntanyes. És el cas a les Rocalloses americanes, on és ben conegut el Pineapple express (exprés de la pinya), un RA que connecta Hawaii amb la costa oest de Nord-Amèrica, sovint implicant pluges generoses i nevades copioses a muntanya. I és que per fer-nos una idea, els RA de mitjana transporten més del doble del cabal que l’Amazones, de manera que representen una font molt important de precipitació especialment a les regions on impacten de manera més habitual.

A casa nostra els RA arriben en situacions atlàntiques. Les més típiques i que poden tenir un destacat impacte pluviomètric a Catalunya són les de llebeig. Així, una depressió davant de les costes de Galícia i Portugal, que impulsa vent general del sud-oest  a la península Ibèrica, també afavoreix que l’aire humit remunti per la cara sud del Pirineu. Tot plegat pot derivar en pluja, que pot ser molt abundant a cotes altes de l’Alta Ribagorça, el Pallars o el Solsonès, i en boira, molt densa i perdedora a cotes mitjanes i altes. A més, fàcilment la isozero i la cota de neu seran força elevades, de manera que si hi ha neu prèvia, aquesta es pot humidificar de forma acusada fins i tot a les crestes més altes.

Menys habitual, però que aquests darrers anys s’ha repetit algunes vegades, és l’entrada d’aire subtropical i d’un RA amb vent general del nord-oest. Aquesta és una situació que normalment associem a temps més fred, emboirat i plujós al vessant nord del Pirineu, i amb cota de neu més aviat baixa durant l’hivern. Un exemple interessant és el del 9-10 de desembre de 2021, en què una nevada, generosa fins a cotes baixes, posteriorment va humidificar la neu caiguda fins a força altitud amb l’arribada de l’aire subtropical i del RA (pluja i molta boira). A més, com una part de la neu acumulada va fondre de forma ràpida, els torrents i rius d’Occitània i Navarra van créixer de forma ràpida i notable, mentre que a l’alta muntanya es va produir un pic d’allaus de neu humida. És una situació que es veu afavorida per l’extensió cap al nord de l’anticicló de les Açores, cosa que el canvi climàtic està fent més freqüent.

Però a més, per acabar de reblar el clau, i després d’uns dies ben càlids a muntanya (especialment entorn de Cap d’Any), el 9-10 de gener 2022 es va produir un nou episodi de nord-oest amb entrada d’aire subtropical i pluja molt generosa fins a cotes altes. Com després va venir una davallada de la temperatura, el mantell nival es va regelar i tot plegat va derivar en un important episodi de neu dura generalitzada. Va destacar al Pirineu aragonès i navarrès, lamentablement amb diversos accidents.

En definitiva, els RA, a banda de ser font de recurs hídric, poden estar associats a precipitació persistent i abundant, boira densa, i humidificació o fusió del mantell nival, derivant també en crescudes de cabal dels rius i torrents, visibilitat reduïda, activitat allavosa. Amb fred posterior, en la presència de neu molt dura.

Cal afegir, finalment, que els estudis de canvi climàtic apunten que els RA cada cop aniran més carregats d’humitat i seran més persistents, tot i que es produiran menys vegades. Per altra banda, els canvis en el comportament dels anticiclons que s’està produint podria facilitar que, amb situacions de nord-oest, arribi més sovint aire d’origen subtropical en forma de RA. Tot plegat, doncs, obre la porta al fet que determinades situacions de perill que hem descrit puguin ser més freqüents a muntanya, fins i tot més adverses de com n’estàvem acostumats.

Article original: Esteban P i Serra A. 2024. Rius atmosfèrics. Vèrtex 311, 14-15.