Núvols alts i canvis de temps

L’observació dels núvols ens pot orientar sobre l’evolució futura de les condicions de vent, temperatura, humitat o precipitació. Dels diferents tipus de núvols, els anomenats alts ens poden servir per valorar un canvi meteorològic a unes hores o fins i tot dies vista.

Els núvols alts (cirrus, cirroestrats i cirrocúmuls) són aquells que es formen a la part superior de la troposfera, aproximadament entre els 6.000 i els 12.000 m a les nostres latituds. Estem parlant, doncs, de núvols situats a gran altitud, i és per això que sempre estaran formats per partícules de gel, cosa que els dona una aparença fibrosa.

Els cirrus es descriuen com a filaments individualitzats al cel, aïllats i de poca dimensió espacial, com cabells. Els cirroestrats, en canvi, ocupen bona part o tot el cel visible de forma contínua, com un tel entre translúcid i transparent. Els cirrocúmuls, per la seva banda, mostren una estructura més globular, simptomàtica de la presència de certa inestabilitat atmosfèrica. Trobareu fotografies ben il·lustratives d’aquests tres gèneres nuvolosos, així com de les seves varietats (fibratus, uncinus, etc.), a l’atles internacional de núvols de l’Organització Meteorològica Mundial.

Aproximació d’un sistema frontal

Si observem cirrus que avancen cap a nosaltres, habitualment des de l’oest o sud-oest, seguits de cirrocúmuls, i sobretot de cirroestrats, ja tenim l’indici d’un possible canvi de temps en forma de sistema frontal. Això sí, serà quan aquesta evolució es mostri organitzada, ordenada, i aquests núvols es vagin fent cada cop més espessos i abundants, quan sigui més probable que el front que s’acosta sigui actiu. Passat aquest període inicial d’unes hores d’increment i densificació dels núvols alts, aleshores els seguirien núvols mitjans, situats a menor altitud i més compactes (altoestrats), i finalment, ja amb precipitació i mala visibilitat, els baixos (nimboestrats, estrats). És la seqüència típica dels fronts càlids. En canvi, és menys habitual que un front fred ens avisi prèviament amb l’arribada anticipada de núvols alts, i en tot cas serien més aviat cirrus i cirrocúmuls.

Cal dir que quan se citen aquestes regles generals de predicció amb els núvols alts, es calcula que encara trigarà 24–36 hores a arribar la línia frontal. És a dir, la pluja o la nevada, així com el canvi de massa d’aire.

Però quan això passa en zones de muntanya, aquests períodes es poden escurçar notablement, ja que el vent, la boira i la precipitació (segurament encara minsa) poden fer acte de presència a les crestes i carenes abans per l’efecte del relleu. Aquest fet dona encara més valor als núvols alts com a eina de pronòstic de canvis de temps a muntanya, aplicable bàsicament des de finals d’estiu fins avançada la primavera.

Amb els núvols alts, i més concretament amb els cirroestrats, a vegades es poden observar fenòmens òptics com els parhelis o falsos sols, així com l’halo solar. La seva aparició és un element a sumar a l’hora d’avançar-nos a l’arribada d’un front, habitualment càlid. Els núvols alts a ponent, al final del dia, agafaran tonalitats vermelloses, i d’aquí ve la dita “cel rogent, pluja o vent”, pel probable anunci d’un canvi de temps.

Els deixants de condensació

Amb el pas dels avions, sovint aquests dibuixen al cel el camí seguit amb una estela blanca, a vegades efímera, de curta durada. Altres vegades aquest traç persisteix, i hi ha dies que el cel queda teixit per aquestes pinzellades que s’entrecreuen. Els deixants són núvols alts d’origen antròpic formats per la condensació del vapor d’aigua emès pels avions en un ambient molt fred; ve a ser com el baf que es forma quan expirem aire per la boca un dia gèlid.

De cara a la predicció, si amb cel blau aquests deixants no es dissipen, es desplacen en la mateixa direcció, i s’eixamplen, voldrà dir que hi ha humitat als nivells alts de la troposfera, i serà bo seguir el cel per si són els primers símptomes, abans de l’increment dels núvols alts, de l’aproximació d’un sistema frontal.

A més, i sobretot a l’estiu, si el moviment d’aquestes traces és de sud-oest a nord-est, hi ha la possibilitat que siguem a la part davantera d’un solc, quelcom indicatiu de la presència o l’increment d’aire fred a nivells alts. Si mostren estructura lobulada, sovint recordant una cremallera, serà símptoma d’inestabilitat. Això, combinat amb l’escalfament diürn, pot afavorir encara més el creixement dels ruixats i tempestes de tarda típics a muntanya, així que serà bo anar seguint el cel o el radar meteorològic, i tenir clar què fer en cas que el xàfec ens acabi enxampant.

Podeu trobar l’article original a:

Esteban, P. 2023. Núvols alts i canvis de temps. Revista Vèrtex 305, 14-15.