Quan les muntanyes amaguen la pluja

Tot i l’alta fiabilitat de la informació que ens dóna el radar meteorològic sobre on està plovent i amb quina intensitat, a vegades la informació pot patir alguns errors que cal tenir en compte. Si en coneixem bé les seves causes, podem interpretar millor la informació tan valuosa d’aquesta eina de vigilància meteorològica. En relació amb les activitats de muntanya, un dels errors més comuns i de més afectació és el bloqueig del senyal per l’orografia.

Catalunya compta, en l’actualitat, amb una xarxa de quatre radars meteorològics, operada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Cada radar proporciona informació sobre la precipitació en un radi d’abast de 240 km, amb una freqüència d’actualització de 6 minuts.

Un cop arriben a l’SMC, les dades dels radars individuals passen un procés de correcció i, a partir de totes elles, es genera una única imatge composada de la xarxa, agafant per cada punt del territori el valor de reflectivitat de major qualitat vist pels radars cobreixen la regió. La imatge resultant es pot visualitzar a www.meteo.cat passats uns 10 minuts des del moment de la mesura.

La composició de dades de diferents radars és especialment útil per obtenir informació de la precipitació en zones de muntanya. I és que en aquelles zones on un radar individual no arriba adequadament perquè es troba massa lluny o perquè la precipitació queda amagada darrere d’un massís o una serralada, la informació de la precipitació a la composada provindrà del radar que millor cobreixi la regió.

La pregunta que potser us sorgeix és: hi ha llocs del territori on cap radar de la xarxa catalana arriba i sempre hi ha bloqueig? Doncs sens dubte és un factor d’error de gran importància a casa nostra i especialment al sector pirinenc. Les regions més crítiques són la Vall d’Aran i tot el vessant nord pirinenc, com us podeu imaginar, per la presència no només del Prepirineu, sinó també de tot l’eix de màximes altituds de la serralada. També pateixen bloqueig la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra per la presència del Port del Comte i el Cadí des del Sud, i per la serralada transversal des de l’Est, que també fa ombra cap al Ripollès.

A la pràctica, el bloqueig orogràfic en aquests sectors acostuma a no ser un problema greu: Amb precipitació en núvols de gran desenvolupament vertical, com puguin ser els de tempesta, generalment algun dels radars arriba a veure les zones més elevades d’aquests cúmuls o cumulonimbus (clarament per sobre dels 3.000 m). En canvi, els núvols estratificats, amb poc creixement en alçada, sí que poden quedar amagats darrere les serralades (per sota dels 2.000-3.000 m).

I tot això, com ho incorporem a la nostra rutina excursionista? Doncs, per exemple, si feu barrancs i abans o durant un descens veieu que la imatge composada de la web mostra precipitació moderada aigües amunt, pregunteu-vos si allà, altres vegades, potser s’hi ha observat ombra orogràfica. Per treure’n l’entrellat serà bo reproduir l’animació radar per observar l’evolució de la tempesta, i si cal, consultar altres fonts d’imatges radar, com ara les de la xarxa espanyola o francesa. Tot plegat ens orientarà sobre si la intensitat de la precipitació pot ser superior a la que esteu veient a la imatge composada.

A continuació mostrem dos exemples de bloqueig orogràfic, i cal recordar que la dada que ens mostra la imatge radar és la reflectivitat: quina part del senyal emès pel radar retorna en ser reflectit per la pluja. Com més densa sigui aquesta, i més grans les gotes, més reflectivitat, és a dir, més intensitat de precipitació. A l’hora de representar-ho, es fa servir una escala de colors: els roses i blancs a la part més alta de l’escala indiquen intensitat torrencial i alta probabilitat de calamarsa o pedra.

(a) Episodi 13 març 2020, composada web: situació amb pluges extenses amb poc desenvolupament vertical. Quan, 30 minuts després, els núvols de precipitació passen per la zona de bloqueig (1), darrere la serra del Cadí, les estructures es trenquen i difuminen i la intensitat en la imatge disminueix. Així mateix, quan les estructures de precipitació al nord del territori surten de la zona de bloqueig (2), es compacten i la intensitat indicada augmenta.

(b) Episodi 10 juny 2019, composada web: nuclis de precipitació amb gran desenvolupament vertical. Darrere la serralada del Cadí s’observa una ‘taca’ petita de pluja feble (1), associada a la part més alta d’una tempesta bloquejada per l’orografia. En la imatge 6 minuts després, quan el nucli es mou cap a una zona amb menys bloqueig, de sobte mostra intensitat forta. Fixeu-vos, en canvi, que la forma i la intensitat de la tempesta sobre la serralada transversal (2), sector sense bloqueig, no canvia gaire entre imatges consecutives.

Article original: Altube, P i Esteban P. 2020. Quan les muntanyes amaguen la pluja. Vèrtex 290, 20-21.