Calor, poca pluja i incendis a l’alta muntanya

Aquests darrers dies l’incendi de Senet, a l’Alta Ribagorça, que ha cremat més de 100 ha de bosc de mitja i alta muntanya, ha evidenciat als ulls de tothom i de manera contundent que al Pirineu també es poden produir focs forestals de dimensions i virulència preocupants. Hem de tenir en compte que la perillositat del foc va obligar, fins i tot, a confinar una àrea de més de 2.000 hectàrees i a limitar l’accés d’excursionistes d’alta muntanya a la zona de Conangles i Besiberri.

Si donem un cop d’ull a l’històric, veurem que a la zona pirinenca hi ha dos moments a l’any en què hi ha més incidències per foc. Parlem, normalment, de focs de poca durada i minsa dimensió espacial. Per una banda, entre els mesos de febrer i abril, quan la neu hivernal comença a retirar-se i reapareix la vegetació seca que ha patit les inclemències hivernals. En aquest impàs abans de la florida primaveral és quan la crema de rostolls, una activitat tradicional per a preparar els camps i sembrats, pot ser accidentalment l’element d’ignició. L’altre moment és l’estiu, quan els llamps, fruit de les tempestes característiques a la serralada en aquesta època, són el fenomen que moltes vegades aporta la flama necessària perquè puguem tenir un foc forestal. De llamps en cauen molts, i d’arbres socarrimats que els han patit en podem trobar aquí i allà si tresquem pels boscos pirinencs, però sovint sense passar d’aquí i queda en una anècdota.

Però aquest estiu 2026 és diferent fruit de diverses raons.

Per començar, i ho podem veure al gràfic següent, si donem un cop d’ull general a Catalunya de l’1 de juny al 5 d’agost, la mitjana de la temperatura a uns 1.500 m d’altitud (850 hPa) és de 19,8 ºC, uns +3,5 ºC per sobre de la mitjana 1998-2025, de manera que si no hi ha un fre clar a aquesta dinàmica, segurament acabarà sent l’estiu més càlid mesurat a Catalunya, fins i tot per sobre de l’estiu del 2022 (19,0 ºC fins al 5 d’agost i 18,9 ºC en tot l’estiu) i el de l’estiu 2003 (18,3 ºC fins al 5 d’agost i 18,6 ºC en tot l’estiu).

Si fem un zoom al Pirineu, i en especial a les cotes mitjanes i l’alta muntanya, més enllà d’aquesta freqüència i persistència en els dies amb registres tèrmics per sobre del que tocaria, també s’han produït rècords, fins i tot absoluts, és a dir, s’ha enregistrat la temperatura més alta en algunes estacions amb més de 20 anys de dades. Això va passar els dies 29 i 30 de juliol.

Un ambient càlid que, a més, ha anat acompanyat d’un clar dèficit pluviomètric. Així, si bé amb l’arribada de l’agost han despertat els núvols i s’han produït ruixats de tarda, alguns de molt destacables, el juny i el juliol es van caracteritzar per la manca de precipitació. Tant és així que, per exemple, a l’estació meteorològica de Boí, a l’Alta Ribagorça, i una de les més pròximes a l’incendi de Senet, en aquests dos mesos només s’han totalitzat 32,6 mm de pluja, quan la mitjana (des del 2002, quan va començar a mesurar) és de 163,4 mm . Una precipitació acumulada en tan sols 7 dies (6 al juny i només 1 al juliol). Un dèficit que es va repetint si anem repassant altres estacions de cotes mitjanes i altes al Pirineu i Prepirineu: Bonaigua (a cavall de l’alt Pallars i l’Aran, a 2.262 m) 98 mm el 2026 envers 169,6 de mitjana, Certascan (Alt Pallars, 2.398 m) 42,6 mm envers 163 mm, Malniu (sector Perafita-Puigpedrós, 2.229 m) 90,6 mm envers 167,3, Cadí nord (Serra del Cadí, 2.145 m ) 41,8 envers 182,7 mm. Tot plegat explica el paisatge sec, rostit, dels herbeis d’alta muntanya, un aspecte més típic de finals d’agost o principis de setembre. Si volem fer un titular, pot ser aquest: no tenim precedents a l’alta muntanya d’un període de dos mesos de juny i juliol tan sec des de principis de segle.

I si estem fent activitats de muntanya, que cal fer en cas d’incendi forestal? Aquestes són les recomanacions si us trobeu al bosc o a camp obert: